Alguna cosa està podrida a Dinamarca? O, senzillament, el temps passa i les il·lusions van esvanint-se lentament? Una anciana i el seu fill adult malviuen en un precari apartament al cor de Copenha­guen. Dia a dia, senten que corren el risc d'ofegar-se en una amargor tan revoltant com apaivagadora. Però d'improvís, una tarda d'hivern, seran assetjats per fantas­mes del passat, per antigues tragèdies que els remouran i els trasbalsaran. Un tour de force protagonitzat per Pere Arquillué i Imma Colomer, amb què el di­rector Albert Arribas torna a capbussar-se en l'univers de Lluïsa Cunillé.

PROMOCIÓ: Entrades amb un 20% de dte. per les funcions de dimarts a dijous.   ***** Una comèdia sobre l'educació i els límits de la infància signada per Marta Buchaca. L'avi d'un nen de vuit anys, després d'una rebequeria del seu net, li clava una bufetada. L'escola convoca la família a una reunió i anuncia la intenció de presentar una denúncia contra l'avi. I aquesta és l'espurna que fa que tot esclati. Ramon Madaula i Montse Guallar protagonitzen aquesta comèdia que retrata amb sentit de l'humor i ironia com n'és de difícil educar un infant. Un debat de tremenda vigència sobre els models d'educació i les eines disciplinàries que podríem considerar acceptables.

PROMOCIÓ: Entrades a 15€ per les funcions de l'11 al 14 de juny.  ****** I va néixer Joan Pera... i el món no estava preparat, ni ell tampoc! Hi ha vides que es converteixen en història. Un dels grans actors del nostre país puja a l'escenari per donar vida als seus records. L'Auca del senyor Pera és un viatge irresistible, divertit i emotiu per la vida i la carrera d'un delsactors més estimats de Catalunya. Tota una història explicada com només ho sap (i pot) fer ell.

Des del TRESC conduirem els col·loquis postfunció de: JOLGORIO - 3 de juliol a les 20 h SET NENES JUEVES - 10 d'octubre (off Terrats)   ***** Els Terrats en Cultura són més que un festival d'altura, són tota una experiència que comença en el moment en què compres l'entrada d'un espectacle sense saber el punt exacte on aquest tindrà lloc. No es comunicarà fins a quaranta-vuit hores abans de l'esdeveniment. D'aquesta manera, el que podria ser una obra de teatre o un concert amb la ciutat als teus peus, s'acaba transformant en un esdeveniment amb un toc de clandestinitat, una aventura que t'espera en algun racó de la ciutat. Si ets dels que es deixa sorprendre o té ànima d'explorador urbà, els Terrats en Cultura t'aporten aquest element. Nosaltres creiem que viure la cultura i la ciutat pot esdevenir un joc emocionant del qual tothom (artistes, amfitrions i espectadors) n'és protagonista i agent actiu!

Un interessant encreuament entre la dansa, l'esport i la sexualitat. Una obra que, a partir del llenguatge corporal explora , els límits del llenguatge contemporani i les seves posteriors interpretacions. Una provocació, una invitació a riure'ns de nosaltres mateixos, i alhora, reconèixer la nostra totalitat. Un poyo rojo , barreja acrobàcia i comicitat: Naïf, kitsch, punyent, o qualsevol de les múltiples lectures que se'n puguin extreure. Un impactant ventall de les possibilitats físiques i espirituals de l'ésser humà.

PROMOCIÓ Del 5 al 13 de setembre entrades al 50% de descompte. Del 17 al 27 de setembre entrades amb 5€ de descompte. ************************************* Qui construeix i utilitza els relats de guerra? El 1964, una dona va morir a Nova York davant de 37 testimonis. O això diu el New York Times. A través del cas Kitty Genovese, l'obra mostra com un mateix cadàver pot servir per justificar la inacció i la invasió. I com aquest mecanisme continua actiu. Però també hi ha altres veus. Persones que han viscut la guerra des de dins. I que també expliquen la seva versió. I malgrat tots aquests relats, com es continua? Què és un cadàver? és una peça teatral fragmentada que reflexiona sobre la guerra des del que és íntim i quotidià. L'obra no parla d'un sol conflicte armat, sinó de moltes guerres: les de la història i les del present. A través de múltiples escenes i veus, es construeix una mirada crítica, poètica i incòmoda al voltant d'una pregunta central: qui construeix els relats sobre la guerra i la violència, per què i per a qui? La dramatúrgia s'ha nodrit d'entrevistes realitzades a testimonis directes de la guerra d'Ucraïna, refugiats sirians, exmilitars i persones afectades per conflictes a l'Afganistan, així com de les cròniques i reportatges del periodista i reporter de guerra Plàcid Garcia-Planas, font essencial d'inspiració. El pensament de Rutger Bregman - la seva defensa que la tendència natural dels humans és cooperar, confiar i cuidar-nos - travessa l'obra com a pregunta i com a horitzó. L'obra es construeix en tres actes. El primer qüestiona els relats mediàtics i polítics que hem construït al voltant de la violència, partint del cas Kitty Genovese. El segon dona espai a les veus de qui ha viscut la guerra de primera mà - experiències que no expliquen, sinó que confronten. El tercer explora l'esperança no com a consol sinó com a lluita, i la diferència entre empatia i compassió com a eines polítiques. Espectacle guanyador de la Beca Barcelona Crea - Eòlia Fundació Miranda 2025 amb el suport d`ICUB i l'Ajuntament de Barcelona.

