PROMOCIÓ Del 5 al 13 de setembre entrades al 50% de descompte. Del 17 al 27 de setembre entrades amb 5€ de descompte. ************************************* Qui construeix i utilitza els relats de guerra? El 1964, una dona va morir a Nova York davant de 37 testimonis. O això diu el New York Times. A través del cas Kitty Genovese, l'obra mostra com un mateix cadàver pot servir per justificar la inacció i la invasió. I com aquest mecanisme continua actiu. Però també hi ha altres veus. Persones que han viscut la guerra des de dins. I que també expliquen la seva versió. I malgrat tots aquests relats, com es continua? Què és un cadàver? és una peça teatral fragmentada que reflexiona sobre la guerra des del que és íntim i quotidià. L'obra no parla d'un sol conflicte armat, sinó de moltes guerres: les de la història i les del present. A través de múltiples escenes i veus, es construeix una mirada crítica, poètica i incòmoda al voltant d'una pregunta central: qui construeix els relats sobre la guerra i la violència, per què i per a qui? La dramatúrgia s'ha nodrit d'entrevistes realitzades a testimonis directes de la guerra d'Ucraïna, refugiats sirians, exmilitars i persones afectades per conflictes a l'Afganistan, així com de les cròniques i reportatges del periodista i reporter de guerra Plàcid Garcia-Planas, font essencial d'inspiració. El pensament de Rutger Bregman - la seva defensa que la tendència natural dels humans és cooperar, confiar i cuidar-nos - travessa l'obra com a pregunta i com a horitzó. L'obra es construeix en tres actes. El primer qüestiona els relats mediàtics i polítics que hem construït al voltant de la violència, partint del cas Kitty Genovese. El segon dona espai a les veus de qui ha viscut la guerra de primera mà - experiències que no expliquen, sinó que confronten. El tercer explora l'esperança no com a consol sinó com a lluita, i la diferència entre empatia i compassió com a eines polítiques. Espectacle guanyador de la Beca Barcelona Crea - Eòlia Fundació Miranda 2025 amb el suport d`ICUB i l'Ajuntament de Barcelona.

PROMOCIÓ Del 30 de setembre a l'11 d'octubre entrades al 50% de descompte. Del 13 al 18 d'octubre entrades amb 5€ de descompte. ******************************** Un musical queer sobre la història del moviment a Barcelona. Tercera temporada d'aquesta comèdia de teatre musical que ens mostra la Barcelona de finals dels 70, principi dels 80 i, alhora, la del present. Un retrat d'una Barcelona precària, de la Barcelona dels marietes, de gent que cuida i gent que es revolta, de bolleres, de transformistes, de les senyores de Gràcia i les dives del Paral·lel, de bars plegats dels personatges peculiars i d'aquella gent que vols tenir al costat en els últims instants. Dues reporteres joves de ràdio estrenen programa i l'oportunitat laboral que tant temps han esperat. NO ES POT SABER, el seu pòdcast de divulgació històrica basat en la seva història familiar, és un èxit. Un èxit que, en certa manera, les enfrontarà a elles també. NO ES POT SABER ens explicarà la història de la família Rodríguez i Savalls i les seves tres filles. La Transició ha acabat i, amb ella, els ideals revolucionaris. L'entrada de la SIDA fa estralls entre la població LGBT i les tensions dins la família Rodríguez i Savalls van en augment.

Canviar la pastilla negra per la vermella per reinventar-se en una masculinitat inabastable. Des del seu lúgubre escriptori, Ethos (nickname online) intenta posar-se en contacte amb Grotesque Subhuman. Un usuari nord-americà de Reddit que l'any dos mil setze va deixar un misteriós missatge de comiat en un dels seus populars fòrums, per llavors desaparèixer de la plataforma. L'ajuda Replika, una IA totalment humanitzada, dissenyada, encara que soni contradictori, per intentar pal·liar ¿les dificultats psicològiques del present". Inspirat per líders polítics ultres, gurús i un nihilista productor de sèries de televisió que pren com a exemple, pretén construir-se a ell mateix des de la ruïna. Són veus reaccionàries que s'escolen a la seva habitació digital una vegada i una altra com un eco, motivades per les mateixes frustracions del món capitalista que ell també pateix. La d'Ethos, és la història de tota una comunitat, la comunitat incel (cèlibes involuntaris), que han canviat la pastilla negra per la vermella, que han sortit de la seves habitacions per conquerir el món i reinventar una masculinitat patriarcal inabastable.

