Perdona'm cos meu és un tríptic de veus. Carme, Maricarme i Carmela expliquen, cadascuna des del seu relat, com la violència s'instal·la en les seves vides amb la mateixa naturalitat silenciosa amb què abans es matava el porc a casa: un ritual après, transmès, gairebé domèstic, que avui la llei ja no permet fer al pati però que continua repetint-se, invisible, entre quatre parets. Entre els testimonis de les tres dones s'hi entrellacen escenes breus i numerades, records d'infància, tradicions populars, cançons, la matança del porc, la mitologia grega, que van teixint una segona capa de sentit: la de com allò estructural es camufla en allò quotidià, i com la violència cap a les dones, igual que la carn de la truja, s'aprofita "tot, menys els ulls". La Carme arriba a un centre d'atenció a les dones empesa per casualitat i hi descobreix una paraula que no coneixia: amor propi. La Maricarme sobreviu una agressió que la porta a l'hospital i, en despertar-se, ha de reconstruir-se cos a cos, mirall a mirall. La Carmela no en sortirà: la seva mort travessa l'obra com una absència que obliga les altres dues a fer-se costat. No és un pamflet ni un crit de denúncia, sinó un mirall, potser trencat, de com les relacions tòxiques es repeteixen quan no tenim prou eines per desfer allò que hem après des que naixem. Amor i dolor, vida i mort, basarda i valentia. En el fons, una història d'amor.

L'Alba i en Godai són de la Plana. Cadascuna de la seva, ell la de Vic, ella la de Lleida. Els uneixen varies coses, sobretot l'eix transversal, la indústria porcina i una visió de l'àrea metropolitana que no agrada a l'àrea metropolitana. Ara els hi han deixat un micròfon, un entrepanet i una hora d'escenari, amb això fan i de sobres, són austers. Els hi pagarien una nit d'hotel, però la gent de comarques sempre torna a dormir al seu terrenu. Veure'ls actuar és un esdeveniment de la natura efímer i impactant com la brama del cérvol, les llàgrimes de Sant Llorenç o la migració dels autobusos Sagalés.

Dos antics companys d'escola es retroben en un hotel, anys després, per celebrar la jubilació del seu tutor. Mentre es preparen per a la celebració, la memòria els porta al passat. L'obra neix de la necessitat de parlar de qui ha patit insults, discriminació i violència a l'escola i que, anys després, encara conviu amb el record de la vergonya i la marginació. El que comença com una trobada nostàlgica es va convertint en un joc psicològic entre víctima i botxí ¿amb els rols aparentment clars des del principi¿ fins a esdevenir un thriller fosc, dens i perillós.

Un monòleg tragicòmic sobre l'ansietat i la salut mental que ens endinsa en els pensaments d'una protagonista atrapada entre el perfeccionisme i l'esgotament emocional. Amb humor, sensibilitat i una combinació de paraula, gest i visuals, l'obra retrata la lluita quotidiana per sostenir-se i reaprendre a respirar. Ofec parteix d'un text cru i lúcid. La protagonista ens parla com si ens conegués, vorejant la confessió. La força escènica de la proposta rau en el treball de la paraula, intencions i accions de la protagonista, així com en l'exploració de diferents codis escènics. Text, gest, visuals, poesia i humor per explorar amb precisió els matisos del personatge: la ironia, la por, el cansament i el desig de calma.

Esperar sense esperança és l'acte més heroic que hi ha. 1940. Quan el Joan no torna, la Maria decideix anar-lo a buscar. L'han vist per última vegada al costat del riu. Et vindré a tapar és el viatge de tres amigues per trobar el marit desaparegut d'una d'elles en un ambient de postguerra. Inspirada en fets reals, l'obra aborda la memòria històrica i el dolor de les famílies dels milers de desapareguts de la Guerra Civil, reflexionant sobre l'espera, la pèrdua i la recerca de la veritat.

La setmana del diluvi, d'Eva Hibernia, és un thriller dramàtic que aborda les conseqüències dels abusos de la societat i la necessitat de reparar ferides amagades pel silenci familiar i social. Amb una estructura que combina misteri, tensió i poesia, l'obra acompanya els personatges en un procés de confrontació amb el passat i de recerca de sanació. La història comença quan una jove arriba a un petit hotel en una nit de tempesta i estableix un vincle inesperat amb la propietària. L'aparició d'un tercer personatge desencadena un joc de revelacions que connecta passat i present, fent aflorar secrets llargament ocults. La trobada ofereix als personatges la possibilitat d'un nou començament, com un diluvi que neteja allò que ja no pot continuar ocult.

