PROMOCIÓ: Invitacions limitades per la funció del 10 de novembre. Hauràs de passar per taquilla a recollir les entrades al teu nom.   ***** Jimena Márquez porta a escena, amb molt d'humor, un híbrid entre obra teatral i conferència performàtica sobre ella mateixa i el món del teatre. La dramaturga, docent i directora Jimena Márquez es posa a si mateixa en escena per desmuntar l'experiència teatral més rellevant de la seva vida. Un híbrid entre conferència, documental i obra, que posa sobre la taula una història mai explicada, on s'entrecreuen el mite de Dionís amb esdeveniments biogràfics que dialoguen amb un documental en què testimonien diverses personalitats del teatre nacional. Aquest espectacle li va valer a Márquez el Premio Florencio com a Millor Actriu de Monòleg l'any 2022 i la nominació com a Millor Text d'Autor Nacional en la mateixa edició del premi.

Del universo de ¿No me toques el cuento" llega ¿Ya me has tocado el cuento". Una comedia fresca y gamberra donde veremos a cuatro príncipes desesperados por recuperar sus vidas felices. Aurora, Bella, Cenicienta y Blancanieves han volado al Mundo Real. Ante este inesperado abandono los príncipes buscan ayuda para recuperarlas pero, ¿a quién piden ayuda los príncipes cuando la necesitan? En ¿Ya me has tocado el cuento", Florián, Felipe, Bestia y Enrique emprenderán un viaje introspectivo en busca de sus mujeres. No sabemos si las encontrarán, pero por el camino hallarán algo inesperado que no conocían: una masculinidad más sana. ¿La abrazarán? 

El parc, una comèdia sobre pares, fills i altres drames. Cada tarda, el Raül i l'Eduard porten els fills al parc després de l'escola. Entre gronxadors, entrepans de xocolata i discussions al xat del cole, aquests dos pares converteixen el banc d'un parc infantil en un autèntic escenari de comèdia. L'obra retrata, amb humor i tendresa, la relació entre dos homes molt diferents, un psicòleg divorciat i un pare novell d'esperit ¿eco-conscient" que comparteixen confidències, frustracions i moments delirants. El parc explora els nous models de família, les vulnerabilitats masculines, les contradiccions de la criança moderna i la necessitat de trobar companyia i sentit enmig del caos quotidià. El parc és una comèdia lleugera i de situació que evoluciona fins a interpel·lar l'espectador, convidant-lo a reconèixer-se en les seves pròpies contradiccions.     ¿  

Després de tres temporades d'èxit a la sala Foyer, portem aquesta versió jazzística del ballet de Txaikovski a la Sala Gran amb una nova proposta escènica i dramatúrgica. Trencanous-jazz recupera els elements més icònics del conte de Hoffmann per oferir-nos  un viatge oníric i ple de fantasia en què les melodies més màgiques del ballet es reinventen des de l'elegància i la llibertat del jazz. Aquesta producció compta amb un ampli elenc de músics i ballarins que donaran vida a un espectacle ple de color, dinamisme i emoció. Recomanat a partir de 6 anys

L'any 1774 es va publicar Les tribulacions del jove Werther, una novel·la amb trets autobiogràfics de l'aleshores desconegut escriptor alemany Johann Wolfgang von Goethe, amb 25 anys. Ràpidament, es va convertir en una fita de la literatura universal. És una obra que pertany al període romàntic i un dels millors exponents del moviment Sturm und Drang. Una obra epistolar que relata la història de Werther, un jove inflamat que escriu cartes al seu amic Wilhelm sobre el seu amor obsessiu per Charlotte, que el rebutja per casar-se amb un altre home, perquè ho va prometre a la seva mare moribunda.     L'èxit de la novel·la, paradoxalment, es va transformar en un gran problema social, atès que al gener del 1775 va començar una onada de suïcidis per amor inspirats en l'heroi romàntic. Aquests casos van continuar durant diversos anys i es van convertir en un fenomen posteriorment molt estudiat i difós per tot Europa. Apassionat per la intensitat de la trama, Massenet va començar a posar-hi música l'any 1885.¿ Estrenada en alemany a la Wiener Staatsoper el febrer del 1892, va tenir un èxit moderat. No serà fins a les representacions a Ginebra i a París en la versió francesa que es va imposar com una de les millors obres del compositor.     El paper de Werther, per la seva dificultat vocal, és sovint anomenat el Tristany francès; i reserva per a Charlotte algunes de les pàgines més intenses i dramàtiques de tot el repertori. Xabier Anduaga (en el debut en el paper) i Matthew Polenzani s'alternaran amb les Charlotte d'Isabel Leonard i Elina Garan¿a. Unes veus prodigioses faran que ens capbussem en aquesta partitura, que no és més que una confessió íntima de sentiments continguts, expressions interiors a partir d'una colpidora i delicadíssima línia melòdica i un elegant embolcall orquestral.    Aquesta nova producció, provinent de la Scala de Milà i signada per Christof Loy, està centrada en els mecanismes interpersonals i els aspectes psicològics dels personatges. Amb un enfoc íntim dels protagonistes, els situa en una elegant i essencial escenografia nítida ambientada en els anys cinquanta, en la qual presideix una gran paret horitzontal que tanca l'acció dels papers centrals i els asfixia en les seves emocions més profundes. Aquest mur divideix el món de la intimitat domèstica, els afectes i els sentiments (el de la família, al qual Werther no podrà entrar mai) del món exterior. La nuesa de l'espai fa que els elements adquireixin una carga simbòlica addicional molt suggeridora.     El conformisme i la norma de la convenció seran una presó impossible de vèncer i el que marcarà el seu destí per enfrontar-se a la tragèdia personal i a la mort com a única sortida. Charlotte hi arribarà massa tard. Werther ja està morint mentre ella li declara el seu amor desesperat. A fora, els nens canten el naixement de Jesús. Un contrast impressionant que ens posarà la pell de gallina.

