PROMOCIÓ Entrades a 15€ per la funció del 6 d'octubre Entrades amb 25% de dte. per les funcions del 7 a l'11 d'octubre ***** Dues parelles d'amics es veuen per sopar. El Ricard, casat amb la Clàudia i pare de tres fills, està en plena crisi dels 50 i va molt revolucionat. Només pensa en sexe, drogues i reggaeton. El Ricard deu molts diners al Jesús, el seu millor amic i amfitrió de la vetllada. Però el Jesús, que és al·lèrgic als conflictes, no troba mai el moment per reclamar allò que és seu. La Marta, la seva parella, fa temps que no té ni un duro i farà el que c algui perquè el Ricard torni la pasta que li deu al seu Jesús. En canvi el que necessita i anhela el Jesús és una cosa que la Marta ja té d'una relació anterior i ell no; fills. Tot això canviarà per sempre quan el Ricard arribi al sopar amb una notícia bomba: tornarà a ser pare, però aquest cop, la Clàudia, no en serà la mare.

Dues parelles, amics de tota la vida, es troben al resort de Cancun, on han anat a passar les vacances. Sol, platja, copes... Tot respira relax, bona entesa i complicitat. Però una nit, inesperadament, es plantegen si aquesta és la vida que esperaven. De joves, a vegades prenem decisions irreflexives. Coneixem gent, ens relacionem i, un bon dia, sentim que ens hem enamorat, encara que no sapiguem ben bé què significa això. Aleshores, ja instal·lats en una roda que no s'atura, ens casem, convivim, treballem, tenim fills i, sense adonar-nos-en, portem vint anys compartint la nostra vida amb una altra persona. Cancun és una comèdia fresca que, com és habitual en l'autor, partint d'una situació quotidiana, es desencadenen un seguit de circumstàncies en un viatge entre realitat i fantasia. El factor atzar haurà estat decisiu perquè els quatre amics s'hagin emparellat entre sí d'una determinada manera. Però què hauria passat si en comptes de casar-nos amb aquest o aquesta, ens haguéssim casat amb uns altres? Com hauria canviat la nostra vida? Seríem més felices?

La Sílvia acaba de fer 48 anys i està ben lluny de la talla 48. Però no vol esperar a complir-ne 56 per parlar del seu cos: un cos polític, camp de batalla, cos de resistència. Lötò aborda diverses qüestions que travessen l'artista, com ara la pressió estètica, la grassofòbia o l'edatisme. Aquest ritual performatiu que ens presenta Silvia Albert Sopale és un intent de fer les paus amb el cos i de donar-se l'oportunitat de rescabalar-se i retre-li homenatge. Aquesta és probablement la peça més íntima i personal de l'artista, que utilitza el seu propi cos com a arxiu personal de memòria. Tot i això, ja se sap què es diu: "Pots treure la noia de l'activisme, però no l'activisme de la noia." LÖTÒ és una experiència teatral i ritual basada en la tradició funerària Boobe, que convida a reflexionar sobre la relació entre el cos i les pressions socials que afronten les dones. A través d'un ritual d'emancipació corporal, l'obra explora la grassofòbia, l'impacte dels cànons estètics i les ferides que es generen en la recerca de l'acceptació. Aquest ritual busca reconciliar el públic amb els seus cossos en un viatge col·lectiu que uneix performance, dansa, música i arts visuals.

Des del balancí de la residència on viu la Mercedes repassa la seva llarga vida que és, també, la història de tots nosaltres. La República, la Guerra Civil, la dictadura i la transició no són només pàgines dels llibres d'història, sinó que són fets que han marcat la vida de la Mercedes i de tota una generació. I és per això que, a l'explicar-nos-les, es barregen amb les històries més personals de la seva infància, joventut, família, amors... Tal com ens diu ella: per passar pàgina abans cal llegir-la i "iaia, memòria històrica" ens ajuda a llegir la vida d'una de les protagonistes, sovint oblidades, de la nostra història, i que és a la vegada la història de moltes de les nostres àvies. "Al pasado se le tiene que pasar página, pero primero se tiene que leer."

PROMOCIÓ Entrades a 15€ per la funció del dia 2 de desembre Entrades amb 25% de dte per les funcions del 28 de novembre al 8 de desembre ***** El Niu s'atreveix a mirar el precipici que deixa la mort d'un fill després d'un accident i a escoltar els silencis que s'instal·len en la vida dels qui es queden. Caigudes, contradiccions i petits gestos de resistència d'una família que camina entre records, culpa i amor, intentant trobar sentit en un món que ja no és -ni serà mai- el mateix.L'autor ho retrata amb una mirada íntima, honesta i emotiva, i amb un humor delicat que ens mostra la dificultat -i, alhora, la necessitat- de continuar vivint després de la pèrdua. El misteri de com la llum s'escola entre les esquerdes que deixa el dolor. Adaptació del text contemporani guanyador del premi Pulitzer al millor drama Rabbit hole de David Lindsay-Abaire i dirigida per Pau Carrió, l'obra presenta un matrimoni que ha d'enfrontar-se a la mort del seu fill de quatre anys. Entre els seus nombrosos reconeixement, l'obra va ser candidata a diversos premis Tony.

