Les parelles de la Tessa Harry i la Montse Clotet van morir fa 7 anys, quan l'una tenia 30 anys i l'altra 42.
Es van conèixer a un grup de dol per persones que les seves parelles havien mort, van connectar, es van fer amigues i van crear al Club de las vi(u)das.
Perquè vídua és una paraula difícil, que costa. Li van posar aquest nom perquè volien mostrar aquesta realitat. Donar visibilitat a allò invisible i trencar tabús. Reivindicar el dol i el dret a viure'l. Com es pugui, com es vulgui.
El Club de las vi(u)das: el Club de las Vidas.
El Club de las vi(u)das neix com un  espai, a Instagram, on hi publiquen textos, il·lustracions, fotografies i històries d'altres vídues que volen compartir les seves vivències. Perquè precisament el Club és un lloc que sorgeix amb aquesta voluntat: compartir en un moment que pot ser tan íntim i solitari.

Els objectes flotants és una història de sororitat. El muntatge es basa en un recull de textos de la Tessa i la Montse. A escena, tres intèrprets donen vida a aquest testimoniatge per transmetre al públic la seva experiència utilitzant la força evocadora de l'escena. Poesia, dansa, música i teatre es fonen per parlar de la pèrdua i del buit que deixen les persones estimades. Per parlar de com la nostra societat es planteja la mort i, sobretot, per transmetre el valor de la vida.

Ver mapa más grande