Piensa en Wilbur és un espectacle d'acrobàcies, humor, i risc, molt risc: l'única manera en la qual Wilbur sap viure. Amb una tècnica i un físic fora del comú, crearà situacions impossibles que deixaran al públic bocabadat. Acompanyat dels seus amics inseparables: "Contractura", "Tirón" i "Desgarro" ens demostrarà que l'acrobàcia no és només un esport. Un espectacle que impactarà al públic (literalment).

PROMOCIÓ: - Entrades a 15€ per les funcions del 23, 24 i 25 d'abril i l'1 de maig. - Promoció activa a partir del 7 d'abril a les 11 h. Promoció limitada. - Descompte del 10% per la resta de funcions **** Viatgem al cor mateix de la nostra cultura, al trasbals absolut de totes les certeses Després d'adaptar amb èxit de crítica i públic La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda que es va poder veure a la Sala Gran del TNC, Carlota Subirós s'envolta d'un equip de luxe per acostar-se a dos grans mites: Èdip i Antígona. En aquesta versió lliure de les tres immenses tragèdies de Sòfocles ¿Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona¿ viatgem al cor mateix de la nostra cultura, al trasbals absolut de totes les certeses on, enmig de les violències desfermades, la veu d'Antígona clama amb força per la pietat, per la dignitat humana, per l'amor en lloc de l'odi.

PROMOCIÓ: Entrades amb un 20% de dte. per les funcions de dimarts a dijous.   ***** Una tragicomèdia apocalíptica al més estil de Jordi Oriol. El present ha imposat un ultimàtum a la humanitat, si de veritat vol tenir futur. Mentre un gabinet científic convocat d'urgència dissenya un pla per respondre a la desintegració de la matèria que permet la vida humana, dos germans s'enfronten a la pèrdua del llenguatge que pateix el seu pare, amb la convicció que tot allò que deixa d'anomenar-se, deixa d'existir. Una història de números, explicada amb lletres. Terrenal, però amb el cap als núvols.   Espectacle recomanat a partir de 14 anys.

PROMOCIÓ: Entrades amb un 20% de dte. per les funcions de dimarts a dijous. Entrades a 15€ per la funció del dia 2 d'abril   ***** Una comèdia sobre l'educació i els límits de la infància signada per Marta Buchaca. L'avi d'un nen de vuit anys, després d'una rebequeria del seu net, li clava una bufetada. L'escola convoca la família a una reunió i anuncia la intenció de presentar una denúncia contra l'avi. I aquesta és l'espurna que fa que tot esclati. Ramon Madaula i Montse Guallar protagonitzen aquesta comèdia que retrata amb sentit de l'humor i ironia com n'és de difícil educar un infant. Un debat de tremenda vigència sobre els models d'educació i les eines disciplinàries que podríem considerar acceptables.

PROMOCIÓ: Entrades a 15€ per la funció del 3 de maig. Entrades amb un 20% de dte. per les funcions de dilluns.   ***** Una versió única del clàssic de Molière 1672, França. Molière i la Companyia del Rei estrenen una comèdia de costums amb un embolic familiar on es recull l'afany de saber de les dones i posa en evidència un poeta mediocre i cregut de l'època. 2016, Catalunya. Molière i només dos actors estrenen la mateixa comèdia de costums amb un embolic familiar on, amb un joc interpretatiu que trenca les convencions, s'hi recull la burla dels pedants d'avui en dia. 2026, Catalunya. Molière i els mateixos dos actors celebren 10 anys de l'estrena d'aquesta comèdia que continua tan vigent i esbojarrada com el primer dia (sense tenir en compte el cutis dels intèrprets). Premi BBVA ex-aequo Millors Actors Premi dels espectadors del Teatre del Mar al millor espectacle de la temporada Nominats als Premis de la Crítica com Espectacle Revelació i als Premis Butaca com a Espectacle de Petit Format ¿Las mujeres sabias" estrenat al 40 Festival de Teatro Clásico de Almagro i al Singlot Festival

