PROMOCIÓ Entrades amb 25% de dte per les funcions del 9 a l'11 d'octubre Entrades a 15€ per la funció del 14 d'octubre **** "M'he tornat una mica invisible. Ningú em mira. No com abans. Arribes a una edat, i la gent deixa de mirar-te. Deixen d'observar-te." La ciutat és viva. Joni Mitchell canta, els amics i els amants van i venen, i els clients habituals del bar de sempre canvien. A mesura que passen els anys, la vida d'una dona es revela en tota la seva complexitat, misteri i possibilitat en aquest apassionant text sobre mares i filles, inicis i finals a la ciutat de Nova York. Morning sun presenta tres dones, tres vides que es despleguen amb les seves alegries i misèries, amb els seus triomfs i fracassos.

PROMOCIÓ Entrades a 17€ per la funció del 2 de setembre Entrades al 20% del 3 al 6 de setembre **** Si l'escriptor Delibes em va ensenyar a mirar, el còmic Fernán-Gómez, a escoltar. Durant uns quants anys vaig tenir el privilegi d'estar a prop seu i escoltar-lo. Escoltar-lo, entre altres coses, la història de Fernanda López, "la rossa", la seva besàvia, de qui va heretar el color de cabell i que era de Valdelaguna, un poble al costat de Chinchón, el meu. I de Carolina Gómez, modista, l'àvia que va cuidar la seva infantesa com Natividad López, amb les seves feines, va cuidar la meva. Vam intercanviar i compartir coincidències en tantes altres històries. Històries de supervivència, d'absències, pors, esperances, somnis: de llibertat, de ¿arribar a ser algú", de ser -per què no?- Jackie Cooper, "el de La isla del tesoro", i també "escriptor de novel·les de Salgari". Ferma, orgullosament resolta en la seva melangia, sonava la veu de Fernando en recordar aquells temps, en recordar-se. Ecos de Baroja, Galdós, Barea... rondaven per aquella memòria. També, a través de la de Fernando, se m'apareixien les veus de la seva àvia i de la meva, la llunyana de Carola, la seva mare, la de María, la criada analfabeta aficionada a la poesia, la de Florentina i el "joder que piernas" del seu nòvio. La veu del nen somiador, la del meritori amb el seu grapat de castanyes pilongues a la butxaca, la del jove enamorat i amb pressa, amb molta pressa... Veus en una sola veu. Confio que m'escolteu amb la mateixa o semblant emoció amb què jo l'escoltava a ell, el nét de la modista, el fill de la còmica. José Sacristán

Petites ferides catastròfiques és una tragicomèdia que explica la relació de la Júlia i el Ferran al llarg de trenta anys. La infermeria del col·legi, hospitals, centres de salut mental, tanatoris¿ Sembla que els nostres protagonistes només coincideixen ferits i en situacions extremes. I tanmateix, senten que estan destinats a estar junts gràcies a un pacte d'infància: - Sempre que et facis mal, jo hi seré. - van dir-se amb vuit anys. Necessitaran trenta anys per entendre les conseqüències d'aquest contracte que guiarà el seu vincle, i mirar de posar valor a les seves accidentades vides mentre proven de deslliurar-se de la seva maledicció: no relacionar-se més a través de les ferides.

Tres nois expliquen la seva pròpia història. Es relleven en la narració mentre l'acció avança amb un ritme àgil que barreja el conte i el teatre. Als afores de Nàpols, Dario, Ciro i Giuseppe somien convertir-se en futbolistes. Però mentre juguen a la plaça, la Camorra els recluta com a vigilants: només han d'avisar si arriba la policia o algú desconegut. A canvi, reben petites recompenses que, gairebé sense adonar-se'n, els van atrapant en una espiral de la qual cada vegada és més difícil escapar. Quan apareix l'oportunitat real de fer una prova amb un equip professional, els tres amics hauran de prendre la decisió més important de les seves vides: seguir el seu somni o deixar-se seduir pels diners, el poder i la falsa promesa d'un futur fàcil. Concebuda com un conte negre, Cor pur és una història sobre la pèrdua de la innocència, el pes de les decisions i la força de l'amistat. Però, sobretot, és una història que ens recorda que, fins i tot als llocs més difícils, sempre pot existir una possibilitat de salvació.

En Marçal fa molts anys que no veu el seu pare, un hippie que viu en una autocaravana al desert d'Austràlia, així que quan es veu obligat a organitzar un sopar per presentar-lo a la seva promesa i a la seva sogra, que són de classe alta, decideix contractar un actor que es faci passar pel seu pare. La història s'embolica quan l'actor que ha de venir es posa malalt i l'agència acaba enviant un substitut d'última hora, en Ramon, un actor de doblatge amb poca feina, que s'implicarà tant en el seu paper que ho anirà enredant tot. Un seguit de malentesos, mentides i mitges veritats, provocaran embolics i situacions hilarants, i veurem com en Ramon acabarà capgirant el sopar i la vida de tots els convidats.