Blattodea convida el públic a observar de prop allò que habitualment prefereix mantenir a distància, transformant el rebuig en un terreny de trobada, reflexió i disputa. Des d'una mirada crítica i antifeixista, la peça reivindica els cossos, les identitats i les experiències situades als marges, fent dels marges mateixos el lloc des d'on parlar i crear. La companyia Paneroles presenta Blattodea, una peça escènica de formats híbrids que transita entre la performance i el text per explorar la nostra relació amb allò que ens genera rebuig. A partir de la figura de la panerola, l'obra explora aquest límit, confrontant-nos amb tot allò que solem apartar, negar o considerar indesitjable. L'espectacle adopta la forma d'una cerimònia commemorativa i, alhora, d'una vetllada d'arts marcials. En aquest espai ritualitzat, la confrontació esdevé un acte col·lectiu on la tensió entre atracció i repulsió, vulnerabilitat i resistència, pren cos a través de la paraula, l'acció i la presència escènica. L'espectacle requereix que les persones espectadores portin la bossa d'escombraries de casa seva. Amb la teva participació, contribuiràs a crear l'obra!

PROMOCIÓ: Entrades amb un 15% de dte. per la funció de l'11 de juny. Entrades amb un 25% de dte. per la funció del 12 de juny a les 17:30h.   ***** Una tragicomèdia apocalíptica al més estil de Jordi Oriol. El present ha imposat un ultimàtum a la humanitat, si de veritat vol tenir futur. Mentre un gabinet científic convocat d'urgència dissenya un pla per respondre a la desintegració de la matèria que permet la vida humana, dos germans s'enfronten a la pèrdua del llenguatge que pateix el seu pare, amb la convicció que tot allò que deixa d'anomenar-se, deixa d'existir. Una història de números, explicada amb lletres. Terrenal, però amb el cap als núvols.   Espectacle recomanat a partir de 14 anys.

La trobada entre una de les grans dramaturgues del pai¿s i una directora teatral de trajectòria destacada porta a escena tres homes que es busquen a si mateixos en un paisatge carregat d'incerteses. Una celebració dels 15 anys de La Ruta 40. Des que la pedrera va tancar, la carretera que hi porta ha quedat abandonada, enmig d'un paisatge inho¿spit i desolador. L'Eduard, enginyer de grues, s'instal·la temporalment a la casa del seu pare després de rebre una amenaça de mort, acompanyat d'en Carles, un home que amb prou feines coneix, que darrerament es guanya la vida com a socorrista. A prop, en Vi¿ctor, antic treballador de la pedrera, busca feina pels masos mentre tem que la seva dona embarassada, sovint absent en llargues passejades, un dia no torni. Tres homes al bell mig del camí de la vida, travessats per silencis, enigmes, ferides i dubtes universals, mentre el temps avança i els obliga a enfrontar-se a una pregunta essencial: quin cami¿ he fet fins ara, i quin em queda per recórrer? La dramaturga Lluïsa Cunillé va escriure l'any 2019 dos textos especialment per a la companyia La Ruta 40: Els Subornats i La Ruta. El primer es va estrenar, dirigit per Lurdes Barba, al Temporada Alta 2020 i a la Sala Beckett. I el segon arriba ara a escena al Grec 2026, dirigit per una de les grans personalitats de l'escena catalana, Carlota Subirós, que l'any 2018 ja va col·laborar per primera vegada amb la companyia, en l'espectacle de creacio¿ Una lluita constant, estrenat a la Sala Beckett i al Temporada Alta. La posada en escena d'aquest text de Cunillé serveix per celebrar els quinze anys de La Ruta 40, que s'han complert enguany.Autoria: Lluïsa Cunillé Direcció: Carlota Subirós Intèrprets: Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla Col·laboració especial: Lurdes Barba Espai escnènic: Bibiana Puigdefàbregas i Sagristà Disseny de vestuari: Marta Rafa Espai sonor: Pau Matas Disseny d'il·luminació: Sylvia Kuchinow Audiovisuals: Daniel Lacasa Fotografia: Felipe Mena Cap de producció: Maria G. Rovelló Ajudantia de producció: Sara Farré Ajudantia de direcció (alumna en pràctiques d'ERAM): Antònia Roig