La barcarola és un espectacle on la creació visual i la il·lustració en directe de La Patossa flueixen al ritme de la música.  Imatge i música es fusionen per embolcallar el públic infantil d'una experiència sensorial i plena de bellesa. Una connexió de llenguatges on la música afavoreix la mirada i les imatges emfatitzen l'escolta; una experiència inspiradora que pretén captivar els infants en el moment de l'espectacle i alhora despertar-los la imaginació i la curiositat per experimentar. Un viatge immersiu on dos cantants, dos músics multiinstrumentistes i una artista visual interpreten una selecció d'àries d'òpera que han estat curosament arranjades per atraure els més menuts.  La proximitat amb els artistes que ens ofereix la sala Foyer afavoreix una connexió molt directa entre els infants i l'espectacle.  Recomanat a partir de 3 anys

Un musical sobre els vincles que ens uneixen amb qui més estimem. La Míriam és una escriptora que busca inspiració per escriure un conte molt especial: el relat de la Nura, una nena que descobreix un secret amagat al seu melic; l'existència d'un fil invisible que la connecta amb les persones que estima més enllà del temps i de l'espai. La Nura, juntament amb els seus amics en Quim i la Lia, emprendrà una emocionant i divertida aventura per intentar recuperar el somriure perdut del seu company Àlex, i tots quatre descobriran la màgia dels vincles que establim amb els altres. "El fil invisible, el musical" parla sobre els vincles que ens uneixen amb qui més estimem. Basat en el conte El fil invisible de Míriam Tirado, publicat per B de Block Penguin Random House Grupo Editorial.  

PROMOCIÓ: Entrades amb un 20% de descompte per les funcions de dimarts a dijous excepte festius.   ***** Un musical "made in Cubana" fet a la catalana. Aquest espectacle musical de La Cubana és un merescut homenatge al teatre d'aficionats de Catalunya, destacant la importància que han tingut aquestes companyies dins el teixit cultural del país.Com a excusa, han triat una comèdia d'"enredos": L'amor venia amb taxi de Rafael Anglada, una obra que han representat la majoria de grups de teatre d'aficionats de Catalunya.Com és sabut, a La Cubana mai res és el que sembla. Això sí, prometen un musical "made in Cubana" (a la seva manera) i fet "a la catalana", combinant el gènere musical amb tots els "ingredients" típics de la companyia: humor, sorpreses, participació del públic, color, ritme desenfrenat i, sobretot, molta diversió.

PROMOCIÓ: Entrades amb un 20% de dte. per les funcions de dimarts a dijous.   ***** Després de La Calavera de Connemara, Pol López torna a endinsar-se en l'univers de McDonagh en aquesta comèdia negra hilarant i aterridora. Martin McDonagh, amb el seu humor negre, macabre i absurd, ens porta aquesta vegada fins a un hotel de mala mort en una petita ciutat de l'Amèrica profunda. Carmichael és un home obsessionat des de fa vint-i-set anys amb trobar la mà que li van tallar quan era un nen. Ha quedat amb una jove parella de traficants de tercera que li volen vendre la que li han promès que és la seva mà dissecada. L'excèntric recepcionista de l'hotel s'involucra a la situació i tot explota. Tot allò que semblava que aniria malament encara pot acabar pitjor.

