PROMOCIÓ: Entrades amb un 20% de descompte per les funcions de dimarts a dijous Entrades anticipades per les primeres funcions al 15%   ***** Guanyadora a la Millor Direcció i Millor Autoria dels Premis Max 2024. Després d'André y Dorine, i Solitudes, la companyia Kulunka Teatro torna a apostar por el llenguatge silent de les màscares en un espectacle que combina tendresa i cruesa. Forever és la història de com una família es va allunyant del que va somiar que seria. Reflectint amb humor i ironia les contradiccions de l'amor, posa el focus en temes com ara la maternitat, l'educació, la discapacitat i la incomunicació. Sobre una plataforma giratòria i amb un llenguatge molt cinematogràfic, Forever és un carrusel; la roda de la vida. Però també una espiral que, a mesura que gira, aprofundeix en el dolor dels protagonistes. Fins on pot arrossegar la incomunicació a una família?Potser el que és pertorbador, el que és emocionant, és que la història d'aquesta família podria ser la de la nostra. Forever és una coproducció de Kulunka Teatre amb el Centro Dramático Nacional, el Teatro Arriaga de Bilbao i el Teatro Victoria Eugenia de Donostia.

PROMOCIÓ: Entrades amb un 20% de dte. per la primera setmana de funcions.   ***** A partir del 8 d'abril arriba al Texas l'adaptació teatral de Permagel, dirigida per la multipremiada Victoria Szpunberg, protagonitzada per l'actriu revelació Maria Rodríguez Soto i basada en la novel·la d'Eva Baltasar, publicada per Club Editor. Publicada el 2018, la novel·la va esdevenir un autèntic fenomen literari gràcies a la seva veu directa i plena d'humor negre, capaç d'abordar amb intel·ligència temes tabú com el desig lèsbic, la masturbació, el suïcidi i la maternitat. L'obra va sorprendre la pròpia autora i li va valer reconeixements com el Premi Llibreter de Literatura Catalana i el Premi Ojo Crítico de Narrativa, a més de ser finalista del prestigiós Médicis Étranger. L'adaptació teatral, signada per Victoria Szpunberg i Albert Pijuan, i coproduïda per Dagoll Dagom i Barc, és una de les grans apostes de la temporada: una peça que incomoda i commou a parts iguals, i que convida el públic a mirar cap endins sense filtres. Sinopsi El batec de la vida. El vertigen de desaparèixer. Una dona que es defineix com a ¿lesbiana suïcida" s'endinsa en un viatge interior on desafia la família, l'amor romàntic i fins i tot la pròpia idea de supervivència. A través de la lectura i el sexe, busca les taules de salvació per afrontar una existència marcada per la lucidesa, la por i el desig de llibertat. La seva veu, poètica i feridora, vol trencar el permagel simbòlic que la manté allunyada de la vida.  

PROMOCIÓ: Entrades a 22€ fins el 22 de maig. Entrades amb el 10% de descompte per la resta de funcions.    *************** L'aclamada novel·la de Sebastià Portell fa el salt a l'escenari en una adaptació dirigida per Pau Coya, una de les joves veus més destacades de l'escena actual. L'espectacle suposa també un nou repte interpretatiu per a Lluís Febrer després de la seva impecable feina a A.K.A. Un jove arriba a Barcelona decidit a menjar-se el món. Però, mentre busca llibertat, amor i un lloc on encaixar, es perd entre relacions intenses, contradiccions i una vida viscuda al límit. Quan una prova mèdica l'obliga a aturar-se, haurà d'enfrontar-se a ell mateix i revisar tot allò que l'ha portat fins aquí. Aquest espectacle utilitza efectes de llum estroboscòpica.

PROMOCIÓ: Entrades a 15€ per les dues primeres setmanes de funcions.   ***** Hi ha moments que es queden suspesos en l'aire, com la lluna nova, invisible però present. Això és el que sent en Marcel, un jove atrapat entre els seus silencis i les preguntes no formulades. En una tarda qualsevol, el seu món canvia. Unes paraules, un gest, un cafè¿ i en Teo, un noi que, sense avisar, apareix al seu món. A través d'una conversa aparentment senzilla, en Marcel es retroba amb la seva infantesa, la por de ser vist i el desig de ser estimat. La història d'en Marcel no és la d'un amor simple, ni la d'una trobada casual. És la història d'un despertar, d'un desig amagat, d'una veritat desconeguda que es fa visible només quan ens atrevim a mirar més enllà del que coneixem.

