PROMOCIÓ: Entrades a 15€ per la funció del 3 de juliol ******* És lícit fer trampes, quan el sistema és injust? Un institut d'alta complexitat, recentment premiat pel seu projecte educatiu, es veu sacsejat per un conflicte que posa en crisi el seu discurs d'oportunitats. A pocs dies del claustre final, es descobreix que l'Izan, un alumne a punt de graduar-se, ha copiat sistemàticament els exàmens d'una assignatura. La tensió augmenta quan la mare de l'Izan es presenta a l'institut per demanar un certificat que garanteixi que el seu fill obtindrà el títol de l'ESO, al mateix temps que l'institut rep la vista d'una jove periodista interessada en la historia d'èxit del centre. La urgència dels mestres, la pressió de la mare del noi i la presencia de la jove periodista posarà a tothom contra les cordes. És lícit fer trampes, quan el sistema és injust? O és precisament així, que es perpetua la injustícia?

Fa un any que la Lena i l'Adrià ho han deixat. De fet, ja no estan junts, però la seva relació era important. És important. Per a tots dos. L'Adrià és compositor de bandes sonores, la Lena treballa a un prestigiós festival de música. I s'han fet una promesa: no perdre el seu vincle. Però, i això, com es fa? Ningú els ha ensenyat com estar l'un per l'altre sense ser el que eren. Com continuar estimant-se, com no descuidar-se, en un món tan líquid i precipitat com el que vivim. A més, tots dos estan passant per un moment vital complex i es volen tenir a prop. Malgrat els canvis de vida, de ciutat, de feina o fins i tot quan arribin noves parelles, no es volen perdre. Tenen un repte: és possible continuar estimant-se després de l'amor?

PROMOCIÓ Del 5 al 13 de setembre entrades al 50% de descompte. Del 17 al 27 de setembre entrades amb 5€ de descompte. ************************************* Qui construeix i utilitza els relats de guerra? El 1964, una dona va morir a Nova York davant de 37 testimonis. O això diu el New York Times. A través del cas Kitty Genovese, l'obra mostra com un mateix cadàver pot servir per justificar la inacció i la invasió. I com aquest mecanisme continua actiu. Però també hi ha altres veus. Persones que han viscut la guerra des de dins. I que també expliquen la seva versió. I malgrat tots aquests relats, com es continua? Què és un cadàver? és una peça teatral fragmentada que reflexiona sobre la guerra des del que és íntim i quotidià. L'obra no parla d'un sol conflicte armat, sinó de moltes guerres: les de la història i les del present. A través de múltiples escenes i veus, es construeix una mirada crítica, poètica i incòmoda al voltant d'una pregunta central: qui construeix els relats sobre la guerra i la violència, per què i per a qui? La dramatúrgia s'ha nodrit d'entrevistes realitzades a testimonis directes de la guerra d'Ucraïna, refugiats sirians, exmilitars i persones afectades per conflictes a l'Afganistan, així com de les cròniques i reportatges del periodista i reporter de guerra Plàcid Garcia-Planas, font essencial d'inspiració. El pensament de Rutger Bregman - la seva defensa que la tendència natural dels humans és cooperar, confiar i cuidar-nos - travessa l'obra com a pregunta i com a horitzó. L'obra es construeix en tres actes. El primer qüestiona els relats mediàtics i polítics que hem construït al voltant de la violència, partint del cas Kitty Genovese. El segon dona espai a les veus de qui ha viscut la guerra de primera mà - experiències que no expliquen, sinó que confronten. El tercer explora l'esperança no com a consol sinó com a lluita, i la diferència entre empatia i compassió com a eines polítiques. Espectacle guanyador de la Beca Barcelona Crea - Eòlia Fundació Miranda 2025 amb el suport d`ICUB i l'Ajuntament de Barcelona.

