PROMOCIÓ: Entrades a 15,50€ per lles funcions del 29 d'abril al 1 de maig. Entrades amb un 20% de dte. per les funcions de dimarts a dijous.   ***** La comèdia de dobles identitats, guanyadora de dos premis Molière. L'Arnau sospita que la Mariona, la seva dona, té un affaire amb l'Oriol, l'agent immobiliari que els busca pis. Quan coneix el Tomàs, un actor aficionat clavat a l'agent, el contracta perquè el suplanti en un sopar i així poder descobrir si la sospita és real o no. Sembla una idea genial¿ fins que l'agent, el seu doble i el germà bessó del doble, un lampista que ve a reparar una fuita, es troben. Tres homes idèntics i una veïna indiscreta faran que, potser, la idea no sembli tan genial.

PROMOCIÓ: Entrades a 15€ per les dues primeres setmanes de funcions.   ***** Hi ha moments que es queden suspesos en l'aire, com la lluna nova, invisible però present. Això és el que sent en Marcel, un jove atrapat entre els seus silencis i les preguntes no formulades. En una tarda qualsevol, el seu món canvia. Unes paraules, un gest, un cafè¿ i en Teo, un noi que, sense avisar, apareix al seu món. A través d'una conversa aparentment senzilla, en Marcel es retroba amb la seva infantesa, la por de ser vist i el desig de ser estimat. La història d'en Marcel no és la d'un amor simple, ni la d'una trobada casual. És la història d'un despertar, d'un desig amagat, d'una veritat desconeguda que es fa visible només quan ens atrevim a mirar més enllà del que coneixem.

Una proposta escènica de poesia i música a partir del llibre ¿Calem" d'Anna Tobias. Ens situem en una mena de ràdio poètica, que ens serveix de trampolí per anar cap als terrenys que ens demana cada poema; des d'un lloc més realista, cap a codis més singulars, anem enfilant-nos endins en la seva poesia.

La nova indagació sobre els límits entre el teatre i el cinema de la directora brasilera té com a referència un text clàssic, convertit en un judici escènic, amb el públic com a jurat. Ara fa prop de 150 anys, Henrik Ibsen va escriure Un enemic del poble, la història d'una ciutat balneària que es refà de la crisi gràcies al turisme termal tot just quan el metge, Thomas Stockmann, descobreix que les aigües estan contaminades i són un perill per a la salut. Entestat a denunciar-lo contra l'opinió de la majoria, acabarà enfrontat a la comunitat i expulsat. Christiane Jatahy ens proposa seguir el personatge de Stockmann dos anys més tard, quan torna a la seva ciutat i reclama un judici neutre, una segona oportunitat de demostrar el perquè de les seves accions i paraules. La producció tracta sobre debats contemporanis com la naturalesa de la veritat, la relació entre imperatius morals i economia, com la vida de les persones es veu afectada pel judici públic i com el feixisme pot utilitzar els principis democràtics per destruir la democràcia. L'obra d'Ibsen es revisita portant totes aquestes discussions a una sala fictícia on el públic actua com a jurat, i examinant en escena proves, testimonis i les relacions íntimes i familiars dels personatges. Movent-se entre la realitat i la ficció, entre ell mateix i el personatge de Thomas Stockmann, l'actor Wagner Moura pronuncia davant del públic la seva defensa final. Aquesta frontera canviant entre realitat i ficció, actor i personatge, i la construcció d'una dramatúrgia viva ¿creada en part amb la participació del públic¿ recorre tota l'obra. Els tres actors, Wagner Moura, Julia Bernat i Danilo Grangheia, treballen en completa harmonia amb l'esperit de recerca teatral de Christiane Jatahy, en el qual la fina línia entre improvisació i interpretació es difumina constantment. Es fa impossible saber quan improvisen i quan actuen. Cada nit, onze persones que s'han inscrit abans de la funció són seleccionades a l'atzar per formar el jurat. A més de fer preguntes durant l'actuació, són ells qui decidiran al final si Thomas Stockmann és o no un Enemic del Poble des de la perspectiva actual. Christiane Jatahy és considerada una de les grans veus de les arts internacionals, amb un llenguatge únic que combina el teatre i el cinema. Va ser Lleó d'Or a la Biennal de Venècia 2022 per la seva trajectòria artística com a ¿observadora perspicaç i sensible de la violència cruel del nostre món". A Catalunya, s'han vist darrerament muntatges com Entre chien et loup (que es basava en el film de Lars von Trier Dogville), o bé la reflexió sobre la violència Depois do silêncio (Després del silenci), l'any 2022. Al Grec 2024 Festival de Barcelona va presentar Hamlet. En els plecs del temps, en què convertia el personatge de Shakespeare en dona.