Un musical captivador que aborda, amb sensibilitat i bellesa, temes com les relacions familiars, el pas a l'edat adulta i les malalties mentals. Una noia a punt de deixar casa seva per anar a estudiar biologia rememora els fets que van tenir lloc set anys enrere al far d'Unts, en un extrem de les Shetland, quan hi va passar un estiu amb el pare, encarregat de reparar el far, i la mare, una biòloga que volia descobrir els secrets de la longevitat del tauró de Groenlàndia. Però quan la determinació de la seva mare es transforma en obsessió, la Júlia és conscient per primer cop de que els seus pares no són ni invulnerables ni perfectes. La salut mental defugint dels estigmes i la importància d'una xarxa de suport són els temes centrals d'aquesta història commovedora, escrita per la britànica Kiran Millwood Hargrave i que ara arriba als teatres catalans de la mà de Teatre al detall. Teatre al detall és una companyia formada pels actors Txell Botey i Xavi Idàñez fa més de 20 anys. La companyia proposa un teatre que fa reflexionar amb referències al món del nostre temps, i que conté poesia, humor, màgia i poder evocador. Han firmat espectacles com L'Endrapasomnis (2014), La nena dels pardals (2017) i La motxilla de l'Ada (Grec 2021), que formen la multipremiada Trilogia de les nenes valentes (premis de la Crítica 2014, 2017 i 2021, premi Butaca 2018 i premi de la Mostra d'Igualada 2018 al millor espectacle familiar), o els més recents Frederick (2023) i Tip TAP Top (2024). En aquest nou espectacle tornen a col·laborar amb Joan Maria Segura Bernadas a la direcció i Jordi Palet i Puig, integrant dels Farrés Brothers i Cia., que firma el text a partir de la novel·la original.

Una experiència màgica i propera de dansa i titelles per a tota la família. El coreògraf Thomas Noone presenta una nova creació per als més petits i petites, de la mà del creador de titelles i escultor André Mello i del músic Jim Pinchen. La narrativa està basada en la combinació de dues històries, L'aneguet lleig i Les girafes no poden ballar, i explica una història sobre la importància d'acceptar-se i el valor de la diferència. La peça té un format íntim i reduït amb uns personatges que van des de la Girafa protagonista fins al Lleó, la Tortuga, l'Elefant o la Serp. Quan tots aquests animals es trobin a la festa del Lleó, la Girafa descobrirà que no balla com la resta. Thomas Noone va fundar la seva companyia l'any 2001. Ha creat prop de quaranta espectacles i és assessor de dansa del SAT! Sant Andreu Teatre, on la seva companyia és resident. A més de tallers formatius, fa encàrrecs per a altres companyies. L'any 2011 va obtenir el premi Ciutat de Barcelona en la categoria de dansa. Al Grec ha estrenat coreografies com Makthub (2003) o el duet Four (2007) i ha estat coprotagonista de Chuck & Bruce (2012). En l'edició del Grec 2022 va presentar l'espectacle per a públic familiar La gata que volia canviar la història, una coproducció amb el festival que continua de gira per escenaris nacionals i internacionals després de més de vuitanta representacions.

Codi de descompte: TRESCxFabrica *********************************** ¿La luna es blanca, muy blanca¿ es de una romanza de La tabernera del puerto que cantaba mi padre cuando yo nací", explica Mario Gas, un referent de l'escena catalana que va néixer en gira, a Montevideo. Tota una vida als escenaris. Si amb Amici Miei, Gas va fer un repàs als textos i cançons que l'acompanyen des de sempre, ara, amb La lluna és blanca, muy blanca, fa una aproximació també als referents de la seva extensa carrera teatral. Indestriable, és clar, de la seva vida i els seus amics. Acompanyat per violí i piano, Mario Gas en estat pur.