Reparar no és apedaçar, no és arreglar. Reparar no és tornar a com érem abans. és donar-li el seu lloc, la seva llum. Una dona recorda sobtadament un abús a l'escola, de fa quaranta anys. Aquesta dona representa totes aquelles persones que, ja adultes, s'enfronten a ferides que condicionen tota una vida. Com ens podem reparar? Com podem transformar el dolor en llum i en vida? Quin paper tenen els tercers, els altres? Una peça honesta, poètica, íntima, i sobretot un acte de reparació, un ritual compartit; una festa imperfecta, la celebració de la vida, tot i les seves esquerdes. Una producció de TeatrodeCERCA i la Sindicatura de Greuges de Barcelona amb la col·laboració de la comissió de reparació de víctimes d'abusos en l'àmbit educatiu creada per la Sindicatura i diverses entitats.

PROMOCIÓ Entrades a 15€ per la funció del 17 de novembre **** Aquesta és la història d'un home i de la relació amb la seva mare, una dona visionària i indestructible, que des del primer moment decideix que el seu fill està destinat a una vida extraordinària. Ella li promet un futur de glòria; ell li promet estar a l'altura d'aquest somni. Aquest es un relat sobre la vida de Romain Gary, des de la seva infància a Rússia fins a la joventut marcada per la guerra, l'exili i la construcció d'una identitat pròpia. Un relat cru però, alhora, ple d'ironia i humor, una història de contrastos, de fidelitat, de tendresa i de compromís social. La promesa de l'alba és el relat d'un home que intenta complir una promesa impossible: ser l'home que la seva mare va imaginar.

PROMOCIÓ: Del 12 al 22 de novembre entrades al 50% de descompte. Del 24 al 29 de novembre entrades amb 5€ de descompte. Una història d'amor com la de Dirty Dancing amb més cítrics i menys dancing L'Adam i l'Eva, la típica parella perfecta que tots coneixem, han organitzat un sopar d'amics per inaugurar el pis que s'acaben de comprar. Mentre esperen que arribi tothom, el David, el solter del grup, els anuncia que els vol presentar la seva nova xicota. Fins aquí tot normal, el típic sopar de parelles. El problema serà que, segons l'Adam, és impossible que el David tingui parella perquè no hi ha persona al món amb qui es pugui entendre. La sorpresa serà quan en David els expliqui que ella ja és allà, al nou pis. La raó és que la parella del David no és precisament¿ típica. Què podem fer quan ens han ficat al cap que necessitem trobar la nostra mitja taronja per ser feliços? Una obra sobre fílies, prejudicis i relacions.

PROMOCIÓ: Del 23 d'octubre a l'1 de novembre entrades al 50% de descompte. Del 4 al 8 de novembre entrades amb 5€ de descompte. *********************************** Alícia Reyero i Lali Álvarez s'uneixen en una celebració- ritual de la vida. Hi ha una festa dins la sala. I dins la sala hi ha algú que fa anys. No ens importa quants anys fa perquè cada aniversari conté tots els nostres aniversaris, els que hem viscut i els que viurem. I tots els aniversaris contenen, a la vegada, el pas del temps, els canvis socials, els desitjos personals I col·lectius de les persones, i d'una època. Aquest espectacle és una celebració del cos, del desig, de la lluita i de la memòria. Una festa poètica, punk i tendre, que vol retratar una generació i, alhora, connectar amb allò universal que compartim totes les persones. Jolgorio és una celebració de la vida i de les històries personals que tenen un ressò en la història col·lectiva. Una experiència teatral on documental i ficció s'uneixen per a generar un ritual on actriu i públic podem guarir- nos, imaginar-nos com a societat i saltar entre les línies del temps.Amb el suport de: OSIC, La Bonne, On el Teatre Batega, ICUB. Aquest projecte ha rebut una beca de creació artística, recerca i innovació de la Generalitat de Catalunya