PROMOCIÓ:· Entrades amb un 20% de descompte disponibles a partir del 24 d'abril a les 15h. La dansa xinesa va viure una revolució amb l'aparició, el 2008, d'una companyia, avui cobejada per teatres d'arreu. Aquest programa doble ens acosta a unes coreografies singulars que no tenen títol, sinó número. Amb una tècnica de moviment única i una aposta absoluta per l'abstracció, els ballarins i ballarines de TAO Dance Theater, una companyia fundada a Pequín per Tao Ye, Duan Ni i Wang Hao, exploren el cos humà i el moviment, i els consideren com un element visual. No es tracta d'explicar cap història, sinó d'oferir al públic experiències sensorials a partir del moviment. Fan servir xifres (relacionades amb la xifra de ballarins en escena) i no paraules en els títols, perquè, sense aquests mots que permeten intuir o imaginar, el públic arriba sense expectatives, preparat per veure l'obra amb la ment oberta.

PROMOCIÓ:· Entrades amb un 20% de descompte disponibles a partir del 24 d'abril a les 15h. egona visita al Teatre Grec de La Nit del Músic Alt, una producció del festival Grec i la Banda Municipal de Barcelona que busca els límits del teatre musical. Si ja us ho han explicat, no us ho perdreu i si ja ho heu vist... voldreu repetir! No se sap gairebé res sobre l'artista anònim que va convèncer Sòfocles i Esquil per incorporar música i dansa a les seves obres. Se sap de la seva existència perquè ells l'esmentaven en els seus escrits com a ¿¿¿¿¿¿ ¿¿¿¿¿¿¿¿" (Psilós Mousikós), que significa "l'alt músic". No és clar si amb aquesta denominació es referien al seu rol de director musical o a la seva alçada física. Però no hi ha dubte que ell (o ella) és el fundador de l'anomenat musical, un gènere escènic que neix alhora que la democràcia. Com la democràcia, el musical ha travessat múltiples vicissituds i, com ella, afronta reptes de dimensions colossals.

Aquesta coreografia magnètica no és només una peça de dansa, sinó que constitueix un viatge, una experiència emocional, física i política que connecta ecosistemes en perill d'extinció amb les lluites humanes. Abans que comenci l'espectacle, es convidarà el públic a submergir-se en l'esperit del bosc, trepitjant fulles, escoltant els tambors... És una introducció a la penombra del bosc en el qual transcorre l'espectacle, protagonitzat per cossos que s'entrellacen i es contorcen i que expliquen una història de dominació i abús amb el llenguatge de la dansa. La desforestació que amenaça l'Àfrica Central i les lluites dels pobles que l'habiten van unides en aquest espectacle del coreògraf i ballarí nascut a Camerun Zora Snake, que concep la coreografia com un exercici de revolta i demanda de justícia. Aquesta coreografia va néixer al cor de la selva, on els membres de la companyia es van submergir en els ritmes i moviments de la comunitat baka. Set intèrprets ofereixen una actuació enèrgica ballant al ritme xamànic i a ritmes electrònics en una mena de cerimònia catàrtica en què, al final de l'espectacle, el públic també té el seu moment. El ballarí i coreògraf Zora Snake (el seu nom real és Tejeutsa o ¿persona amb molta empatia" en la llengua iemba) és un artista camerunès, fundador de la Compagnie Zora Snake i considerat un dels artistes contemporanis més interessants de l'escena entre l'Àfrica i Europa. Entre les seves coreografies hi ha Je suis, Transfrontalier, Les masques tombent i L'opéra du villageois, amb temàtica anticolonial, o Shadow survivors, una creació sobre la guerra d'independència camerunesa.