Guanyador de diversos premis, entre ells el de Millor Espectacle Familiar 2023 de Teatre Barcelona i el premi Talent en Arts Escèniques 2024 de la Fundació Impulsa Talentum, tambè el premis butaca millor composició i actor revelació, ens visita aquest musical que narra la història d'Alan, un jove valent que va viure una dura realitat: ser víctima de la transfòbia des de la infantesa, sense ser vist ni acceptat com qui realment era. Aquesta obra no és un musical més. ALAN és una història real, colpidora i profundament humana, que reflecteix la lluita d'un adolescent que només volia ser ell mateix en un món ple de prejudicis i judicis. Un relat que et posarà a la pell no només d'Alan, sinó també dels seus pares, professors i companys, per entendre l'impacte de la intolerància i la invisibilitat. Però ALAN no és un musical trist. És un homenatge a la vida, a l'autenticitat i a la força d'aquells que busquen el seu lloc al món, contra tot pronòstic. Creat per WeColorMusic, amb Mateu Peramiquel i Mar Puig, aquesta obra de teatre musical de quilòmetre zero compta amb música en directe que emociona i acompanya cada moment. Viu una experiència única, que et farà reflexionar, emocionar-te i comprometre't. No deixis passar l'oportunitat de donar suport a un espectacle que visibilitat la realitat de moltes persones i ajuda a construir una societat més justa i comprensiva. A més, després de la funció, podràs participar en un col·loqui amb els creadors i actors, per compartir impressions i aprendre més sobre aquesta història tan necessària.

Steven Berkoff és àgil, frenètic, desacomplexat, enginyós i molt divertit. I Els dolents de Shakespeare és un d'aquells textos davant els quals no pots fer altra cosa que treure't el barret. Si el riure t'ho permet, esclar. Pot semblar que el personatge sarcàstic, carismàtic i irreverent sense nom que ens presenta Berkoff en aquest monòleg i que no triga ni deu minuts a ficar-se el públic a la butxaca, ens està parlant d'ídols, i de mitomanies. I de fet, en part, l'obra ens parla d'això. 4 L'ombra allargada del geni de Shakespeare, de la grandesa dels millors actors que l'han interpretat a llarg de la història, serveix a Berkoff per reflexionar sobre com rebem en herència les grans figures i tradicions. Com les idolatrem, les idealitzem, o per contra, les acabem rebutjant justament pel que representen. L'obra comença parlant de teatre, però de seguida entreveiem la dura crítica social i política que s'amaga al seu darrere. Berkoff no és un autor de mitges tintes, precisament. Però l'obra de Berkoff no només ens parla d'ídols, sinó de quelcom encara més primitiu i essencial per als humans: la necessitat (inevitablement) d'estimar i ser estimats. Berkoff defineix un dolent com algú incapaç d'estimar, senzillament perquè no li n'han ensenyat. Ningú ha estimat el dolent, i per tant el dolent no sap com estimar. La tragedia és que tothom necessita i desitja ser estimat, ho vulgui o no. Els grans dolents de Shakespeare, més enllà de les seves maldats i manipulacions, són individus que busquen amor, però que no el troben. Però el que els mou és precisament aquest anhel d'amor! I quan no el troben, recorren a succedanis perfectes: reconeixement, validació, admiració, idolatria¿ avui en dia potser això ho buscarien en la política, o en les xarxes socials.

PROMOCIÓ: Entrades anticipades al 20% per totes les funcions fins a dues hores abans de cada funció. ****   The Feliuettes tornen a la càrrega amb la tercera temporada d'Amor a mort. Després de rebre nominacions als Butaca, Premis Teatre Barcelona i Premis del Teatre Musical, tornen a Barcelona només durant 4 setmanes. Un espectacle en què ens preguntem: què en fem, de l'amor, avui en dia? Es pot sobreviure a l'amor romàntic al s.XXI? Què som capaces de fer perquè ens estimin? I per estimar-nos a nosaltres mateixes? Què faríem si ens visités un virus de transmissió sexual o tots els fantasmes que ens han fet ghosting? Potser volem ser poliamoroses però no ens acaba de sortir. Aquestes i moltes altres qüestions seran servides amb molt d'humor, música en directe i una mirada tan lúcida com esbojarrada al voltant de com sobreviure a l'amor. Segurament no hi trobarem respostes, però sí moltes reflexions gamberres que arrencaran rialles incòmodes. La crítica diu: "Una peça divertida sense ser superficial" - Roser Garcia Guasch, Teatre Barcelona "Una nova delícia. Hom no pot fer res més que treure's el barret" - Martí Figueras, Núvol "Una vis còmica notable i una veu afinadíssima" - Jordi Bordes El Punt Avui "Un dels grups més sòlids sorgits en els darrers anys" - Carles Armengol, Teatre Barcelona

La companyia Kulunka Teatro (André y Dorine, Forever, entre d'altres) ens presenta Solitudes, una història que, a través de l'humor, aprofundeix en la soledat i la incomunicació dels membres d'una família. El protagonista de Solitudes se sent incomprès perquè, com gairebé tots els ancians per als quals la vida és pràcticament una espera, ja només desitja coses senzilles. Coses tan simples que els altres no arriben a valorar-ne la veritable importància. Allò extraordinari d'aquesta història és que l'ancià ¿contra el que es podria esperar d'algú amb una vida ja gairebé sense al·licients¿ no es resigna, no renuncia als seus petits desitjos i lluita per ells amb determinació i dignitat. Això, és clar, tindrà conseqüències per a ell mateix i per a aquells que l'envolten. Un viatge per universos quotidians que, combinant la gravetat amb el somriure, commou, sorprèn i convida a la reflexió. PREMI MAX (2018) -Millor espectacle de teatre -Millor composició musical PREMI DEL CICLO DE TEATRO DE CARTAYA (2019) BE FESTIVAL. Birmingham (UK)  2017 -Premi del públic

