Com acaba una ballarina amb una condemna de trenta anys de presó per un acte terrorista?  Solo quería bailar és una tragicomèdia sevillana punk, narra en primera persona la història de la Pili, una ballarina que és a la presó perquè va acabar jarta (com diria ella) de la institució i de la seva burocràcia, i es va convertir en terrorista, tot i que no pas tan bona com li hauria agradat ser. La Pili parla en andalús; és divertida, escatològica i beneita, o això és el que li han repetit sempre. Tanmateix, el seu discurs, aparentment naïf i desendreçat, amaga una denúncia encertada del sistema. La seva ràbia no s'adreça únicament contra l'administració pública i els seus entrebancs burocràtics. Tampoc contra el seu pare castrador, ni és una revenja contra els seus professors de dansa. És un acte kamikaze d'amor per part d'algú que mai l'ha tingut.

PROMOCIÓ Funció a 10€ per la funció del dia 15 d'octubre Tota la resta de funcions a 16€ Una experiència que connecta la lluita llibertària del passat amb les preguntes del present I si la utopia no només és possible sinó que va existir? I si està ple de documents i testimonis que ho proven, però, per alguna raó, han arribat inconnexes i fragmentats? Mos Maiorum i Joan Yago presenten un espectacle teatral basat en la vida de Joan Garcia Oliver, figura clau del moviment llibertari català i de la política espanyola de principis del s. XX. Una biografia on el personatge no és el protagonista, sinó el fil conductor d'una història col·lectiva. Nosaltres, els sense nom és una experiència teatral immersiva que connecta les lluites del passat amb les inquietuds del present a través de rituals escènics i testimonis que encara ressonen avui; una litúrgia que ens fa comprendre els homes i les dones que van afrontar dictadures, misèries, revolucions i guerres amb una força i una potència desmesurada. Amb aquesta proposta, el públic presenciarà, com autèntics viatgers en el temps, la seva mentalitat, els seus anhels, els seus desitjos i les seves pors.

Si al meu primer espectacle, Per fi sol!, van venir 150.000 espectadors a veure'm, i tots van riure entre quatre i cinc vegades per minut, en Per fi me'n vaig! m'he proposat el repte de superar-ho. Com? Explicant històries quotidianes, particularitats de la meva vida diària i impressions sobre petites coses que he transformat en relats hilarants i tendres, així com tot allò que, suposadament, hauria de començar a fer un cop deixi definitivament els escenaris i que potser no faré. L'objectiu és clar: aconseguir que el públic rigui el doble que en l'anterior espectacle. I per què Per fi me'n vaig!? Doncs perquè, per prescripció pròpia, he decidit que potser no seria mala idea canviar els escenaris per una hamaca davant del mar, a l'espera que un clam popular demani el meu retorn immediat. Però, per si això no passa, jo no em perdria aquest nou espectacle, l'objectiu principal del qual continua sent el mateix que fa quaranta-cinc anys: fer riure tots els que vinguin a veure'l, i que surtin del teatre amb ganes de tornar a passar-s'ho bé. Cal iniciar sessió al web per obtenir el codi promocional i aplicar el 25% de dte

El dia en què la Cinètika ha rebut l'ordre de desnonament, en Mateu coneix l'Isa i en Teo, dos germans que el conviden a refugiar-se al pis dels seus pares bohemis. Enmig de llibres apilats, discos de vinil i ampolles de vi, construeixen el seu univers on juguen a recrear escenes de pel·lícules, debaten sobre política i experimenten amb el desig. Els impostors parla de les contradiccions d'una generació que desitja canviar el seu present, però que viu en un món on és més fàcil representar la revolució que fer-la. Inspirada en la pel·lícula The Dreamers de Bernardo Bertolucci, l'obra trasllada l'esperit del Maig del 68 a una Barcelona contemporània.

Aquest matí el sol no apareixia rere el cim. El llop que vigilava la cova s'ha inquietat: li han vingut al cap uns contes que expliquen els vells als més joves, contes que prometen que un dia el sol es pondrà i no tornarà a sortir. Quan tot ja ha passat, els habitants de la vall s'han reunit per reconstruir les hores prèvies al desastre. Probablement, ningú no sabrà mai quines paraules es van pronunciar, quins gestos es van fer. Només ho saben ells, la cova i el riu.

En un futur indeterminat però no massa llunyà. En un mal dia per sortir del llit. Barcelona i el món es desperten amb una notícia bomba: hem arribat al punt de no retorn climàtic. I les previsions més pessimistes s'havien quedat curtes: en un any el planeta serà inhabitable pels éssers humans. C'est fini. Boom. Què farem davant d'una notícia com aquesta? Ho enviarem tot a la merda? El caos i la violència es desfermaran sense control?, aprofitarem per fer tot allò que sempre havíem volgut fer i mai no ens havíem atrevit? O potser¿ o potser tot continuarà igual? Punt de no retorn acompanya a una sèrie de personatges el primer dia d'aquesta nova ciutat, aquesta Barcelona preapocalíptica

Sasha i Filipa viuen i sobreviuen en una grotesca realitat que les acull i terroritza a parts iguals. Presoneres i carcelleres al mateix temps l'una de l'altra, conviuen per intentar donar resposta a uns anhels trencats que encara no saben si els hi són imposats o regalats. Una nena que passa a l'edat adulta i es qüestiona la seva feminitat. Tres personatges que habiten la casa i el cor d'una societat dividida i enfrontada amb covardia on tan sols, l'arma de la bondat, pot alimentar el sentit de la seva coexistència. Les nines de Bratunac mostra el contrast entre la fantasia innocent dins de casa, on les nines cobren vida, i l'horror exterior provocat per la guerra als Balcans. Un petit món dins d'un gran món. Un petit dolor enterrat dins d'un gran horror.