Allunyades de la dramatúrgia convencional, les obres de l'autora parlen del sexe, la mort o el poder. En aquest poema escènic, una reflexió sobre la mort i el suïcidi, ret homenatge a Yukio Mishima. ¿Vull fer de la meva vida un poema." El 25 de novembre del 1975, l'escriptor Yukio Mishima va cometre Seppuku, segons les regles del ritual samurai; un final que va planejar al llarg de la seva vida i que pot rastrejar-se en la seva bellíssima obra literària. Mishima, representant alhora de la més rabiosa avantguarda japonesa dels anys seixanta així com del misticisme tradicional, és un dels autors que més han influït en l'obra d'Angélica Liddell, amb El pavelló d'or com al llibre de capçalera de la dramaturga, tal com ella ha declarat en alguna ocasió. No és estrany que Angélica Liddell, les obres de la qual giren sovint al voltant de la mort, l'hagi pres com a referència per a una reflexió escènica sobre la mort i el suïcidi que es reflecteix en la vida i la poètica del japonès. Convocat de matinada, el públic assistirà a un elogi de la mort. No és el de morir l'acte més radical i més sincer d'un ésser humà? Aquesta peça, inspirada en el Hagakure, codi dels samurais que fos llibre de capçalera de Mishima, constitueix una experiència d'impacte impregnada de lirisme, que es viu en un ambient cerimonial. Nascuda a Figueres (Girona) el 1966, Angélica Liddell és fundadora d'ATRA BILIS TEATRO (1993). La seva obra, provocadora i visionària, s'ha estrenat arreu del món i s'ha traduït a múltiples idiomes. Les seves produccions més recents ¿entre les quals Dämon. El funeral de Bergman, que va obrir el Festival d'Avinyó l'any 2024, a més d'El año de Ricardo, La casa de la fuerza, Maldito sea el hombre que confía en el hombre, Liebestod, The Scarlet Letter, Vudú (3318) Blixen i Qué haré yo con esta espada¿ s'han presentat als principals festivals i teatres d'Europa, Amèrica i Àsia. Entre altres guardons, ha obtingut el Premi Nacional de Literatura Dramàtica (Espanya; 2012), el Lleó de Plata de la Biennal de Teatre de Venècia (2013), el Premi LETEO de Literatura (2016), Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres (França; 2017), Premi del Sindicat de Crítics Francesos al Millor Espectacle Estranger per Dämon. El funeral de Bergman (2024), Premi de la Crítica de les Arts Escèniques a Catalunya per Vudú (3318) Blixen (2024), Premi de la Crítica de les Arts Escèniques a Catalunya per The Scarlet Letter (2020), Premi Nacional de Teatre (Espanya; 2025).

La decadència d'occident, explicada per una jove companyia barcelonina a partir de l'univers i els personatges d'un conte de Kafka. Una estrangera arriba a una illa exòtica tropical que resulta ser una colònia penitenciària. Allà, però, no hi ha tribunals, sinó una màquina que jutja, tortura i executa les persones condemnades. Aquest és el relat que va escriure Kafka l'any 1914 i del qual parteixen el director Dobrin Plamenov i La Mala Companyia per aquesta proposta d'escenificació, que ha guanyat l'última convocatòria del premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre, que dona suport al nou talent i potencia la inserció professional dels graduats i graduades de l'Escola Superior d'Art Dramàtic. El muntatge tanca la trilogia de La Mala Companyia sobre el control dels governs sobre els individus que va començar amb Es pronuncia camí, un muntatge a propòsit de La pesta, d'Albert Camus, nascut durant la pandèmia de l'any 2020; L'últim dia de l'home gos, que rellegia Un món feliç d'Aldous Huxley, i, ara, una peça que pren aquesta cruel història de Kafka, que parla del final d'un imperi i que es desenvolupa entre el thriller i la comèdia negra.  Graduat en direcció i dramatúrgia de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD), Dobrin Plamenov entén el teatre com un art inseparable del debat polític. Entre altres treballs, ha dirigit George Kaplan (2021), de Fréderic Sonntag, ha escrit i dirigit Beuré de la teva aigua, finalista al premi Quim Masó i guanyadora del premi DAU. Va dirigir L'últim dia de l'home gos, de Ramon Micó, amb La Mala Companyia el 2023, i el 2024 passat va fer de director i ajudant de dramatúrgia de Nunca se voló tan bajo, de Carles de Castellarnau. Ha estat ajudant de direcció d'Àlex Rigola en els muntatges Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, La gavina (La Villaroel, Grec 2021 Festival de Barcelona), Ofèlia (Temporada Alta 2021) i El Mestre i Margarita (Teatre Lliure, 2025).  Una coproducció d'Amici Miei Produccions SL i La Mala Companyia. Amb la col·laboració de Grec 2026 Festival Barcelona. Aquest projecte va obtenir el premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre en l'edició del 2025.

