Tothom coneix a les princeses Disney. Sempre belles, alegres, bones. I, per suposat, totes saben cantar. Però... coneixem la vida d'aquestes princeses? Sabem el que va suposar per a elles el seu propi conte de fades? Què en va ser, d'elles? L'altre cantó del "i van viure feliços i van menjar anissos", No me toques el cuento ens mostra com quatre princeses es rebel·len i exigeixen explicar l'altra banda del conte. Allò que no s'explica perquè, al cap i a la fi, no és tan bonic com diuen... Important: el repartiment és variable.

· Invitacions limitades La nova indagació sobre els límits entre el teatre i el cinema de la directora brasilera té com a referència un text clàssic, convertit en un judici escènic, amb el públic com a jurat. Ara fa prop de 150 anys, Henrik Ibsen va escriure Un enemic del poble, la història d'una ciutat balneària que es refà de la crisi gràcies al turisme termal tot just quan el metge, Thomas Stockmann, descobreix que les aigües estan contaminades i són un perill per a la salut. Entestat a denunciar-lo contra l'opinió de la majoria, acabarà enfrontat a la comunitat i expulsat. Christiane Jatahy ens proposa seguir el personatge de Stockmann dos anys més tard, quan torna a la seva ciutat i reclama un judici neutre, una segona oportunitat de demostrar el perquè de les seves accions i paraules. La producció tracta sobre debats contemporanis com la naturalesa de la veritat, la relació entre imperatius morals i economia, com la vida de les persones es veu afectada pel judici públic i com el feixisme pot utilitzar els principis democràtics per destruir la democràcia. L'obra d'Ibsen es revisita portant totes aquestes discussions a una sala fictícia on el públic actua com a jurat, i examinant en escena proves, testimonis i les relacions íntimes i familiars dels personatges. Movent-se entre la realitat i la ficció, entre ell mateix i el personatge de Thomas Stockmann, l'actor Wagner Moura pronuncia davant del públic la seva defensa final. Aquesta frontera canviant entre realitat i ficció, actor i personatge, i la construcció d'una dramatúrgia viva ¿creada en part amb la participació del públic¿ recorre tota l'obra. Els tres actors, Wagner Moura, Julia Bernat i Danilo Grangheia, treballen en completa harmonia amb l'esperit de recerca teatral de Christiane Jatahy, en el qual la fina línia entre improvisació i interpretació es difumina constantment. Es fa impossible saber quan improvisen i quan actuen. Cada nit, onze persones que s'han inscrit abans de la funció són seleccionades a l'atzar per formar el jurat. A més de fer preguntes durant l'actuació, són ells qui decidiran al final si Thomas Stockmann és o no un Enemic del Poble des de la perspectiva actual. Christiane Jatahy és considerada una de les grans veus de les arts internacionals, amb un llenguatge únic que combina el teatre i el cinema. Va ser Lleó d'Or a la Biennal de Venècia 2022 per la seva trajectòria artística com a ¿observadora perspicaç i sensible de la violència cruel del nostre món". A Catalunya, s'han vist darrerament muntatges com Entre chien et loup (que es basava en el film de Lars von Trier Dogville), o bé la reflexió sobre la violència Depois do silêncio (Després del silenci), l'any 2022. Al Grec 2024 Festival de Barcelona va presentar Hamlet. En els plecs del temps, en què convertia el personatge de Shakespeare en dona.

· Invitacions limitades   La dansa xinesa va viure una revolució amb l'aparició, el 2008, d'una companyia, avui cobejada per teatres d'arreu. Aquest programa doble ens acosta a unes coreografies singulars que no tenen títol, sinó número. Amb una tècnica de moviment única i una aposta absoluta per l'abstracció, els ballarins i ballarines de TAO Dance Theater, una companyia fundada a Pequín per Tao Ye, Duan Ni i Wang Hao, exploren el cos humà i el moviment, i els consideren com un element visual. No es tracta d'explicar cap història, sinó d'oferir al públic experiències sensorials a partir del moviment. Fan servir xifres (relacionades amb la xifra de ballarins en escena) i no paraules en els títols, perquè, sense aquests mots que permeten intuir o imaginar, el públic arriba sense expectatives, preparat per veure l'obra amb la ment oberta.

