Mamma. Piccole tragedie minimali e¿s l'u¿ltima obra d'Annibale Ruccello, escrita i estrenada el 1986 com un ¿mono¿leg en quatre parts". Inicialment registrada amb el ti¿tol Mamme, la pec¿a explora amb duresa i lucidesa l'arquetip de la maternitat a trave¿s de figures femenines desplac¿ades, incapaces d'enfrontar-se al mo¿n exterior i atrapades en una realitat deformada que les fa còmiques i absurdes en les seves al·lucinacions. L'obra presenta diversos episodis: Le fiabe, una reinterpretacio¿ amarga del conte napolita¿; Maria di Carmelo, protagonitzada per una dona ingressada en un manicomi que creu ser la Mare de De¿u pero¿ somia ser la famosa cantant italiana Orietta Berti; Mal di denti, on una mare descobreix l'embara¿s de la seva filla i la trage¿dia esclata; i La telefonata, un llarg mono¿leg telefo¿nic ple de xafarderies i refere¿ncies a telenovel·les. Quaranta anys despre¿s, Enrico Ianniello i Fabrizia Sacchi recuperen aquesta obra visiona¿ria, coincidint amb el doble aniversari de Ruccello (1956 ¿ 1986). Espectacle inaugural de la 2a edicio¿ del TAK Internacional, que continuara¿ al maig amb L'invasione delle api i La strage di Vergarolla.

Una obra commovedora que retrata la crisi migratòria al Mediterrani des de dins: la viuen els migrants que arrisquen la vida creuant el mar i els socorristes que intenten salvar-los. El text es basa en testimonis reals que l'autor va recollir durant la seva estada a Lampedusa, l'illa italiana convertida en símbol de la lluita entre la vida i la mort al mar. Amb un estil realista i emotiu, arrelat en la narrativa oral, Enia construeix un monòleg documental nodrit per les veus de l'illa -Lampedusa, "de lepas", la roca erosionada pels elements; o "de lampas", la torxa que brilla en la foscor. És un poema èpic sobre herois quotidians, on una tragèdia individual esdevé metàfora d'una tragèdia col·lectiva. Una peça urgent i necessària que ens mostra qui arriba i qui espera, i que, com en un mirall, ens revela en què s'ha convertit Europa i en què ens hem convertit nosaltres mateixos.

Un autor necessita fer alguna cosa amb una herència epistolar, però la seva melancolia li ho impedeix. Llavors crea un personatge de ficció que lliura un dol contra tot això que no aconsegueix deixar enrere. Mentre la història avança, la frontera entre autor, personatge, arxiu i ficció es desdibuixa. Aquesta és una peça d'autoficció. Es parteix d'un arxiu, però no es busca la veritat autobiogràfica. Tampoc és ficció pura. Se situa deliberadament en un lloc intermedi. Com aquest lloc en el qual et deixa l'experiència migratòria: ni aquí ni allà.

Aquesta és la història d'una gran família plena de famílies. El cognom de Fernández és la llavor, el punt de partida d'una llegat que continuarà bategant amb els cognoms De La Torre, Fortuny i Codina. És el reflex dels fets que han sacsejat un país a través de les petites històries d'una família. La pèrdua, l'amor, les traïcions, els secrets o les discussions, són els grans temes i passions que mouen aquests personatges en un gran muntatge coral, ple de joc de teatral i cançons que s'emmirallen en els sons i la música que han navegat per Espanya durant els fets sociopolítics més destacats del S.XX. Heretem la memòria? La por queda a la sang? Quina és l'herència transgeneracional que ens arriba? L'onzè dia és una explosió de vida de la mateixa vida.

Una obra de teatre físic en què dues actrius que es coneixen de tota la vida estan assajant el seu tercer espectacle. En un món violent i precaritzat com el de les arts escèniques, les actrius es pregunten: què és triomfar? Amb la intenció persistent d'aconseguir aquest «èxit» que mai no acaba d'arribar, posen en dubte fins i tot el seu propi vincle. Amb recursos com el llenguatge corporal, la paraula autoreferencial i l'absurd, Èxit o Exit examina la noció actual de l'èxit i com aquesta idea ens allunya de la nostra autenticitat. És una invitació a la reflexió i una crida a revisar què vol dir realment ser lliure en un món que intenta definir-nos.

Pare nostre, mare nostra és una obra que explora els territoris íntims de la memòria familiar i la construcció de la identitat a través del record. Amb una estructura fragmentada i cinematogràfica, el text ens acompanya en el viatge emocional del Tomàs, un home que revisita els episodis més significatius de la seva vida mentre intenta comprendre el passat i reconciliar-se amb les seves absències. L'obra transita per escenaris i èpoques diverses per dibuixar el retrat d'una família marcada per les contradiccions de l'amor, les ferides de la violència i la fragilitat dels vincles humans.

Coincidint amb el cap de setmana de Viu Montjuïc, el director i dramaturg Didier Ruiz ens proposa una visita guiada molt especial a la seu de Montjuïc, farcida de petites històries explicades per treballadors, artistes o espectadors que, al llarg de cinquanta anys, han anat escrivint, tots junts, la història del Lliure. AMB LA INTERVENCIÓ DE Chantal Aimée, Xavier Albertí, Noemí Alesan, Lali Álvarez, Frederic Amat, Montse Amenós, Carme Andreu, Ivan Benet, Àurea Brufau...