PROMOCIÓ:· Entrades amb un 20% de descompte disponibles a partir del 24 d'abril a les 15h. La gran ballarina i coreògrafa belga i un ballarí i coreògraf emergent format en el breakdance prenen el cançoner de Jacques Brel com a punt de connexió entre diferents acostaments a la música i a la dansa. Són de dues generacions diferents i, per tant, han tingut acostaments diferents a les cançons d'un músic nascut a Brussel·les el 1929, la poesia densa i política del qual tothom coneixia en els anys cinquanta i seixanta del segle passat. La poesia poderosa de Jacques Brel contenia totes les emocions i estats d'ànim, i els conjugava amb una presència extraordinària i una fabulosa capacitat de transmetre amb els seus gestos i expressions. Què queda de les cançons i de l'esperit de Brel? Com convertir-lo en moviment i acostar-lo als nostres dies?

En aquesta conferència performativa, l'autor reclama veritat i justícia per recordar-nos la necessitat de no oblidar ni defugir els reptes morals i ètics que ens planteja la nostra història. Com d'important és mirar-se de cara la història i mantenir viva la memòria dels crims del passat? Ens interpel·la directament Sergi Casero Nieto, en una peça performativa que ja s'ha vist en escenaris de Torí i Milà, al Théâtre de la Ville de París, al Frascati Theater d'Amsterdam, al FTI Festivale Internazionale del Teatro de Lugano i també a Madrid, però no a Barcelona, d'on precisament procedeix l'autor. L'espectacle fa palesa la transmissió de generació en generació d'un silenci polític des de l'inici de la dictadura franquista fins avui mateix. Quins hàbits hem de superar per poder desfer l'oblit que s'ha anat teixint a través de generacions d'espanyols i espanyoles? Les respostes, en un exercici d'autoficció i d'anàlisi històrica que utilitza la llum com a llenguatge i que convida els espectadors i espectadores a transitar els oblits i a afrontar l'amnèsia institucionalitzada i els silencis familiars. D'aquests silencis naixeran unes veus que ens alerten dels perills d'oblidar.Una producció de Centrale Fies / Live Works.

Un moment crític, un perill... Quantes vegades us enfronteu cada dia a la vostra mortalitat? Aquesta actuació us deixarà sense alè. La paraula MULJIL fa referència a la pràctica de busseig de les dones de l'illa de Jeju, a Corea, que se submergeixen a pulmó lliure per recollir diversos mariscs. Són les haenyeo o ¿dones del mar", que a cada immersió s'esforcen per contenir la respiració, mirant la mort a la cara abans de tornar a la superfície renovades. Aquesta pràctica és el seu mitjà de vida. Només les qui estan disposades a ballar amb el risc poden saber què hi ha més enllà d'aquell moment fugisser de perill. Com aquestes haenyeo, un seguit de personatges urbans i quotidians actuen amb aigua fins al coll, sovint combinant apnea i gestos diaris. Submergits en dipòsits transparents, habiten un llindar fràgil entre l'alè i la suspensió, la presència i la desaparició. L'obra explora aquells moments en què afrontem la mortalitat i, una vegada i una altra, aconseguim emergir d'entre les ombres. Fundat el 2009, Elephants Laugh és un col·lectiu coreà dedicat a creacions participatives que estableixen connexions entre les arts escèniques i la vida quotidiana, i basteixen ponts entre l'art i l'experiència viscuda. Compromesos socialment, se centren en les comunitats marginades i qüestionen els límits socials dins els quals naveguem. L'objectiu és convidar el públic a reflexionar sobre les subtileses de l'existència diària. El projecte també s'inspira en les trobades del director amb comunitats marginades, i reflexiona sobre com les estructures socials modelen la vulnerabilitat, la supervivència i la resiliència a la societat contemporània. Entre les creacions més recents de la companyia, a més de MULJIL, hi ha Neighborhood Museum, People from Doksan, Bodies in the dark i Cha Cha Cha.