Quatre amics intenten organitzar-se després que l'empresa on treballen els comuniqui l'obertura d'un ERO. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixessin estar i intentessin convertir en realitat aquella brillant idea que van tenir uns anys enrere?

Bona nit, poncelles és una comèdia negra que arriba a l'Espai Texas de Barcelona per explorar, amb humor i una mirada àcida, els secrets que amaguen les persones que més estimem. Fins a quin punt coneixem realment la nostra família, les nostres amistats i les persones que ens han acompanyat al llarg de la vida? I què passa amb tots aquells secrets que semblaven destinats a quedar enterrats per sempre? Víctor Borràs, autor d'Els ossos de l'irlandès i La dona del tercer segona, presenta aquesta nova obra dirigida per Xavier Ricart i protagonitzada per Mireia Aixalà, Gemma Brió i Maria Morera. Bona nit, poncelles combina comèdia negra, dol, secrets familiars i herències per reflexionar sobre la memòria, els vincles i el llegat que deixem enrere. Del 30 de març al 30 de maig de 2027. La Laura i la Berta han quedat a la casa familiar per parlar sobre l'herència i el llegat de la seva mare. Però les dues germanes s'hauran de posar d'acord amb l'Ona, una noia a qui no coneixen de res i que també ha rebut una part de l'herència. Qui és aquesta misteriosa jove i quins plans té? La seva presència farà brotar noves discussions i desvetllarà secrets que les germanes desconeixien de la seva mare i que faran créixer la tensió en aquesta freda nit d'hivern en què no para de nevar. Bona nit, poncelles és una comèdia negra on res és el que sembla. Totes les famílies tenen secrets i intencions ocultes. I, encara que se'ns oblidi, les nostres mares també són persones amb vides que no coneixem del tot¿ fins que s'han mort.

El pare s'ha mort. Això és el que ha sentit en Jacob quan ha despenjat el telèfon. Dos minuts més tard ha oblidat del tot aquesta notícia. Se n'ha oblidat tan completament que ni tan sols ho ha comunicat a la seva germana Ruth, amb qui conviu en un pis modest situat al nucli d'una petita però sorollosa ciutat. Aquest és el principi del llarg dia i mig que va passar des de la mort del pare fins al seu enterrament. Aquest temps va ser viscut de diferent manera per les ànimes perdudes que apareixen a la nostra història i que responen als noms de Ruth, Alba i Jacob. Estrenada el 2014 i reconeguda amb el Premi de la Crítica al millor text i el Premi Serra d'Or, l'obra s'ha consolidat com un dels títols de referència de la dramatúrgia catalana contemporània. El nou muntatge serà la primera producció professional creada a Catalunya des d'aquell primer muntatge.

Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que -encara- existeixi la nostra comunitat. El text pren per excusa narrativa la descripció d'una jornada de matances a Mallorca. I d'aquí el títol de l'espectacle. La d'acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d'un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una reflexió en l'espectador sobre el seu món més íntim. Arribarem a la secreta intimitat de cadascú perquè allò que oferim és universal. Guanyadora del Premi Crítica Serra d'Or, que reconeix les millors obres escrites en llengua catalana. Acorar ha estat reconegut com a Millor text de teatre català i nominada als Premis Max en la categoria d'Espectacle Revelació així com també ha rebut la menció especial als Premis Ciutat de Barcelona que atorga l'Ajuntament de la ciutat. Així mateix, Toni Gomila ha estat nominat als premis Butaca en la categoria de Millor Actor.

