Desarrelats és una conferència escènica on dos joves universitaris ¿una noia de Barcelona i un noi de Buenos Aires¿ exposen visions oposades sobre la novel·la 'El destierro' de Julio Camba. Ella, des de la literatura; ell, des de l'economia. L'escenari esdevé un espai de confrontació ideològica i emocional, on el debat teòric es filtra de mica en mica per les esquerdes de la pròpia experiència migratòria. El que havia de ser un debat acadèmic es converteix en una partida de ping-pong ideològic amb ironia, sarcasme i alguna veritat incòmoda.

Un noi gay que ho ha deixat amb el seu xicot busca pastilles per dormir entre amics i amants sense èxit. Els seus dubtes sobre la bondat humana i sobre la seva pròpia moralitat augmenten al mateix temps que el seu insomni.

PROMOCIÓ: Invitacions disponibles a partir del 24 de març a les 10h Invitacions per les funcions del 7 al 12 d'abril. Entrades limitades fins a exhaurir existències.   ****** Beethoven fou el gran reconfigurador de la peripècia musical. Sense aquest gran compositor, no només la música actual seria diferent: també el món occidental seria probablement un altre. Protagonitzat per Xavier Albertí al piano, aquest espectacle-concert vol explorar la profunda petjada estètica i ideològica que el geni de Bonn ha deixat sobre la nostra contemporaneïtat. Beethoven, doncs, és una contundent demostració del poder revolucionari de l'art gràcies a l'extraordinària empremta de la bellesa sobre els canvis socials i polítics. Gràcies a les emocions profundes que la Cultura en majúscules pot arribar a desvetllar.

PROMOCIÓ: Entrades a 15€ per les dues primeres setmanes de funcions. Entrades a 12€ per la funció del 10 d'abril   ***** Castell inflable gegant instal·lat a qualsevol punt d'un centre comercial, en qualsevol ciutat, un Nadal qualsevol. Gent. Entre eixa gent, una mare i el seu fill. També altres mares i pares, altres fills que corren, es mouen, que no s'aturen. Acaben d'obrir les portes perquè les persones del torn anterior puguen eixir i, també, perquè entren les que estan fent cua des de ja fa mitja hora. La mare i el fill s'agafen de la mà. En algun moment, la mare pensa que encara que es noten no s'estan tocant, que només és electricitat. Un os amb barret rosa i samarreta rosa els dona la benvinguda. Obren les portes. Entren. Són les 18:01 hores. Tot acaba de començar.

PROMOCIÓ: Entrades a 12€ per totes les funció amb el codi TRESTOBEN26  Vàlid per compres realitzades abans del 31/03 Es demanarà el carnet TRESC a l'entrada del recinte ****** Beethoven fou el gran reconfigurador de la peripècia musical. Sense aquest gran compositor, no només la música actual seria diferent: també el món occidental seria probablement un altre. Protagonitzat per Xavier Albertí al piano, aquest espectacle-concert vol explorar la profunda petjada estètica i ideològica que el geni de Bonn ha deixat sobre la nostra contemporaneïtat. Beethoven, doncs, és una contundent demostració del poder revolucionari de l'art gràcies a l'extraordinària empremta de la bellesa sobre els canvis socials i polítics. Gràcies a les emocions profundes que la Cultura en majúscules pot arribar a desvetllar.

PROMOCIÓ: Entrades a 15€ per les dues primeres setmanes de funcions.   ***** ¿Has triat un abecedari, m'has proposat uns temes, i tot i que jo no conec les preguntes amb exactitud, hi he pogut reflexionar una mica. Estic preparat per respondre a tot, perquè el que em salva, la cosa que ens salva és la clàusula. La clàusula és aquesta: tot això no serà utilitzat fins després de la meva mort. Creu-me, m'anima molt sentir-me com un esperit que et parla des de l'altra banda. I només cal haver-los invocat algun cop per saber que els esperits no donen respostes molt profundes ni molt intel·ligents. Serà una cosa breu, però em sembla bé, tot em sembla bé. Comencem per on vulguis: a, b, c¿" Fa 30 anys que el filòsof Gilles Deleuze es llençava per la finestra del seu pis a París, deixant com a testament una entrevista en forma d'abecedari amb lletres concepte. Ara algú mira per aquella mateixa finestra, mentre intenta reconstruir la vida d'un altre home del qui només coneixem la seva tomba i un manuscrit.