La Gioconda d'Amilcare Ponchielli sobre llibret d'Arrigo Boito és l'única òpera italiana, juntament amb Mefistofele del mateix Boito, no escrita per Verdi que es manté en el repertori de les partitures creades en el període comprés entre l'estrena de Don Pasquale de Donizetti (1843) i l'eclosió de la ¿Giovane Scuola" integrada per Puccini i els veristes.  El títol aglutina el millor dels estils de la seva època: influències fortament verdianes en les melodies, passatges corals típics de la música popular veneciana, soliloquis amb pinzellades de Mussorgski o Txaikovski, una orquestració wagneriana, danses i balls característics de la Grand Opéra francesa i un final que anticipa el repertori verista-naturalista. Tot plegat, ens situa davant d'una obra mestra summament atractiva.   Aquesta òpera magnífica, que sempre ha gaudit del favor del públic, ofereix la possibilitat que sis cantants extraordinaris es llueixin. Per aquestes funcions, el Liceu ha reunit algunes de les estrelles més estimades de la lírica actual: Saioa Hernández i Ekaterina Semenchuk, que debuta en el paper en el qual s'alterna amb Saioa, ens impactaran amb la intensitat del ¿Suicidio" o la desitjada frase del filato i messa di voce ¿Enzo adorato. Ah! Come t'amo!", entre molts altres passatges. El paper de l'efusiu Enzo Grimaldo, que va estrenar el llegendari Julián Gayarre, també presenta unes necessitats tècniques i musicals molt exigents. En les veus de Michael Fabiano i Martin Muehle podrem escoltar el preciós ¿Cielo e mar". D'altra banda, Laura Adorno requereix una notable extensió: aguts i greus. ¿L'amor come il fulgor del creato" o el duet amb Alvise del tercer acte necessitaran la màgia i el caràcter escènic d'Elina Garan¿a. Per tancar el quartet principal, Luca Salsi interpretarà Barnaba, un dels personatges més dolents de tota la literatura operística, amb el seu celebrat monòleg ¿O monumento".   El mestre Nicola Lusotti, des del podi, en farà una lectura presidida per l'experiència i el rigor musical, amb claredat en el so i un increïble treball de tensió dramàtica i força teatral. Entre els passatges corals i orquestrals destaca la ¿Dansa de les hores".  Romain Gilbert, el director d'escena, assumeix que és impossible deslocalitzar La Gioconda de Venècia. Així, situa l'acció en una misteriosa i lúgubre capital de La Serenissima, on els canals en blanc i negre volen evocar la part festiva, però també sinistra, de la ciutat. Completen la fitxa d'aquesta nova coproducció del Gran Teatre del Liceu amb el Teatro San Carlo de Nàpols, l'escenografia d'Etienne Pluss i el vestuari colorista del modista Christian Lacroix.  Una òpera impressionant plena de girs imprevisibles en què la noblesa del cant, els intèrprets destacats i la producció faran justícia a aquesta partitura extraordinària.

Manon Lescaut, òpera en quatre actes estrenada l'any 1893 al Teatro Reggio de Torí, està basada en l'obra L'histoire du chevalier des Grieux et Manon Lescaut (1731), de l'abat Prévost, que també va ser la inspiració per a l'òpera Manon, de Jules Massenet. ¿Manon és una heroïna en la qual crec i, per tant, no pot deixar de guanyar-se el cor del públic. Per què no hi poden haver dues òperes sobre Manon? Una dona com Manon pot tenir més d'un amant", escrivia el mateix Puccini al seu editor.  Manon Lescaut va ser la seva tercera òpera i la que va representar el seu primer gran èxit. Li va donar una fama duradora i va marcar el començament d'una col·laboració fructífera amb els llibretistes Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, amb els quals escriuria tres obres mestres: La bohème (1896), Tosca (1900) i Madama Butterfly (1904).  Quan Manon coneix el jove estudiant Des Grieux, s'enamoren i s'escapen junts, però quan el vell Geronte ofereix a Manon una vida de riquesa i luxe, ella s'atura i segueix aquesta vida de plaers. Sense poder oblidar Des Grieux, intenten fugir junts, però abans que puguin escapar, Geronte arresta Manon. Escapen de nou, sense saber-ho, cap l'infern. Manon s'esfondra d'esgotament i mor als braços de Des Grieux mentre li diu que l'estima. Tots els esforços han estat en va.  La partitura sumptuosa i rica en colors es caracteritza per la vitalitat juvenil i per estar plena de melodies glorioses: del duet apassionat de Des Grieux i Manon ¿Vedete? io son fedele" a la desolació aclaparadora de l'ària final de Manon ¿Sola, perduta, abbandonata", passant per ¿Donna non vidi mai" de l'acte I o ¿In quelle trine morbine" de l'acte II.  La posada en escena d'Àlex Ollé té l'origen en l'Òpera de Frankfurt. En la introducció prèvia, uns vídeos ens expliquen que Manon i el seu germà Lescaut estan creuant una tanca fronterera i entren com a immigrants il·legals. L'assetjament que ella pateix a causa de la seva bellesa i atractiu físic desembocarà en abús i explotació. Amb el vestuari urbà de Lluc Castells i l'escenografia d'Alfons Flores, Ollé fa transitar aquests personatges inflamats d'amor i dubtes sobre la virtut o els plaers per una estació d'autobusos, un club de ballarines de pole dance en què Manon és l'estrella o unes cel·les claustrofòbiques com a pas previ a la deportació. La presència constant d'unes lletres gegants amb la paraula LOVE són el recordatori d'aquesta passió amorosa imprevisible com a fil conductor de l'òpera.  Asmik Grigorian, una de les millors sopranos de l'actualitat, serà la protagonista oferint una gran creació vocal i interpretativa. Innocent i vulnerable, la Manon que Ollé dibuixa per a Grigorian expressa amb intensitat, juntament amb el tenor americà Joshua Guerrero, frivolitat i passió ferma. Un autèntic fermall en la temporada del Gran Teatre del Liceu.