Com acaba una ballarina amb una condemna de trenta anys de presó per un acte terrorista?  Solo quería bailar és una tragicomèdia sevillana punk, narra en primera persona la història de la Pili, una ballarina que és a la presó perquè va acabar jarta (com diria ella) de la institució i de la seva burocràcia, i es va convertir en terrorista, tot i que no pas tan bona com li hauria agradat ser. La Pili parla en andalús; és divertida, escatològica i beneita, o això és el que li han repetit sempre. Tanmateix, el seu discurs, aparentment naïf i desendreçat, amaga una denúncia encertada del sistema. La seva ràbia no s'adreça únicament contra l'administració pública i els seus entrebancs burocràtics. Tampoc contra el seu pare castrador, ni és una revenja contra els seus professors de dansa. És un acte kamikaze d'amor per part d'algú que mai l'ha tingut.

Una experiència que connecta la lluita llibertària del passat amb les preguntes del present I si la utopia no només és possible sinó que va existir? I si està ple de documents i testimonis que ho proven, però, per alguna raó, han arribat inconnexes i fragmentats? Mos Maiorum i Joan Yago presenten un espectacle teatral basat en la vida de Joan Garcia Oliver, figura clau del moviment llibertari català i de la política espanyola de principis del s. XX. Una biografia on el personatge no és el protagonista, sinó el fil conductor d'una història col·lectiva. Nosaltres, els sense nom és una experiència teatral immersiva que connecta les lluites del passat amb les inquietuds del present a través de rituals escènics i testimonis que encara ressonen avui; una litúrgia que ens fa comprendre els homes i les dones que van afrontar dictadures, misèries, revolucions i guerres amb una força i una potència desmesurada. Amb aquesta proposta, el públic presenciarà, com autèntics viatgers en el temps, la seva mentalitat, els seus anhels, els seus desitjos i les seves pors.

"Mutilació és que la seva ignorància continuï matant-nos cada dia. El meu cos és el meu cos, i la meva llibertat la meva guerra. Fes-te només una pregunta: a tu en què t'afecta?" No Gender és un espectacle de gènere no-binari sobre el gènere no-binari. Una peça escènica transdisciplinària i performativa travessada pel cos, la paraula, la música i l'humor, que desconstrueix les normes imposades pel sistema binari. A partir del viatge de la seva pròpia transició, Odin (Ondina) construeix un relat escènic que va de la seva intimitat a la universalitat, entrellaçant autoficció, teatre documental, videoart i recerca sonora, per deixar obert un espai des d'on replantejar-se tot allò que es creu tenir molt clar. No Gender ha estat l'obra guardonada en la 17a edició del Premi CENIT 2025 del TNT.

Canviar la pastilla negra per la vermella per reinventar-se en una masculinitat inabastable. Des del seu lúgubre escriptori, Ethos (nickname online) intenta posar-se en contacte amb Grotesque Subhuman. Un usuari nord-americà de Reddit que l'any dos mil setze va deixar un misteriós missatge de comiat en un dels seus populars fòrums, per llavors desaparèixer de la plataforma. L'ajuda Replika, una IA totalment humanitzada, dissenyada, encara que soni contradictori, per intentar pal·liar ¿les dificultats psicològiques del present". Inspirat per líders polítics ultres, gurús i un nihilista productor de sèries de televisió que pren com a exemple, pretén construir-se a ell mateix des de la ruïna. Són veus reaccionàries que s'escolen a la seva habitació digital una vegada i una altra com un eco, motivades per les mateixes frustracions del món capitalista que ell també pateix. La d'Ethos, és la història de tota una comunitat, la comunitat incel (cèlibes involuntaris), que han canviat la pastilla negra per la vermella, que han sortit de la seves habitacions per conquerir el món i reinventar una masculinitat patriarcal inabastable.