· Invitacions limitades Aquesta coreografia magnètica no és només una peça de dansa, sinó que constitueix un viatge, una experiència emocional, física i política que connecta ecosistemes en perill d'extinció amb les lluites humanes. Abans que comenci l'espectacle, es convidarà el públic a submergir-se en l'esperit del bosc, trepitjant fulles, escoltant els tambors... És una introducció a la penombra del bosc en el qual transcorre l'espectacle, protagonitzat per cossos que s'entrellacen i es contorcen i que expliquen una història de dominació i abús amb el llenguatge de la dansa. La desforestació que amenaça l'Àfrica Central i les lluites dels pobles que l'habiten van unides en aquest espectacle del coreògraf i ballarí nascut a Camerun Zora Snake, que concep la coreografia com un exercici de revolta i demanda de justícia. Aquesta coreografia va néixer al cor de la selva, on els membres de la companyia es van submergir en els ritmes i moviments de la comunitat baka. Set intèrprets ofereixen una actuació enèrgica ballant al ritme xamànic i a ritmes electrònics en una mena de cerimònia catàrtica en què, al final de l'espectacle, el públic també té el seu moment. El ballarí i coreògraf Zora Snake (el seu nom real és Tejeutsa o ¿persona amb molta empatia" en la llengua iemba) és un artista camerunès, fundador de la Compagnie Zora Snake i considerat un dels artistes contemporanis més interessants de l'escena entre l'Àfrica i Europa. Entre les seves coreografies hi ha Je suis, Transfrontalier, Les masques tombent i L'opéra du villageois, amb temàtica anticolonial, o Shadow survivors, una creació sobre la guerra d'independència camerunesa.

· Invitacions limitades La decadència d'occident, explicada per una jove companyia barcelonina a partir de l'univers i els personatges d'un conte de Kafka. Una estrangera arriba a una illa exòtica tropical que resulta ser una colònia penitenciària. Allà, però, no hi ha tribunals, sinó una màquina que jutja, tortura i executa les persones condemnades. Aquest és el relat que va escriure Kafka l'any 1914 i del qual parteixen el director Dobrin Plamenov i La Mala Companyia per aquesta proposta d'escenificació, que ha guanyat l'última convocatòria del premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre, que dona suport al nou talent i potencia la inserció professional dels graduats i graduades de l'Escola Superior d'Art Dramàtic. El muntatge tanca la trilogia de La Mala Companyia sobre el control dels governs sobre els individus que va començar amb Es pronuncia camí, un muntatge a propòsit de La pesta, d'Albert Camus, nascut durant la pandèmia de l'any 2020; L'últim dia de l'home gos, que rellegia Un món feliç d'Aldous Huxley, i, ara, una peça que pren aquesta cruel història de Kafka, que parla del final d'un imperi i que es desenvolupa entre el thriller i la comèdia negra.  Graduat en direcció i dramatúrgia de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD), Dobrin Plamenov entén el teatre com un art inseparable del debat polític. Entre altres treballs, ha dirigit George Kaplan (2021), de Fréderic Sonntag, ha escrit i dirigit Beuré de la teva aigua, finalista al premi Quim Masó i guanyadora del premi DAU. Va dirigir L'últim dia de l'home gos, de Ramon Micó, amb La Mala Companyia el 2023, i el 2024 passat va fer de director i ajudant de dramatúrgia de Nunca se voló tan bajo, de Carles de Castellarnau. Ha estat ajudant de direcció d'Àlex Rigola en els muntatges Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, La gavina (La Villaroel, Grec 2021 Festival de Barcelona), Ofèlia (Temporada Alta 2021) i El Mestre i Margarita (Teatre Lliure, 2025).  Una coproducció d'Amici Miei Produccions SL i La Mala Companyia. Amb la col·laboració de Grec 2026 Festival Barcelona. Aquest projecte va obtenir el premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre en l'edició del 2025.