PROMOCIÓ Entrades a 13€ aplicant el codi per les funcions dels dies 24 i 25 d'octubre Entrades amb el 25% de descompte per la resta de funcions   L'any 1985, el Lliure va estrenar La senyoreta Júlia dirigida per Fabià Puigserver amb Lluís Homar i Anna Lizaran en els papers protagonistes. Quinze anys després d'estrenar la seva versió del clàssic, Christiane Jatahy presenta Júlia - 15 anys més tard (2011-2026), una coproducció del Teatre Lliure i Temporada Alta. Un encàrrec del Teatre Lliure fet especialment a la directora brasilera, que assumeix el repte d'actualitzar la proposta i portar-la a la Catalunya actual. La nova creació, amb els actors catalans Júlia Genís i Moha Amazian, dialoga amb els actors de la versió original, Julia Bernart i Rodrigo Odê, creant noves interlocucions entre el cinema i l'escena. Passat i present se sumen per evidenciar l'actualitat d'una obra que tracta de la intolerància, el prejudici i la misogínia, que malauradament continuen travessant els segles i els continents.*Cal iniciar sessió al web per obtenir el codi

Dues companyes de pis. Mateix somni. Podrien arribar-hi agafades de la mà, però l'enveja, la competitivitat i la manca d'oportunitats s'interposen en el seu vincle. Elles (que podrien ser tu) es veuran empeses a una quotidianitat imposada on encararan els seus propis límits i flirtejaran amb l'ambició. En una realitat que frega el deliri de l'absurd, xocaran amb la corrupció moral i ètica. Podran ser felices amb allò que ja tenen? FAMA FOMO FUMU! és una comèdia incòmoda sobre l'ego i tot el que estem disposades a justificar per assolir l'èxit -si és que l'èxit té un fi. Formada en bona part als laboratoris de dramatúrgia de la Beckett, la novíssima Companyia Al Dente ja ens va sorprendre l'any passat amb una teatralitat pròpia, que connecta el teatre de l'absurd amb inquietuds, situacions i formes de la nostra quotidianitat. Aquesta és l'aposta de la Beckett per l'autoria emergent, aquesta temporada.

En Kai i l'Ària són germans i artistes. El seu projecte musical està a punt de fer el salt, però just abans del festival que podria canviar-ho tot, en Kai viu un fet traumàtic que l'empeny a desaparèixer i refugiar-se a Mas Soler, la casa familiar al Pallars. Allà es trobarà amb la seva padrina, la Dolors, una dona que parla amb els esperits i que serà l'encarregada de fer-lo reconnectar amb les seves arrels i recordar-li la importància de no tornar a repetir la història. Enmig de viatges en el temps i fent un homenatge a les memòries reals que va escriure l'oncle avi del protagonista durant la Guerra Civil, la companyia fa una comèdia musical reivindicativa tot agafant elements de casa nostra que interpel·len a totes les generacions: des del cançoner popular actualitzat a la sonoritat contemporània, fins un número que fa una oda a la descentralització de la cultura i celebrar la diversitat dels accents de casa nostra. L'espectacle, molt valorat pel públic i la crítica, ja suma els següents premis i reconeixements: Mireia Morera, Premi Revelació als Premis de la Crítica de Recomana 2025 Nominat a Millor espectacle musical de Proximitat als IX Premis Teatre Barcelona Pol Sanuy, Nominat al Premi Revelació als IX Premis Teatre Barcelona

L'Alba i en Godai són de la Plana. Cadascuna de la seva, ell la de Vic, ella la de Lleida. Els uneixen varies coses, sobretot l'eix transversal, la indústria porcina i una visió de l'àrea metropolitana que no agrada a l'àrea metropolitana. Ara els hi han deixat un micròfon, un entrepanet i una hora d'escenari, amb això fan i de sobres, són austers. Els hi pagarien una nit d'hotel, però la gent de comarques sempre torna a dormir al seu terrenu. Veure'ls actuar és un esdeveniment de la natura efímer i impactant com la brama del cérvol, les llàgrimes de Sant Llorenç o la migració dels autobusos Sagalés.

PROMOCIÓ Entrades a 18€ del 25 de setembre al 4 d'octubre   A Mi suicidio, llibre d'una sinceritat profunda i decisiva, el pedagog anarquista belga Henri Roorda (1870-1925) desgrana les preguntes essencials de la vida, l'amor, la societat, el treball, el plaer¿, mentre prepara el seu final. Aquest text existencialista avant la lettre, concís, tan pur com la bellesa que lligava el seu autor a la vida, és un al·legat impregnat d'humor i d'ironia fatalista. Henri Roorda, singular professor de matemàtiques, seguidor de les idees de l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i de la pedagogia llibertària, no era però, en absolut, un home malalt, desesperat o embargat per una passió impossible. Al contrari, va ser un dandi, un degustador "dels aliments terrestres" i un home sensual que gaudia dels plaers mundans. Amb aquest monòleg, que l'ha dut a diferents escenaris de Madrid i d'arreu d'Espanya, Mario Gas arriba per primera vegada a la Beckett, de la mà de Fernando Bernués, director i ànima de la companyia basca Tanttaka Teatroa.

A la redacció d'un petit diari digital en crisi, arriba una notícia tant impactant com inversemblant. Els periodistes es debatran entre ignorar i publicar una exclusiva que no té cap mena de sentit, però que les evidències indiquen que pot ser certa. Al llarg de la nit, la situació evolucionarà cap a llocs cada cop més inesperats. Amb motiu del 10è aniversari de l'arribada de la Sala Beckett al Poblenou, inaugurem la temporada amb un reconeixement al teatre amateur del barri i al talent de totes i tots aquells que hi participen, amb aquesta producció del Centre Moral i Cultural del Poblenou.

Poques vegades un espectacle de Xavi Castillo ha necessitat menys explicació. Apocalipsi Fatxa és exactament això: Un gran Veriueu-ho apocalíptic on reflexionem sobre el que estem vivint, aquesta deriva feixista a nivell nacional i internacional. Ho intentarem fer amb humor, sàtira, personatges... i la mala llet marca de la casa.