Un 'transfer' és un servei privat de transport, utilitzat generalment en contextos turístics o empresarials. En l'àmbit de la psicoanàlisi, el terme 'transfer' (transferència en català) es fa servir per parlar de la funció psíquica que fa que una persona projecti i revisqui, en els vincles nous, els seus antics afectes, expectatives o desitjos reprimits cap a una altra persona. Rubén, un jove que amb prou feines ha sortit del seu barri, acompanya al Roger, la seva parella, a fer-se un implant capil·lar a Istanbul. Després de dos dies passejant tot sol per l'antiga Constantinoble, encara remogut pel xoc cultural, el Ruben decideix anar a buscar al seu company a l'hospital on l'estan operant. Quan hi arriba, no hi ha rastre del Roger, així que el personal de la clínica el convida a tornar al centre de la ciutat en el pròxim servei de transfer. Una hora i mitja més tard, arriba la furgoneta que portarà el Rubén cap al seu hotel, però quan el vehicle emprèn la seva marxa, ho fa en sentit contrari al seu destí. Durant dues hores de trajecte cap a un lloc desconegut, i acompanyat només de persones amb qui no es pot comunicar, el subconscient del protagonista esdevindrà el seu pitjor enemic. La por, l'angoixa i els prejudicis començaran a alimentar escenaris mentals cada cop més sinistres. A través del recurs de l'autoficció, Transfer barreja el thriller psicològic amb la comèdia negra per tal de disseccionar el subconscient occidental -marcat per una mirada racista, orientalista i colonialista- i reflexionar sobre com la ignorància i els prejudicis poden convertir la vulnerabilitat en paranoia i l'alteritat en amenaça.

Què passa quan el desig d'una dona no encaixa amb els relats que la societat ha construït sobre ella? Belle de Jour és un dispositiu per investigar les formes contemporànies del desig femení. Partint de la pel·lícula de Buñuel, l'espectacle desplaça el focus cap a la veu de la protagonista i dialoga amb pensadores feministes contemporànies per qüestionar les relacions entre sexualitat, poder i representació. Com es construeix el consentiment dins de la fantasia? Quina relació hi ha entre desig i dominació? És possible parlar de prostitució sense reproduir els imaginaris que l'han representada tradicionalment? Qui té el dret d'explicar el desig de les dones? L'obra no busca donar respostes, sinó obrir un espai ambigu i suggerent on aquestes preguntes puguin desplegar-se.

El punk no ha mort és una història real sobre una existència quasi impossible: una vida, dos trasplantaments i tres cors. Quan arriba la trucada que pot canviar-ho tot, un home inicia un viatge cap a l'hospital per rebre un nou cor. Durant aquest trajecte, records, música i preguntes inevitables sobre la vida i la mort emergeixen amb força. Amb humor, música i una actitud obstinadament punk, l'espectacle construeix un relat sobre l'atzar, la supervivència i la necessitat de continuar endavant. Perquè, al cap i a la fi, sobreviure també és un acte rebel.

Una parella casada viu en el que sembla ser un barri ideal, protegit dels perills del món exterior. Però què passa quan aquest món utòpic es converteix en una nova forma de presó? Una dona en un estat d'ansietat paranoide amb un discurs caòtic obsessionada amb mantenir el seu estatus i el control sobre el seu marit i el seu fill. El seu marit en un estat de desafecció i pèrdua de sentit, afectat per atacs de somnolència. Un fill que passa els dies tancat a l'habitació davant de l'ordinador, qui sap què fa? En estat d'excepció és una comèdia àcida com l'àcid sulfúric. La captivadora obra de Richter examina el control estatal i l'autocontrol. O, com el somni cívic es pot convertir en un malson orwel·lià.

L'Eitan és un jove de família jueva alemanya que viu a Nova York i que estudia l'ADN humà. Coneix a la Wahida, una jove d'origen àrab que està fent la seva tesi sobre un savi humanista del segle XVI a qui van obligar a convertir-se de l'islam al cristianisme. Tots dos s'enamoren, i l'Eitan haurà d'enfrontar-se a la seva família i confrontar les seves creences religioses. Però quan els dos joves emprenen un viatge a Israel i Cisjordània, l'Eitan és atrapat per un atac terrorista en el pont fronterer d'Allenby que el deixarà en un coma profund. Això obligarà la seva família a viatjar d'Alemanya a Tel-Aviv, on descobriran el seu passat familiar i hauran d'afrontar l'aclaparadora presència de la Wahida, mentre el món esclata en una barreja de creences, ADN humà, religió i atzar. Tots ells es veuran abocats a travessar la dolorosa frontera entre l'amor familiar i l'odi dels prejudicis, on la violència del món exterior sobrevola la petita vida domèstica i on les generacions es fan miques quan el passat desborda el present.