PROMOCIÓ Entrades amb 25% de dte per les funcions del 9 a l'11 d'octubre Entrades a 15€ per la funció del 14 d'octubre **** "M'he tornat una mica invisible. Ningú em mira. No com abans. Arribes a una edat, i la gent deixa de mirar-te. Deixen d'observar-te." La ciutat és viva. Joni Mitchell canta, els amics i els amants van i venen, i els clients habituals del bar de sempre canvien. A mesura que passen els anys, la vida d'una dona es revela en tota la seva complexitat, misteri i possibilitat en aquest apassionant text sobre mares i filles, inicis i finals a la ciutat de Nova York. Morning sun presenta tres dones, tres vides que es despleguen amb les seves alegries i misèries, amb els seus triomfs i fracassos.

Un monòleg desconcertant construït a partir dels retalls de l'actualitat més immediata. A Ultrashow explico al voltant d'unes 20 o 30 idees o imatges mentals, una rere l'altra sense importar gaire l'ordre. Dura aproximadament una hora i vint minuts i estic sol a escena. Les idees que faig servir a l'espectacle les selecciono del material d'anotacions i dibuixos que elaboro diàriament. És un espectacle còmic encara que les idees no tenen per què ser còmiques en si mateix. Per desenvolupar determinades idees em faig valdre d'imatges projectades a una pantalla (dibuixos propis, imatges trobades a internet i fotografies fetes amb el mòbil). El to del discurs pot ser vehement (com el d'un telepredicador o un líder totalitari), i a estones es tornarà suau i informal (com el d'un estudiant adolescent). Si bé porto anotats en un paper els títols de les idees que vull comunicar i explico el mateix material durant alguns mesos, Ultrashow és un monòleg amb passatges improvisats i divagacions inesperades, a cavall entre la conferència i la peça teatral. L'Ultrashow comença amb un breu cant improvisat (el contingut i incidències que comento immediatament després d'haver-ho cantat) i acaba amb la lectura d'un text de comiat autoreferent.  

PROMOCIÓ Entrades a 15€ per la funció del dia 2 de desembre Entrades amb 25% de dte per les funcions del 28 de novembre al 8 de desembre ***** El Niu s'atreveix a mirar el precipici que deixa la mort d'un fill després d'un accident i a escoltar els silencis que s'instal·len en la vida dels qui es queden. Caigudes, contradiccions i petits gestos de resistència d'una família que camina entre records, culpa i amor, intentant trobar sentit en un món que ja no és -ni serà mai- el mateix.L'autor ho retrata amb una mirada íntima, honesta i emotiva, i amb un humor delicat que ens mostra la dificultat -i, alhora, la necessitat- de continuar vivint després de la pèrdua. El misteri de com la llum s'escola entre les esquerdes que deixa el dolor. Adaptació del text contemporani guanyador del premi Pulitzer al millor drama Rabbit hole de David Lindsay-Abaire i dirigida per Pau Carrió, l'obra presenta un matrimoni que ha d'enfrontar-se a la mort del seu fill de quatre anys. Entre els seus nombrosos reconeixement, l'obra va ser candidata a diversos premis Tony.

Del 22 al 25 d'octubre, la 25a edició del festival Escena Poblenou torna a convertir carrers, sales i places del barri en escenaris vius d'arts escèniques. Sota la direcció artística d'Ada Vilaró, la programació combina teatre, dansa, circ i performance, amb companyies com Hermanas Picohueso, Llum de Fideu, Las Nenas o Cia. Fèmut. El festival manté el seu compromís amb el suport a la creació a través de tres convocatòries artístiques destinades a projectes embrionaris, propostes liderades per dones i espectacles comunitaris. Enguany, el 25è aniversari es commemora amb la publicació del llibre 'L'escena que crema', una reflexió coral amb més de 60 veus del sector, i amb una gran festa cabaret el 24 d'octubre amb artistes i companyies que han marcat la història del festival. Les entrades, amb l'opció d'un abonament de 5 espectacles per 25€, ja estan a la venda a escenapoblenou.com

Com neix la genialitat? L'any en què es commemora el centenari de la mort d'Antoni Gaudí, arriba un musical que ens convida a descobrir el nen que somiava transformar el món. Gaudí: El despertar del geni ens submergeix, amb fantasia, humor i tendresa, en la infantesa de l'arquitecte i ens revela la seva lluita contra la malaltia, la connexió amb la natura com a font d'inspiració, el naixement del seu esperit creador i el descobriment d'un talent extraordinari: donar vida a allò que aparentment no en té. L'espectacle barreja diferents estils musicals en un autèntic trencadís sonor que fusiona ritmes i melodies aparentment dispars, endinsant-nos en la ment d'un geni que va transformar per sempre l'arquitectura. El musical inclou reinterpretacions de cançons conegudes del pop i el rock, fragments de música clàssica i cançons tradicionals catalanes, creant una banda sonora rica i sorprenent. L'obra, basada en fets reals, és una invitació a reconnectar amb la creativitat i la natura, a través de la mirada d'un nen destinat a imaginar allò impossible. Un viatge emotiu i inspirador per a tota la família que captivarà els admiradors de Gaudí i sorprendrà aquells que encara no coneixen la seva fascinant història.