Bodas de sangre no és només un argument literari de primer ordre escrit per Lorca fa noranta anys, sinó també una història plenament actual que encara avui podem trobar a les pàgines de successos. Realitat? Ficció? Teatre? Vida? Tot hi té cabuda en aquest drama contemporani, travessat per la tragèdia i la bellesa.

Personatges ancorats al costat d'una carretera. Una reflexió sobre la dona, el feminisme, la prostitució i el masclisme. Cap prostituta no naix com una ortiga a la vora del camí. Un text atrevit i transgressor sobre quatre dones ancorades a una realitat crua. Podrem conèixer les seves esperances, somnis, costums, frustracions i totes les seves cares. Hi ha amor, tendresa, ràbia, dolor i humor en quatre històries entrellaçades per la figura del puter.

Jove 1 i Jove 2 es descobreixen a si mateixes en un món hostil. Desesperançades, es desenvolupen entre la incertesa, l'ansietat, les feines precàries, les bosses d'escombraries, cursant màsters que no garanteixen res, les bosses d'escombraries, incapaces d'assumir el cost de l'habitatge o de permetre's formar una família pròpia, bosses d'escombraries, bosses d'escombraries, bosses d'escombraries. Enmig d'aquesta massa volàtil i asfixiant, només en l'amistat poden trobar la força per afrontar un futur incert.

L'any 1992, una nena descobreix, juntament amb el seu pare, la història de la Dona Gallina, un fet que marcarà per sempre la seva manera de mirar el món. Anys després, aquest record ressorgeix per dialogar amb la pèrdua, el dolor, la diferència i la fragilitat humana. GALLINA és un unipersonal d'autoficció i docuficció que, amb humor, sensibilitat i honestedat, convida a reflexionar sobre la salut mental, el dol i allò que ens fa profundament humans.

Angelina és una creació que va rebre el Premi de Teatre de la Société Genevoise des Écrivains. A través del teatre, l'autora i actriu es planteja la relació amb el personatge, en una construcció metateatral que trasllada la teoria al terreny de la pràctica escènica. Com es crea un personatge des de la veritat? El personatge és una prostituta i l'actriu es pregunta sobre la forma i el contingut que ha de donar-li per fer arribar al públic la seva realitat com a treballadora sexual. Entre sabates de taló, una perruca i diferents vestuaris, l'actriu es debat sobre la identitat i el significat de la paraula puta. És només un concepte o una imatge social?

ADETCA, conjuntament amb els Teatres Públics de Barcelona, donem el tret de sortida a la Temporada Teatral amb la celebració de la XXVa edició de la GALA CATALUNYA AIXECA EL TELÓ. Aquest any la Gala arriba a una fita molt especial: 25 edicions celebrant, reivindicant i donant visibilitat a la força de les arts escèniques del nostre país. Ens agradaria molt que ens poguessis acompanyar en aquesta celebració. Us hi esperem!   *Entrades disponibles al 2n, 3r i 4t pis amb el codi GCATTRES

A La truita, una parella que s'acosta a l'edat de jubilació acaba de mudar-se a un petit poble per obrir-hi una petita fleca ecològica. Casa nova, vida nova, diuen. Un diumenge, reuneixen les seves tres filles i les parelles respectives per l'aniversari del pare. La filla mitjana, però, arriba amb un peix: una truita. Lactopescovegetariana, no menjarà la vedella que ha preparat la seva mare amb tant d'amor. De fet, és principalment d'això que parlaran. Per què no fa com tothom? Què significa ¿tenir conviccions"? I conviccions de què, exactament? És adequat defensar les nostres conviccions quan fan mal als altres? Mentrestant, el pare té un anunci important a fer. Segons explica el seu autor, a La truita ¿volia parlar d'aquells en què no ens fixem, en els quals mai no ens interessem, invisibilitzats no per qüestions polítiques (que és el que fem amb els violents, els bojos o els pobres), sinó simplement per omissió, per falta d'interès. Aquells que, de generació en generació, pensen en el món, intenten representar-lo o representar-se'l, però que finalment no ho fan mai". La truita parla d'amor, de menjar, de família, de mort, d'amor, de generacions, de valors universals, de comunitarisme, d'avui en dia. La seva implacable estructura està formada per tres parts: entrant, segon plat i postres.