PROMOCIÓ:· Entrades amb un 20% de descompte disponibles a partir del 24 d'abril a les 15h. La dansa xinesa va viure una revolució amb l'aparició, el 2008, d'una companyia, avui cobejada per teatres d'arreu. Aquest programa doble ens acosta a unes coreografies singulars que no tenen títol, sinó número. Amb una tècnica de moviment única i una aposta absoluta per l'abstracció, els ballarins i ballarines de TAO Dance Theater, una companyia fundada a Pequín per Tao Ye, Duan Ni i Wang Hao, exploren el cos humà i el moviment, i els consideren com un element visual. No es tracta d'explicar cap història, sinó d'oferir al públic experiències sensorials a partir del moviment. Fan servir xifres (relacionades amb la xifra de ballarins en escena) i no paraules en els títols, perquè, sense aquests mots que permeten intuir o imaginar, el públic arriba sense expectatives, preparat per veure l'obra amb la ment oberta.

La nova indagació sobre els límits entre el teatre i el cinema de la directora brasilera té com a referència un text clàssic, convertit en un judici escènic, amb el públic com a jurat. Ara fa prop de 150 anys, Henrik Ibsen va escriure Un enemic del poble, la història d'una ciutat balneària que es refà de la crisi gràcies al turisme termal tot just quan el metge, Thomas Stockmann, descobreix que les aigües estan contaminades i són un perill per a la salut. Entestat a denunciar-lo contra l'opinió de la majoria, acabarà enfrontat a la comunitat i expulsat. Christiane Jatahy ens proposa seguir el personatge de Stockmann dos anys més tard, quan torna a la seva ciutat i reclama un judici neutre, una segona oportunitat de demostrar el perquè de les seves accions i paraules. La producció tracta sobre debats contemporanis com la naturalesa de la veritat, la relació entre imperatius morals i economia, com la vida de les persones es veu afectada pel judici públic i com el feixisme pot utilitzar els principis democràtics per destruir la democràcia. L'obra d'Ibsen es revisita portant totes aquestes discussions a una sala fictícia on el públic actua com a jurat, i examinant en escena proves, testimonis i les relacions íntimes i familiars dels personatges. Movent-se entre la realitat i la ficció, entre ell mateix i el personatge de Thomas Stockmann, l'actor Wagner Moura pronuncia davant del públic la seva defensa final. Aquesta frontera canviant entre realitat i ficció, actor i personatge, i la construcció d'una dramatúrgia viva ¿creada en part amb la participació del públic¿ recorre tota l'obra. Els tres actors, Wagner Moura, Julia Bernat i Danilo Grangheia, treballen en completa harmonia amb l'esperit de recerca teatral de Christiane Jatahy, en el qual la fina línia entre improvisació i interpretació es difumina constantment. Es fa impossible saber quan improvisen i quan actuen. Cada nit, onze persones que s'han inscrit abans de la funció són seleccionades a l'atzar per formar el jurat. A més de fer preguntes durant l'actuació, són ells qui decidiran al final si Thomas Stockmann és o no un Enemic del Poble des de la perspectiva actual. Christiane Jatahy és considerada una de les grans veus de les arts internacionals, amb un llenguatge únic que combina el teatre i el cinema. Va ser Lleó d'Or a la Biennal de Venècia 2022 per la seva trajectòria artística com a ¿observadora perspicaç i sensible de la violència cruel del nostre món". A Catalunya, s'han vist darrerament muntatges com Entre chien et loup (que es basava en el film de Lars von Trier Dogville), o bé la reflexió sobre la violència Depois do silêncio (Després del silenci), l'any 2022. Al Grec 2024 Festival de Barcelona va presentar Hamlet. En els plecs del temps, en què convertia el personatge de Shakespeare en dona.

PROMOCIÓ:· Entrades amb un 20% de descompte disponibles a partir del 24 d'abril a les 15h. egona visita al Teatre Grec de La Nit del Músic Alt, una producció del festival Grec i la Banda Municipal de Barcelona que busca els límits del teatre musical. Si ja us ho han explicat, no us ho perdreu i si ja ho heu vist... voldreu repetir! No se sap gairebé res sobre l'artista anònim que va convèncer Sòfocles i Esquil per incorporar música i dansa a les seves obres. Se sap de la seva existència perquè ells l'esmentaven en els seus escrits com a ¿¿¿¿¿¿ ¿¿¿¿¿¿¿¿" (Psilós Mousikós), que significa "l'alt músic". No és clar si amb aquesta denominació es referien al seu rol de director musical o a la seva alçada física. Però no hi ha dubte que ell (o ella) és el fundador de l'anomenat musical, un gènere escènic que neix alhora que la democràcia. Com la democràcia, el musical ha travessat múltiples vicissituds i, com ella, afronta reptes de dimensions colossals.