Atrapades com cada dia en el mateix bar, tres noies comparteixen els desitjos frustrats que les travessen. Tot i l'entesa i la compassió que acaba apareixent entre elles per primera vegada després d'haverse compartit els seus anhels, no son capaces de sortir del cercle desidiós al qual es veuen evocades. La frustració ha esdevingut la seva rutina i, per mirar d'apaivagar-la, beuen i es lamenten en va. Com sortir d'això? Feta en clau híbrida, la peça pretén ser en el fons una oda irònica i poètica als petits moments que ens passen per davant, però que no sempre estem obertes i disponibles per copsar. L'obra parla de les insatisfaccions que ens travessen i que sovint ens porten a experimentar el que anomenem nostàlgia de tot allò que no ha passat. Encallats en aquesta sensació que s'enquista, acceptem la desesperança que actua com a mecanisme dia rere dia per mantenir-nos aturats en l'espera d'aquestes coses que no arriben, tot cegant-nos de les possibilitats que hi ha en tot allò que sí que hi és però no veiem.

El Jacinto i el Tebi són una parella d'homes que regenten reeixidament una perruqueria ben moderna, progressista i inclusiva; un paradigma de la llibertat d'expressió canalitzada a través de l'estilisme dels cabells, els tints i les ungles. El jove fill adoptiu de la parella, el Mario, no està en la mateixa sintonia que els seus pares i de vegades desitjaria estar en una família ¿més normal", perquè no entén alguns dels comportaments socials que tenen els seus pares. Una curiosa i fortuïta situació portarà el Mario a poder viure i entendre ben de prop tot el que els seus pares han hagut de viure per a arribar on són avui. De la mà del Mario, l'espectador farà un viatge ple d'històries i música on el valor de la família i la lluita constant del col·lectiu LGBTQIA+ són els temes centrals d'aquest espectacle musical.

Dos amics estan decidits a resoldre el misteri d'on van a parar els mitjons desapareguts. Aquesta missió els durà a un regne vibrant i surrealista ple de transformacions sorprenents. L'espectacle barreja circ, dansa, titelles i nova màgia Recomanada a partir de 3 anys Tot és qüestió de la manera com ens mirem les coses. I l'artista visual, fotògrafa, escultora i creadora d'instal·lacions Helga Stentzel té una forma molt particular de fer-ho. Estenent la roba un dia es va adonar que aquells jerseis, camises i mitjons tenien una vida oculta i que amb una mica de traça es podien convertir en qualsevol ésser, o gairebé. I, així, una fauna tèxtil va començar a omplir les sèries fotogràfiques que produïa. Una companyia de circ, sempre interessada a fusionar circ i dansa i a eixamplar els límits de les disciplines del circ, es va fixar en el seu treball. Així va néixer una proposta plena de metàfores visuals i una estètica minimalista que busca despertar la ment dels espectadors i espectadores i, especialment, aquesta fantasia que fa aparèixer la màgia en el rerefons de la més absoluta normalitat. Una petita perla sense paraules per a públics joves i adults. Com a responsables de l'espectacle, hi ha la companyia finlandesa Portmanteau, centrada en la creació d'espectacles pluridisciplinaris que facin dialogar el circ amb la resta d'arts. De fet, la companyia va ser creada com una col·laboració entre l'artista visual i de circ Luis Sartori do Vale i la ballarina i artista de circ Mira Ravald l'any 2018. Aquest espectacle és el debut al festival dels autors de produccions tan aplaudides com Portmanteau (2018, vista a La Central del Circ) i Piste, piste, piste (2020, vista al Mercat de les Flors). Fitxa artística Direcció: Luis Sartori do Vale / Interpretació: Mira Ravald, Luis Sartori do Vale / Disseny dels personatges: Helga Stentzel / Disseny de la il·luminació: Jere Mönkkönen / Disseny del so: Petteri Rajanti / Consultoria en màgia: Kalle Nio / Una producció de WHS i Portmanteau / Amb el suport de l'Arts Promotion Centre Finland, la Finnish Cultural Foundation, WHS Teatteri Union, Cirko, Stoa i el programa Lastenteatterin ideahautomo ITU

La companyia Kulunka Teatro porta a l'escenari una història d'amor, premiada internacionalment, que lluita contra el pas del temps i la fragilitat dels records. André y Dorine explica la commovedora història d'una parella d'ancians la vida anodina dels quals es veu sacsejada per la malaltia. L'André, ¿escriptor¿, i la Dorine, ¿violoncel·lista¿, necessitaran recordar qui han estat per no oblidar el que són. Així, a través dels seus oficis i de la relació amb els seus objectes ¿la màquina d'escriure i el violoncel¿, s'embarcaran en un viatge emocional que, sense una paraula i amb el poder de la màscara, transita entre el drama i la comèdia, entre l'amor i l'oblit, entre la vida i la mort. En definitiva, una història senzilla, profunda i lluminosa sobre el poder de l'amor.