Som a la rulot de Caribaldi, director d'una companyia de circ. Imagineu un temps mític en què les companyies de circ, arreu d'Europa, encara presentaven espectacles amb equilibristes, pallassos, malabaristes i domadors que pretenien ensinistrar animals salvatges i perillosos. Caribaldi, però, vol ensinistrar persones. No es conforma amb oferir als seus espectadors les habilitats dels seus artistes. Vol anar més lluny, vol arribar a la perfecció, al virtuosisme i arrossegar el públic a bellesa. És per això que somia un espectacle particular: més enllà del circ, fa vint-i-dos anys que obliga els seus artistes a assajar amb ell el quintet La truita, de F. Schubert. No ho aconseguirà. La força del costum és una comèdia. Caribaldi és l'encarnació grotesca del geni, il·luminat i fracassat. Defensa l'art i la perfecció tècnica i moral amb discursos delirants farcits de grans veritats filosòfiques, algunes de les quals, sens dubte, podríem compartir. Ell, l'amo del circ, s'ha fet també l'amo del discurs. Condemnant els altres a una mediocritat que estaria per demostrar, vigilant-los pel seu bé, amenaçant-los amb l'acomiadament, s'ha fet amo de les seves vides. La paraula és només l'apèndix de la tralla. I riem, és clar, d'aquest reflex deformat de la vida, de l'admiració, d'aquest deixar-nos portar, d'aquest no arribar mai a revoltar-nos, per més grotescs que siguin aquells que ens manen. Del costum. Ramon Simó La força del costum de Thomas Bernhard Per obtenir el codi de descompte cal iniciar sessió al web

PROMOCIÓ Entrades a 15€ per la funció del 17 de novembre **** Aquesta és la història d'un home i de la relació amb la seva mare, una dona visionària i indestructible, que des del primer moment decideix que el seu fill està destinat a una vida extraordinària. Ella li promet un futur de glòria; ell li promet estar a l'altura d'aquest somni. Aquest es un relat sobre la vida de Romain Gary, des de la seva infància a Rússia fins a la joventut marcada per la guerra, l'exili i la construcció d'una identitat pròpia. Un relat cru però, alhora, ple d'ironia i humor, una història de contrastos, de fidelitat, de tendresa i de compromís social. La promesa de l'alba és el relat d'un home que intenta complir una promesa impossible: ser l'home que la seva mare va imaginar.

Si en el meu primer espectacle Per fi sol! van venir 150.000 espectadors a veure'm, si tots van riure entre quatre i cinc vegades per minut, en el meu nou espectacle Per fi me'n vaig! m'he proposat el repte de superar-lo explicant històries quotidianes, particularitats de la meva vida diària, impressions sobre les petites coses que, des de la meva peculiar manera de veure-les i explicar-les, he transformat en històries hilarants i plenes de tendresa amb què pretenc que el públic rigui dues o tres vegades més per minut que en l'espectacle anterior. I per què Per fi me'n vaig!? Perquè, per prescripció pròpia, he decidit que potser no seria mala idea canviar els escenaris per una hamaca davant del mar, a l'espera que un clam popular demani el meu retorn immediat als escenaris. Però, per si això no passa, jo no em perdria aquest nou espectacle, l'objectiu principal del qual continua sent el mateix des que vaig començar fa quaranta-cinc anys: fer riure a tots els que vinguin a veure'm i que surtin del teatre amb ganes de tornar una altra vegada. Per fi me'n vaig! és una bogeria codirigida amb José Corbacho en què parlo d'experiències pròpies, d'impressions originades a partir de moments viscuts dels quals trec l'humor de totes les coses, fins i tot de les més serioses. Aquest nou espectacle ja està en marxa des de la fi de 2025. Seria preciós poder trepitjar una altra vegada tots els escenaris en els quals ja he estat i descobrir els que encara em queden per conèixer. T'hi espero! Carles Sans

Som a la rulot de Caribaldi, director d'una companyia de circ. Imagineu un temps mític en què les companyies de circ, arreu d'Europa, encara presentaven espectacles amb equilibristes, pallassos, malabaristes i domadors que pretenien ensinistrar animals salvatges i perillosos. Caribaldi, però, vol ensinistrar persones. No es conforma amb oferir als seus espectadors les habilitats dels seus artistes. Vol anar més lluny, vol arribar a la perfecció, al virtuosisme i arrossegar el públic a bellesa. És per això que somia un espectacle particular: més enllà del circ, fa vint-i-dos anys que obliga els seus artistes a assajar amb ell el quintet La truita, de F. Schubert. No ho aconseguirà. La força del costum és una comèdia. Caribaldi és l'encarnació grotesca del geni, il·luminat i fracassat. Defensa l'art i la perfecció tècnica i moral amb discursos delirants farcits de grans veritats filosòfiques, algunes de les quals, sens dubte, podríem compartir. Ell, l'amo del circ, s'ha fet també l'amo del discurs. Condemnant els altres a una mediocritat que estaria per demostrar, vigilant-los pel seu bé, amenaçant-los amb l'acomiadament, s'ha fet amo de les seves vides. La paraula és només l'apèndix de la tralla. I riem, és clar, d'aquest reflex deformat de la vida, de l'admiració, d'aquest deixar-nos portar, d'aquest no arribar mai a revoltar-nos, per més grotescs que siguin aquells que ens manen. Del costum. Ramon Simó La força del costum de Thomas Bernhard