Aquesta coreografia magnètica no és només una peça de dansa, sinó que constitueix un viatge, una experiència emocional, física i política que connecta ecosistemes en perill d'extinció amb les lluites humanes. Abans que comenci l'espectacle, es convidarà el públic a submergir-se en l'esperit del bosc, trepitjant fulles, escoltant els tambors... És una introducció a la penombra del bosc en el qual transcorre l'espectacle, protagonitzat per cossos que s'entrellacen i es contorcen i que expliquen una història de dominació i abús amb el llenguatge de la dansa. La desforestació que amenaça l'Àfrica Central i les lluites dels pobles que l'habiten van unides en aquest espectacle del coreògraf i ballarí nascut a Camerun Zora Snake, que concep la coreografia com un exercici de revolta i demanda de justícia. Aquesta coreografia va néixer al cor de la selva, on els membres de la companyia es van submergir en els ritmes i moviments de la comunitat baka. Set intèrprets ofereixen una actuació enèrgica ballant al ritme xamànic i a ritmes electrònics en una mena de cerimònia catàrtica en què, al final de l'espectacle, el públic també té el seu moment. El ballarí i coreògraf Zora Snake (el seu nom real és Tejeutsa o ¿persona amb molta empatia" en la llengua iemba) és un artista camerunès, fundador de la Compagnie Zora Snake i considerat un dels artistes contemporanis més interessants de l'escena entre l'Àfrica i Europa. Entre les seves coreografies hi ha Je suis, Transfrontalier, Les masques tombent i L'opéra du villageois, amb temàtica anticolonial, o Shadow survivors, una creació sobre la guerra d'independència camerunesa.

Allunyades de la dramatúrgia convencional, les obres de l'autora parlen del sexe, la mort o el poder. En aquest poema escènic, una reflexió sobre la mort i el suïcidi, ret homenatge a Yukio Mishima. ¿Vull fer de la meva vida un poema." El 25 de novembre del 1975, l'escriptor Yukio Mishima va cometre Seppuku, segons les regles del ritual samurai; un final que va planejar al llarg de la seva vida i que pot rastrejar-se en la seva bellíssima obra literària. Mishima, representant alhora de la més rabiosa avantguarda japonesa dels anys seixanta així com del misticisme tradicional, és un dels autors que més han influït en l'obra d'Angélica Liddell, amb El pavelló d'or com al llibre de capçalera de la dramaturga, tal com ella ha declarat en alguna ocasió. No és estrany que Angélica Liddell, les obres de la qual giren sovint al voltant de la mort, l'hagi pres com a referència per a una reflexió escènica sobre la mort i el suïcidi que es reflecteix en la vida i la poètica del japonès. Convocat de matinada, el públic assistirà a un elogi de la mort. No és el de morir l'acte més radical i més sincer d'un ésser humà? Aquesta peça, inspirada en el Hagakure, codi dels samurais que fos llibre de capçalera de Mishima, constitueix una experiència d'impacte impregnada de lirisme, que es viu en un ambient cerimonial. Nascuda a Figueres (Girona) el 1966, Angélica Liddell és fundadora d'ATRA BILIS TEATRO (1993). La seva obra, provocadora i visionària, s'ha estrenat arreu del món i s'ha traduït a múltiples idiomes. Les seves produccions més recents ¿entre les quals Dämon. El funeral de Bergman, que va obrir el Festival d'Avinyó l'any 2024, a més d'El año de Ricardo, La casa de la fuerza, Maldito sea el hombre que confía en el hombre, Liebestod, The Scarlet Letter, Vudú (3318) Blixen i Qué haré yo con esta espada¿ s'han presentat als principals festivals i teatres d'Europa, Amèrica i Àsia. Entre altres guardons, ha obtingut el Premi Nacional de Literatura Dramàtica (Espanya; 2012), el Lleó de Plata de la Biennal de Teatre de Venècia (2013), el Premi LETEO de Literatura (2016), Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres (França; 2017), Premi del Sindicat de Crítics Francesos al Millor Espectacle Estranger per Dämon. El funeral de Bergman (2024), Premi de la Crítica de les Arts Escèniques a Catalunya per Vudú (3318) Blixen (2024), Premi de la Crítica de les Arts Escèniques a Catalunya per The Scarlet Letter (2020), Premi Nacional de Teatre (Espanya; 2025).

