A La truita, una parella que s'acosta a l'edat de jubilació acaba de mudar-se a un petit poble per obrir-hi una petita fleca ecològica. Casa nova, vida nova, diuen. Un diumenge, reuneixen les seves tres filles i les parelles respectives per l'aniversari del pare. La filla mitjana, però, arriba amb un peix: una truita. Lactopescovegetariana, no menjarà la vedella que ha preparat la seva mare amb tant d'amor. De fet, és principalment d'això que parlaran. Per què no fa com tothom? Què significa ¿tenir conviccions"? I conviccions de què, exactament? És adequat defensar les nostres conviccions quan fan mal als altres? Mentrestant, el pare té un anunci important a fer. Segons explica el seu autor, a La truita ¿volia parlar d'aquells en què no ens fixem, en els quals mai no ens interessem, invisibilitzats no per qüestions polítiques (que és el que fem amb els violents, els bojos o els pobres), sinó simplement per omissió, per falta d'interès. Aquells que, de generació en generació, pensen en el món, intenten representar-lo o representar-se'l, però que finalment no ho fan mai". La truita parla d'amor, de menjar, de família, de mort, d'amor, de generacions, de valors universals, de comunitarisme, d'avui en dia. La seva implacable estructura està formada per tres parts: entrant, segon plat i postres.

A Nàpols, on un raig de sol ja sembla una petita promesa, en Dario, en Giuseppe i en Ciro juguen a futbol cada tarda, somiant amb l'estadi Maradona. En Tonino, un suposat «representant» (un autèntic cant de sirena), els porta pilotes noves i una petita paga a canvi que vigilin la plaça. Durant un partit decisiu, en Dario oblida avisar de l'arribada de la policia, perdut en una jugada preciosa; en Tonino l'expulsa, i el noi acaba marxant a Parma, on aquella expulsió es converteix, sense que ell ho sàpiga, en la seva salvació. En Giuseppe i en Ciro es queden a Nàpols, cada cop més atrapats en la teranyina d'en Tonino, fins que reben l'encàrrec més fosc: fer de guaites mentre traslladen en secret el cor d'un jove futbolista mort, destinat a salvar la vida d'un capo. En Giuseppe hi dubta; en Ciro ja no sap tornar enrere. Tot ho observa la mare d'en Ciro, que intueix des del principi el destí del seu fill. D'aquesta ciutat no se n'escapa ni un cor pur; sencer, encara menys.

L'any 1996 van estrenar al Versus Teatre un espectacle amb el qual va néixer "El musical més petit". Ara, 30 anys més tard, tornen als orígens amb un nou espectacle musical "Tu, jo... i vosaltres¿ i les cançons¿." Una oportunitat única per gaudir de prop del les grans veus de Daniel Anglès i Pilar Capellades acompanyats al piano per Sergi Cuenca.

Prenent com a punt de partida i font d'inspiració Lulú, el fascinant personatge creat a finals del dinou per Wedekind, hem volgut indagar, aprofundir en els desigs i pensaments que la nostra societat, hipòcritament disfressa de secrets inconfessables, de perversions, de tabús. Lulú és el vehicle idoni per mostrar-los, precisament perquè no en té. Se'ns apareix radical, sense ideals, bolcada al desig, a la sensualitat, al plaer... Com pintada per Munch, Kirchner o Nolde, Lulú, expressionista és representant inconscient del no ordre, del caos... plena de sensualitat i erotisme. Envoltada de misteri, amb un gran poder anihilador, Lulú ens apropa a la destrucció, a la vulnerable frontera que separa la vida i la mort.

La Sílvia acaba de fer 48 anys i està ben lluny de la talla 48. Però no vol esperar a complir-ne 56 per parlar del seu cos: un cos polític, camp de batalla, cos de resistència. Lötò aborda diverses qüestions que travessen l'artista, com ara la pressió estètica, la grassofòbia o l'edatisme. Aquest ritual performatiu que ens presenta Silvia Albert Sopale és un intent de fer les paus amb el cos i de donar-se l'oportunitat de rescabalar-se i retre-li homenatge. Aquesta és probablement la peça més íntima i personal de l'artista, que utilitza el seu propi cos com a arxiu personal de memòria. Tot i això, ja se sap què es diu: "Pots treure la noia de l'activisme, però no l'activisme de la noia." LÖTÒ és una experiència teatral i ritual basada en la tradició funerària Boobe, que convida a reflexionar sobre la relació entre el cos i les pressions socials que afronten les dones. A través d'un ritual d'emancipació corporal, l'obra explora la grassofòbia, l'impacte dels cànons estètics i les ferides que es generen en la recerca de l'acceptació. Aquest ritual busca reconciliar el públic amb els seus cossos en un viatge col·lectiu que uneix performance, dansa, música i arts visuals.

L'Arcadi, un home de mitjana edat que pateix una petita crisi existencial, rep del seu veí, el Bruno, un home extrovertit i emprenedor, un regal molt especial: una torradora de pa ¿intel·ligent" que els canviarà la vida.