El musical familiar El secret lluminós del Super3, al nou teatre de Fantàstix de Barcelona La Lia i en Pau hauran d'endinsar-se en un món dominat pel Senyor de les Pantalles per rescatar els personatges del Super3 que hi han quedat atrapats. Al llarg d'aquest viatge ple d'humor, música, fantasia i misteri, descobriran que la imaginació, l'amistat i el temps compartit continuen sent més necessaris que mai. Aquest nou musical familiar en català, transforma una tarda d'oci en una experiència per viure junts. Els més petits gaudiran d'una història emocionant, de cançons originals i dels personatges que estimen, mentre que els adults hi trobaran un missatge actual sobre com conviure amb la tecnologia sense renunciar al joc, la creativitat i les relacions reals. Lluny de demonitzar les pantalles, l'espectacle planteja una reflexió positiva i necessària sobre l'equilibri. La tecnologia forma part de les nostres vides, però les grans aventures continuen passant quan compartim moments, ens emocionem i deixem volar la imaginació. Amb un equip creatiu de primer nivell liderat per Marc Artigau, Marc Sambola i Joan Maria Segura, El secret lluminós del Super3, el musical es converteix en una de les grans propostes familiars de la temporada a Barcelona. Del 8 de novembre al 17 gener, sessions cada cap de setmana i festius. Descompte TRESC 10% sobre preu general, fins el 30 de novembre.

El TRESC ofereix un 50% de descompte en alguns dels espectacles d'aquesta temporada pels socis del TRESC. Els espectacles amb descompte 50% limitat són: - 15 de novembre a les 18:00h - Dancing Beethoven

El TRESC ofereix un 10% de descompte en alguns dels espectacles d'aquesta temporada pels socis del TRESC. Els espectacles amb un descompte del 10% són: - 19 de novembre del 2026 a les 20:00h - Suites de Bach - 20 de novembre del 2026 a les 20:00h - Els Catarres - 26 de novembre del 2026 a les 20:00h - Rita Payés i Lucia Fumero - 28 de novembre del 2026 a les 20:00h - Temps, Quim Masferrer - 11 de desembre del 2026 a les 20:00h - Alba Ventura amb Quartet Cosmos - 13 de desembre del 2026 a les 18:00h - Caballeria Rusticana - 18 de desembre del 2026 a les 20:00h - La cançó del Nadal - 19 de desembre del 2026 a les 20:00h - Trio Claret Colom - 25 de desembre del 2026 a les 20:00h - Concert de Nadal - 9 de gener del 2027 a les 20:00h - Concert de Cap d'any

Tinc un volcà és un viatge sobre la gestió de la ràbia que convida els infants a mirar emocions i a descobrir maneres de tornar a la calma. A través de l'Alba, coneixem un volcà interior que de vegades està tranquil, però que altres dies esclata sense avís. La ràbia surt amb força en forma de crits, plors i paraules difícils de controlar. Enmig d'aquest caos emocional apareix la fada dels volcans, una presència màgica que acompanya l'Alba a descobrir què li passa per dins. Amb el joc, la música i la imaginació, l'ajuda a posar nom a les emocions i entendre què necessita el seu volcà per calmar-se. A poc a poc, l'Alba descobreix eines com respirar, parar i expressar el que sent, transformant l'erupció en energia creativa. Un conte tendre i proper que dona espai a la ràbia, la màgia i el poder de l'acompanyament emocional des de la imaginació.