L'equilibri entre el te matcha i el carquinyoli Tres germanes hereten una fleca al bell mig de Barcelona. En l'intent d'adaptar-se als nous temps i fer sobreviure el negoci familiar, iniciaran una lluita contra la gentrificació i contra una tradició familiar menys amable del que recordaven. Buscant l'equilibri entre el matcha i el carquinyoli, sorgiran desavinences que les duran al límit. L'última Magdalena de Barcelona és una distopia imminent. Vivim en una ciutat que s'està desdibuixant: els barris canvien de cara, els carrers perden la memòria, i allò que era casa nostra es converteix, de mica en mica, en un parc temàtic per a guiris. Aquesta obra neix de l'angoixa. L'última magdalena de Barcelona, ens convida a reflexionar, a través de la comèdia, sobre la realitat actual de la nostra ciutat. Text seleccionat de la Convocatòria de Textos 2025 On el Teatre Batega.

PROMOCIÓ Entrades amb el 15% de descompte per totes les funcions. *************** Presentem una distopia escrita el 2020, en plena pandèmia, que va inaugurar el festival Temporada Alta per reivindicar la necessitat del teatre. La història del viatge emprès per un grup d'amics a l'illa més remota del món: Bouvetøya. Un tros de gel flotant enmig del no-res. Un viatge que, sense tenir cap sentit, té tot el sentit del món. Un conte sobre l'amistat, la lleialtat i l'amor al teatre que recuperem i reescrivim, sis anys després, per celebrar el 50 aniversari del Teatre Lliure llançant, amb l'ajuda del públic, un missatge d'esperança adreçat al futur.

Tinc un volcà és un viatge sobre la gestió de la ràbia que convida els infants a mirar emocions i a descobrir maneres de tornar a la calma. A través de l'Alba, coneixem un volcà interior que de vegades està tranquil, però que altres dies esclata sense avís. La ràbia surt amb força en forma de crits, plors i paraules difícils de controlar. Enmig d'aquest caos emocional apareix la fada dels volcans, una presència màgica que acompanya l'Alba a descobrir què li passa per dins. Amb el joc, la música i la imaginació, l'ajuda a posar nom a les emocions i entendre què necessita el seu volcà per calmar-se. A poc a poc, l'Alba descobreix eines com respirar, parar i expressar el que sent, transformant l'erupció en energia creativa. Un conte tendre i proper que dona espai a la ràbia, la màgia i el poder de l'acompanyament emocional des de la imaginació.

PROMOCIÓ Entrades a 10€ per la funció del 26 de setembre Entrades a 16€ per totes les altres funcions L'hora de l'estrella, inspirada en la novel·la homònima de l'escriptora brasilera Clarice Lispector, aborda la història d'una vida humana aparentment "insignificant". Després de veure la mirada perduda d'una noia que passa pel carrer, una actriu pren la responsabilitat d'explicar la història que s'hi amaga. Una història verídica, tot i que inventada, en la qual tothom es pot arribar a reconèixer. Però no es tracta només d'una història; és, abans de tot, "vida primària que respira", un bany de realitat que ens xiuxiueja.

Un homenatge a una figura cabdal de la història del teatre musical americà i a totes les dones que han obert portes. L'obra presenta la història d'una dona singular, inspirada en la figura de Chita Rivera, llegenda del teatre musical, però narrada a través de múltiples miralls i veus. Passarem per la infantesa dins d'una família porto - riquenya, l'accident que la va portar a la dansa, l'esclat a Broadway amb títols com West Side Story, Chicago o Kiss of the Spider Woman. Però també els obstacles, la invisibilització, la maternitat, la lluita, la soledat. Els personatges que Chita va interpretar esdevenen veus interiors: Anita, Velma, Aurora... àngels i dimonis d'una identitat construïda a l'escenari. La història porta l'espectador a endinsar - se en una experiència on els límits entre realitat i ficció, entre biografia i ficció teatral, es dilueixen. El que es construeix, en el fons, és la història de qualsevol dona. Un equip format íntegrament per dones, ple d'energia i passió per l'escenari. Cada escena s'acompanya de música en directe que ho fa tot més intens i vibrant. Les coreografies plenes de força i moviment omplen l'espai d'emoció. Una narrativa pròpia dóna fil conductor a tot l'espectacle, unificant cada escena. Vibreu amb temes coneguts i d'altres per descobrir.