· Invitacions limitades La ment és la reina en una creació coreogràfica i musical que té com a tema el món del subconscient. El títol d'aquesta coreografia no és cap al·lusió poètica (tot i que la poesia és ben present a l'espectacle), sinó l'avís que els espectadors i espectadores es veuran arrossegats, en la darrera creació de la Hofesh Shechter Company, a una immersió en el món dels somnis o, més ben dit, de la fantasia i el subconscient. Pors, esperances, desitjos i moltes emocions, que tant travessen els nostres somnis com el nostre dia a dia, desfilen per l'escenari. L'espectacle, bellíssim i d'una inventiva desbordant, posa en escena un petit grup de músics que tocaran en viu una de les característiques i molt cinematogràfiques bandes sonores de Shechter. Moments de hip-hop, folk i aires de discoteca en un muntatge en el qual llum, escenografia i vestuari contribueixen a crear un paisatge oníric. La Hofesh Shechter Company va ser creada l'any 2008 a Londres per aquest coreògraf alemany nascut a Israel i resident a Londres. S'ha convertit en una de les grans referències angleses de la dansa del nostre temps, gràcies a unes coreografies cinemàtiques, el paper destacat de la música i un interès constant en la barreja de disciplines. Va debutar al Grec Festival de Barcelona l'any 2014 amb Sun i va tornar a actuar en l'edició del 2024 amb From England with Love. Entre les últimes creacions del coreògraf, LIGHT: Bach dances (2024), codirigida amb John Fulljames i amb música de Johann Sebastian Bach, i la novíssima IN THE BRAIN (2026).

· Invitacions limitades   Un viatge místic que uneix èpoques i cultures a través de les poesies àrabs i occidentals, la veu d'un intèrpret marroquí, la música d'un barceloní que guarda els secrets dels sons més actuals i les imatges en directe d'un cineasta experimental.Stéphane Krasniewski, director del festival de músiques del món Les Suds à Arles, no deixava de parlar-li a Raül Refree cada cop que el veia sobre Walid Ben Selim. Fins que un dia els va poder reunir i posar-los a tocar plegats. L'extraordinària sintonia que van experimentar en aquella primera trobada va fer somiar un músic, compositor i productor barceloní, lliure i sense límits, i un ¿humanista, cantant i compositor, enamorat de la poesia". Nascut al Marroc, Ben Selim ha combinat electro i spoken word amb la poesia àrab del filòsof i poeta Al Maari o el místic Mansûr al-Hallaj.

PROMOCIÓ:· Invitacions limitades La gran ballarina i coreògrafa belga i un ballarí i coreògraf emergent format en el breakdance prenen el cançoner de Jacques Brel com a punt de connexió entre diferents acostaments a la música i a la dansa. Són de dues generacions diferents i, per tant, han tingut acostaments diferents a les cançons d'un músic nascut a Brussel·les el 1929, la poesia densa i política del qual tothom coneixia en els anys cinquanta i seixanta del segle passat. La poesia poderosa de Jacques Brel contenia totes les emocions i estats d'ànim, i els conjugava amb una presència extraordinària i una fabulosa capacitat de transmetre amb els seus gestos i expressions. Què queda de les cançons i de l'esperit de Brel? Com convertir-lo en moviment i acostar-lo als nostres dies?

· Invitacions limitades En aquesta conferència performativa, l'autor reclama veritat i justícia per recordar-nos la necessitat de no oblidar ni defugir els reptes morals i ètics que ens planteja la nostra història. Com d'important és mirar-se de cara la història i mantenir viva la memòria dels crims del passat? Ens interpel·la directament Sergi Casero Nieto, en una peça performativa que ja s'ha vist en escenaris de Torí i Milà, al Théâtre de la Ville de París, al Frascati Theater d'Amsterdam, al FTI Festivale Internazionale del Teatro de Lugano i també a Madrid, però no a Barcelona, d'on precisament procedeix l'autor. L'espectacle fa palesa la transmissió de generació en generació d'un silenci polític des de l'inici de la dictadura franquista fins avui mateix. Quins hàbits hem de superar per poder desfer l'oblit que s'ha anat teixint a través de generacions d'espanyols i espanyoles? Les respostes, en un exercici d'autoficció i d'anàlisi històrica que utilitza la llum com a llenguatge i que convida els espectadors i espectadores a transitar els oblits i a afrontar l'amnèsia institucionalitzada i els silencis familiars. D'aquests silencis naixeran unes veus que ens alerten dels perills d'oblidar.Una producció de Centrale Fies / Live Works.