Petites ferides catastròfiques és una tragicomèdia que explica la relació de la Júlia i el Ferran al llarg de trenta anys. La infermeria del col·legi, hospitals, centres de salut mental, tanatoris¿ Sembla que els nostres protagonistes només coincideixen ferits i en situacions extremes. I tanmateix, senten que estan destinats a estar junts gràcies a un pacte d'infància: - Sempre que et facis mal, jo hi seré. - van dir-se amb vuit anys. Necessitaran trenta anys per entendre les conseqüències d'aquest contracte que guiarà el seu vincle, i mirar de posar valor a les seves accidentades vides mentre proven de deslliurar-se de la seva maledicció: no relacionar-se més a través de les ferides.

A Nàpols, on un raig de sol ja sembla una petita promesa, en Dario, en Giuseppe i en Ciro juguen a futbol cada tarda, somiant amb l'estadi Maradona. En Tonino, un suposat "representant" (un autèntic cant de sirena), els porta pilotes noves i una petita paga a canvi que vigilin la plaça. Durant un partit decisiu, en Dario oblida avisar de l'arribada de la policia, perdut en una jugada preciosa; en Tonino l'expulsa, i el noi acaba marxant a Parma, on aquella expulsió es converteix, sense que ell ho sàpiga, en la seva salvació. En Giuseppe i en Ciro es queden a Nàpols, cada cop més atrapats en la teranyina d'en Tonino, fins que reben l'encàrrec més fosc: fer de guaites mentre traslladen en secret el cor d'un jove futbolista mort, destinat a salvar la vida d'un capo. En Giuseppe hi dubta; en Ciro ja no sap tornar enrere. Tot ho observa la mare d'en Ciro, que intueix des del principi el destí del seu fill. D'aquesta ciutat no se n'escapa ni un cor pur; sencer, encara menys.

Reparar no és apedaçar, no és arreglar. Reparar no és tornar a com érem abans. és donar-li el seu lloc, la seva llum. Una dona recorda sobtadament un abús a l'escola, de fa quaranta anys. Aquesta dona representa totes aquelles persones que, ja adultes, s'enfronten a ferides que condicionen tota una vida. Com ens podem reparar? Com podem transformar el dolor en llum i en vida? Quin paper tenen els tercers, els altres? Una peça honesta, poètica, íntima, i sobretot un acte de reparació, un ritual compartit; una festa imperfecta, la celebració de la vida, tot i les seves esquerdes. Una producció de TeatrodeCERCA i la Sindicatura de Greuges de Barcelona amb la col·laboració de la comissió de reparació de víctimes d'abusos en l'àmbit educatiu creada per la Sindicatura i diverses entitats.

Els Pirates Teatre adapten la trilogia de La villeggiatura de Carlo Goldoni, una de les comèdies més vives i desimboltes del popular dramaturg venecià. A través del creuament de dues famílies disposades a fer l'estiueig més fastuós possible, Goldoni retrata el xoc entre les velles tradicions i les noves modes sempre canviants amb el seu estil directe i popular. Amb un reduït número d'actors, múltiples personatges ompliran el Maldà i ens explicaran aquesta història plena d'humor, crítica, música amb l'habitual segell artesanal de la companyia. Una nova adaptació que sacseja de nou un clàssic del teatre universal per fer una reflexió sobre rituals quotidians, vacances absurdament ostentoses, consumisme submís i trencaments de rutina que ho podrien fer canviar tot.

A causa de la nova crisi, el cap d'una petita start-up d'èxit es veu obligat a prescindir d'un dels seus treballadors. Per tal de fer aquest acomiadament de la millor manera possible, l'Andreu, propietari de l'empresa, decideix tenir una trobada conjunta amb els tres empleats: la Beatriu, en Carles i la Diana. Els cita a la sala d'espera del seu despatx i després els fa entrar d'un en un per entrevistar-los i acabar de prendre la difícil decisió. Però el que havia de ser una simple gestió es complica de manera descontrolada i surrealista. Mentre l'Andreu mira de resoldre el problema al despatx, no veu que a la sala d'espera les coses semblen agafar un caire diferent, com si succeïssin a l'angle mort del retrovisor d'un vehicle que està a punt d'avançar i que pot acabar tenint una topada inesperada.