Dos atracadors intenten robar un petit estanc del Raval. El que sembla un cop senzill es complica quan l'estanquera i la seva neta alerten als veïns i a la policia. Mentre la tensió creix fora del local, dins de l'estanc la convivència entre els dos assaltants i els seus ostatges va relaxant-se i una estranya simpatia sorgeix entre ells quan comencen a reconèixer-se l'un en l'altre. Una adaptació barcelonina del clàssic quinqui de José Luis Alonso de Santos.

Una comèdia sobre l'educació i els límits de la infància signada per Marta Buchaca. L'avi d'un nen de vuit anys, després d'una rebequeria del seu net, li clava una bufetada. L'escola convoca la família a una reunió i anuncia la intenció de presentar una denúncia contra l'avi. I aquesta és l'espurna que fa que tot esclati. Ramon Madaula i Montse Guallar protagonitzen aquesta comèdia que retrata amb sentit de l'humor i ironia com n'és de difícil educar un infant. Un debat de tremenda vigència sobre els models d'educació i les eines disciplinàries que podríem considerar acceptables.

PROMOCIÓ Entrades a 13€ per les funcions dels dies 21 i 22 de novembre Es demanarà el carnet a l'entrada del recinte Entrades amb el 15% de descompte per la resta de funcions ***************** Israel Solà, director de la companyia La Calòrica, agafa les regnes de l'IT Teatre Lliure 2026: un projecte especial per a un moment especial. Els graduats de l'Institut del Teatre, capitanejats per Solà, s'acostaran a la figura de la gran actriu, productora i pedagoga teatral Margarida Xirgu per retrobar el seu llegat artístic en els intèrprets d'avui. Una artista avançada al seu temps i un personatge cabdal de la història del teatre del nostre país, que dona nom, entre altres, a la plaça de davant de la seu de Montjuïc. Per l'aniversari, el projecte comptarà amb la participació de Muntsa Alcañiz, actriu, professora de l'Institut del Teatre i fundadora del Teatre Lliure. L'espectacle girarà per municipis de la demarcació de Barcelona en el marc del projecte Reverberacions IT Teatre Lliure. Projecte impulsat pel Teatre Lliure, l'Institut del Teatre i l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.

PROMOCIÓ Entrades a 13€ per les funcions del 10 i 11 d'octubre Es demanarà el carnet a l'entrada del recinte Entrades amb el 15% de descompte per la resta de funcions *************** Presentem una distopia escrita el 2020, en plena pandèmia, que va inaugurar el festival Temporada Alta per reivindicar la necessitat del teatre. La història del viatge emprès per un grup d'amics a l'illa més remota del món: Bouvetøya. Un tros de gel flotant enmig del no-res. Un viatge que, sense tenir cap sentit, té tot el sentit del món. Un conte sobre l'amistat, la lleialtat i l'amor al teatre que recuperem i reescrivim, sis anys després, per celebrar el 50 aniversari del Teatre Lliure llançant, amb l'ajuda del públic, un missatge d'esperança adreçat al futur.

PROMOCIÓ Entrades a 13€ aplicant el codi per les funcions dels dies 24 i 25 d'octubre Entrades amb el 15% de descompte per la resta de funcions   L'any 1985, el Lliure va estrenar La senyoreta Júlia dirigida per Fabià Puigserver amb Lluís Homar i Anna Lizaran en els papers protagonistes. Quinze anys després d'estrenar la seva versió del clàssic, Christiane Jatahy presenta Júlia - 15 anys més tard (2011-2026), una coproducció del Teatre Lliure i Temporada Alta. Un encàrrec del Teatre Lliure fet especialment a la directora brasilera, que assumeix el repte d'actualitzar la proposta i portar-la a la Catalunya actual. La nova creació, amb els actors catalans Júlia Genís i Moha Amazian, dialoga amb els actors de la versió original, Julia Bernart i Rodrigo Odê, creant noves interlocucions entre el cinema i l'escena. Passat i present se sumen per evidenciar l'actualitat d'una obra que tracta de la intolerància, el prejudici i la misogínia, que malauradament continuen travessant els segles i els continents.*Cal iniciar sessió al web per obtenir el codi

PROMOCIÓ: Entrades a 13€ aplicant el codi per les funcions dels dies 24,25 i 26 de setembre Entrades amb el 15% de descompte per la resta de funcions   Un grup de joves teatraires, nostàlgics i somiadors, decidits a trencar amb la lògica del moderneo imperant, l'star system podrit i la desil·lusió col·lectiva, emprèn un propòsit tan delirant com apassionat: tornar a portar a escena La bella Helena, que els "franctiradors" del Teatre Lliure van estrenar l'any 1979. Després d'esbudellar la condició millennial la temporada passada, torna l'humor descordat de les neovarietés de Miquel Mas Fiol amb un espectacle sobre la força del treball col·lectiu i la companyia, poc fiable, de la nostàlgia. Un acte d'amor a l'ofici teatral, apartat dels followers i els flaixos, i un reconeixement per l'esperit insurrecte que ens impulsa, tossudament, a continuar fent teatre. *Cal iniciar sessió al web per obtenir el codi