· Invitacions limitades   Un moment crític, un perill... Quantes vegades us enfronteu cada dia a la vostra mortalitat? Aquesta actuació us deixarà sense alè. La paraula MULJIL fa referència a la pràctica de busseig de les dones de l'illa de Jeju, a Corea, que se submergeixen a pulmó lliure per recollir diversos mariscs. Són les haenyeo o ¿dones del mar", que a cada immersió s'esforcen per contenir la respiració, mirant la mort a la cara abans de tornar a la superfície renovades. Aquesta pràctica és el seu mitjà de vida. Només les qui estan disposades a ballar amb el risc poden saber què hi ha més enllà d'aquell moment fugisser de perill. Com aquestes haenyeo, un seguit de personatges urbans i quotidians actuen amb aigua fins al coll, sovint combinant apnea i gestos diaris. Submergits en dipòsits transparents, habiten un llindar fràgil entre l'alè i la suspensió, la presència i la desaparició. L'obra explora aquells moments en què afrontem la mortalitat i, una vegada i una altra, aconseguim emergir d'entre les ombres. Fundat el 2009, Elephants Laugh és un col·lectiu coreà dedicat a creacions participatives que estableixen connexions entre les arts escèniques i la vida quotidiana, i basteixen ponts entre l'art i l'experiència viscuda. Compromesos socialment, se centren en les comunitats marginades i qüestionen els límits socials dins els quals naveguem. L'objectiu és convidar el públic a reflexionar sobre les subtileses de l'existència diària. El projecte també s'inspira en les trobades del director amb comunitats marginades, i reflexiona sobre com les estructures socials modelen la vulnerabilitat, la supervivència i la resiliència a la societat contemporània. Entre les creacions més recents de la companyia, a més de MULJIL, hi ha Neighborhood Museum, People from Doksan, Bodies in the dark i Cha Cha Cha.

· Invitacions limitades Aquesta producció de dansa, emocionant i hipnòtica, convida el públic a reflexionar sobre com l'art pot inspirar a l'acció en resposta als canvis del medi ambient. Amb el moviment electrificant característic d'aquesta artista, la música polsant i la il·luminació dinàmica, 1 Degree Celsius explora el cos individual i col·lectiu, i situa la humanitat al centre de les nostres relacions amb el món urbà i natural. Els set ballarins de la producció de dansa abstracta de la companyia es mouen amb estricta precisió formant flux ondulant mentre travessen hipnòticament l'espai de l'escenari, per desvelar de quina manera la proximitat i la distància entre els cossos creen una identitat col·lectiva compartida. A 1 grau Celsius, el cos natural, el cos urbà i els cossos que calculen, xoquen i resisteixen s'uneixen com a encarnacions de la nostra lluita per respondre a l'estat canviant d'una Terra afectada pel canvi climàtic.

PROMOCIÓ:· Invitacions limitades El malvat deforme i ambiciós creat per Shakespeare propicia el retrobament entre l'actor argentí Joaquín Furriel i un director que ha sacsejat l'escena internacional del teatre i l'òpera. La localització de la tomba del monarca anglès Ricard III en una zona destinada a aparcament a Leicester en ple segle XX (el fet és real), és el detonant d'una reflexió sobre la maldat humana o potser d'una experiència escènica que retorna a l'espectador imatges deformades de la contemporaneïtat. Traïcions, assassinats, intrigues i fins i tot la usurpació del tron d'Anglaterra envolten la llegenda del personatge, interpretat per un Joaquín Furriel, que el retrata combinant elements tragicòmics, bells i monstruosos. Un univers de violència, d'abusos i de poder es desferma sobre l'escenari en la història d'un rei que obté el que vol per la bogeria que respira i la por que desperta.