La decadència d'occident, explicada per una jove companyia barcelonina a partir de l'univers i els personatges d'un conte de Kafka. Una estrangera arriba a una illa exòtica tropical que resulta ser una colònia penitenciària. Allà, però, no hi ha tribunals, sinó una màquina que jutja, tortura i executa les persones condemnades. Aquest és el relat que va escriure Kafka l'any 1914 i del qual parteixen el director Dobrin Plamenov i La Mala Companyia per aquesta proposta d'escenificació, que ha guanyat l'última convocatòria del premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre, que dona suport al nou talent i potencia la inserció professional dels graduats i graduades de l'Escola Superior d'Art Dramàtic. El muntatge tanca la trilogia de La Mala Companyia sobre el control dels governs sobre els individus que va començar amb Es pronuncia camí, un muntatge a propòsit de La pesta, d'Albert Camus, nascut durant la pandèmia de l'any 2020; L'últim dia de l'home gos, que rellegia Un món feliç d'Aldous Huxley, i, ara, una peça que pren aquesta cruel història de Kafka, que parla del final d'un imperi i que es desenvolupa entre el thriller i la comèdia negra.  Graduat en direcció i dramatúrgia de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD), Dobrin Plamenov entén el teatre com un art inseparable del debat polític. Entre altres treballs, ha dirigit George Kaplan (2021), de Fréderic Sonntag, ha escrit i dirigit Beuré de la teva aigua, finalista al premi Quim Masó i guanyadora del premi DAU. Va dirigir L'últim dia de l'home gos, de Ramon Micó, amb La Mala Companyia el 2023, i el 2024 passat va fer de director i ajudant de dramatúrgia de Nunca se voló tan bajo, de Carles de Castellarnau. Ha estat ajudant de direcció d'Àlex Rigola en els muntatges Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, La gavina (La Villaroel, Grec 2021 Festival de Barcelona), Ofèlia (Temporada Alta 2021) i El Mestre i Margarita (Teatre Lliure, 2025).  Una coproducció d'Amici Miei Produccions SL i La Mala Companyia. Amb la col·laboració de Grec 2026 Festival Barcelona. Aquest projecte va obtenir el premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre en l'edició del 2025.

La ment és la reina en una creació coreogràfica i musical que té com a tema el món del subconscient. El títol d'aquesta coreografia no és cap al·lusió poètica (tot i que la poesia és ben present a l'espectacle), sinó l'avís que els espectadors i espectadores es veuran arrossegats, en la darrera creació de la Hofesh Shechter Company, a una immersió en el món dels somnis o, més ben dit, de la fantasia i el subconscient. Pors, esperances, desitjos i moltes emocions, que tant travessen els nostres somnis com el nostre dia a dia, desfilen per l'escenari. L'espectacle, bellíssim i d'una inventiva desbordant, posa en escena un petit grup de músics que tocaran en viu una de les característiques i molt cinematogràfiques bandes sonores de Shechter. Moments de hip-hop, folk i aires de discoteca en un muntatge en el qual llum, escenografia i vestuari contribueixen a crear un paisatge oníric. La Hofesh Shechter Company va ser creada l'any 2008 a Londres per aquest coreògraf alemany nascut a Israel i resident a Londres. S'ha convertit en una de les grans referències angleses de la dansa del nostre temps, gràcies a unes coreografies cinemàtiques, el paper destacat de la música i un interès constant en la barreja de disciplines. Va debutar al Grec Festival de Barcelona l'any 2014 amb Sun i va tornar a actuar en l'edició del 2024 amb From England with Love. Entre les últimes creacions del coreògraf, LIGHT: Bach dances (2024), codirigida amb John Fulljames i amb música de Johann Sebastian Bach, i la novíssima IN THE BRAIN (2026).