 PROMOCIÓ: Invitacions limitades per els dies 2, 3 i 4 d'octubre Disponibles a partir del dia 1 d'octubre a les 18 h **** La decadència d'Occident, explicada per una jove companyia barcelonina a partir de l'univers i els personatges d'un conte de Kafka. Una estrangera arriba a una illa exòtica tropical, que resulta ser una colònia penitenciària. Allà, però, no hi ha tribunals, sinó una màquina que jutja, tortura i executa les persones condemnades. Aquest és el relat que va escriure Kafka el 1914 i del qual parteixen el director Dobrin Plamenov i La Mala Companyia per a aquesta proposta d'escenificació, que ha guanyat l'última convocatòria del premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre, que dona suport al nou talent i potencia la inserció professional dels graduats i graduades de l'Escola Superior d'Art Dramàtic. El muntatge tanca la trilogia de La Mala Companyia, dedicada al control que exerceixen els governs sobre els individus, que va començar amb Es pronuncia camí, un muntatge a propòsit de La pesta, d'Albert Camus, nascut durant la pandèmia de l'any 2020; L'últim dia de l'home gos, que rellegia Un món feliç d'Aldous Huxley, i ara, una peça que pren aquesta cruel història de Kafka que parla del final d'un imperi i que es desenvolupa entre el thriller i la comèdia negra. Graduat en direcció i dramatúrgia de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD), Dobrin Plamenov entén el teatre com un art inseparable del debat polític. Entre altres treballs, ha dirigit George Kaplan (2021), de Frédéric Sonntag, i ha escrit i dirigit Beuré de la teva aigua, premi Quim Masó i guanyadora del premi DAU. Va dirigir L'últim dia de l'home gos, de Ramon Micó, amb La Mala Companyia el 2023, i el 2024 passat va treballar com a director i ajudant de dramatúrgia de Nunca se voló tan bajo, de Carles de Castellarnau. Ha estat ajudant de direcció d'Àlex Rigola en els muntatges Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, La gavina (La Villarroel, Grec 2021 Festival de Barcelona), Ofèlia (Temporada Alta 2021) i El Mestre i Margarita (Teatre Lliure, 2025).

La decadència d'Occident, explicada per una jove companyia barcelonina a partir de l'univers i els personatges d'un conte de Kafka. Una estrangera arriba a una illa exòtica tropical, que resulta ser una colònia penitenciària. Allà, però, no hi ha tribunals, sinó una màquina que jutja, tortura i executa les persones condemnades. Aquest és el relat que va escriure Kafka el 1914 i del qual parteixen el director Dobrin Plamenov i La Mala Companyia per a aquesta proposta d'escenificació, que ha guanyat l'última convocatòria del premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre, que dona suport al nou talent i potencia la inserció professional dels graduats i graduades de l'Escola Superior d'Art Dramàtic. El muntatge tanca la trilogia de La Mala Companyia, dedicada al control que exerceixen els governs sobre els individus, que va començar amb Es pronuncia camí, un muntatge a propòsit de La pesta, d'Albert Camus, nascut durant la pandèmia de l'any 2020; L'últim dia de l'home gos, que rellegia Un món feliç d'Aldous Huxley, i ara, una peça que pren aquesta cruel història de Kafka que parla del final d'un imperi i que es desenvolupa entre el thriller i la comèdia negra. Graduat en direcció i dramatúrgia de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD), Dobrin Plamenov entén el teatre com un art inseparable del debat polític. Entre altres treballs, ha dirigit George Kaplan (2021), de Frédéric Sonntag, i ha escrit i dirigit Beuré de la teva aigua, premi Quim Masó i guanyadora del premi DAU. Va dirigir L'últim dia de l'home gos, de Ramon Micó, amb La Mala Companyia el 2023, i el 2024 passat va treballar com a director i ajudant de dramatúrgia de Nunca se voló tan bajo, de Carles de Castellarnau. Ha estat ajudant de direcció d'Àlex Rigola en els muntatges Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, La gavina (La Villarroel, Grec 2021 Festival de Barcelona), Ofèlia (Temporada Alta 2021) i El Mestre i Margarita (Teatre Lliure, 2025).

Nova trobada entre la prolífica dramaturga Lluïsa Cunillé i el director Xavier Albertí, Compto cada passa meva sobre la terra acompanya un quiosquer durant la nit anterior a una operació de cor de resultat incert. Des d'una habitació d'hospital, el personatge confessa al seu company accidental els plecs més foscos d'una vida aparentment anodina. Un monòleg sobre la por i la culpa escrit per l'autora a la mida d'un intèrpret irrepetible com Oriol Genís. Cal iniciar sessió al web per obtenir el codi promocional i aplicar el 25% de dte

Torna al festival la selecció dels números més emblemàtics de Tortell Poltrona, un espectacle que condensa l'essència d'una trajectòria clau en el clown contemporani. Entre l'humor tendre, absurd i compromès, Post-Clàssic revisita la tradició del pallasso i la projecta cap al present amb energia, ofici i complicitat amb el públic. Un espectacle familiar que travessa generacions amb el nas vermell, la poesia i una mirada lúcida sobre el món. Cal iniciar sessió al web per obtenir el codi promocional i aplicar el 25% de dte

Hipòlit és dentista, un dels bons, amb una discutible virtut: voler una vida ordenada, una consulta impecable i la sensació que ho té tot sota control. Fins que un accident el deixa en coma i, quan torna, descobreix un "superpoder" que ningú ha demanat: somnis que semblen premonitoris. Quan la realitat comença a comportar-se com un malson, la comèdia es torna negra, neuròtica i d'alt ritme, plena de girs, on la pregunta no és què passarà, sinó: què faries tu si creguessis que ja saps què passarà? Cal iniciar sessió al web per obtenir el codi promocional i aplicar el 25% de dte