Nao Albet i Marcel Borràs salten a l'òpera amb una reflexió sobre la violència a través de la figura dels especialistes de cinema: els stunts. Una peça amb música del compositor de cinema Fernando Velázquez que tracta d'una figura fonamental del nostre imaginari col·lectiu: l'heroi. Després de la tràgica mort del seu fill, la protagonista d'Els estunmen iniciarà un viatge de no retorn. Un grup d'herois li proporcionarà les claus necessàries per dur a terme la seva venjança.

Tens 40 anys i esmorzes mirant els dibuixos? Tens 20 anys i no vas voler sortir dissabte passat perquè si no ¿no aprofites el diumenge"? Enhorabona, ets un viejóven! Ets com un d'aquells plàtans que per fora semblen madurs, però quan els obres estan flonjos. O com la catedral de Barcelona, que sembles antiga, però et van fer fa quatre dies. Sabem de què parlem perquè nosaltres també ho som. La Raquel és d'aquelles noies que portarà la Nintendo a la residència i en Borja és un d'aquells nois que sent un telèfon a la tele i pensa que és el seu. Aquesta vegada s'uneixen en un espectacle de Stand-Up Comedy (monòlegs d'humor, per si tens més de 30 anys...), per trobar més VIEJÓVENES com ells. Vine a riure amb aquest monòleg d'humor al Teatreneu i descobreix que no estàs sol: hi ha més viejóvenes com tu!

PROMOCIÓ: Entrades a 15€ per la funció del 21 de maig. Entrades amb un 20% de dte. per les funcions de dimarts a dijous.   ***** Misteri, humor i mística Mal de coraçon¿és una de les maneres amb què Santa Teresa anomena la seva malaltia. No se sap amb certesa què patia exactament, però el que sí que és evident és que la seva relació amb el dolor era forta i intensa. A la nostra obra, tres personatges agònics i mig alcoholitzats, que pateixen algun dolor a l'ànima, es troben en un bar. Un espai que, com el convent, reuneix gent que d'alguna manera necessita fugir de la quotidianitat. Ànimes assedegades, fidels al lloc que habiten, que poden tenir visions, si no místiques, com a mínim distorsionades. Una cambrera, que en realitat és actriu, prepara un càsting per a un musical sobre Santa Teresa; un enamorat ressentit i mig paranoic que creu que la seva parella l'ha deixat per Déu, i un professor de filosofia moribund i fracassat que desitja ser redimit. Antiherois sense rumb que no troben el seu lloc al món. Fora, un diluvi ha aturat la ciutat.

PROMOCIÓ: Entrades a 15€ per la funció del 18 de març. Prevenda: entrades amb un 25% de dte. per les funcions del 19 al 22 de març per compres realitzades fins al 8 de desembre. Entrades amb un 20% de dte. per les funcions de dimarts a dijous.   ***** Imanol Arias i María Barranco protagonitzen una comèdia que ha exhaurit entrades en quatre països. Ell (Imanol Arias) i Ella (María Barranco) són un matrimoni que fa molts anys que estan junts. La seva fórmula, imbatible: saber quan cal parlar i quan és millor callar. Però, què passaria si, per una vegada a la vida, es plantegessin dir-ho tot, absolutament tot? Mejor no Decirlo és una comèdia deliciosa en què tots ens hi veurem reflectits. Sobretot aquells a qui no ens agrada que ens parlin quan estem interrompent.

En un sopar entre quatre parelles que es coneixen de tota la vida, es proposa un joc que posarà sobre la taula els seus pitjors secrets: llegir en veu alta els missatges i les trucades dels seus mòbils; la seva vida sencera compartida per tots en aquell moment. Segur que sortiran a la llum molts aspectes ocults. Perfectes desconeguts és una d'aquelles obres que pertanyen al gènere de la comèdia, amb un toc de vodevil, on els personatges juguen al gat i la rata i en què les màscares socials cauen quan més s'espera que es mantinguin en el seu lloc. Pocs saben que la pel·lícula Perfetti sconosciuti (2016) de Paolo Genovese, en què es basa l'obra teatral, s'ha adaptat a 25 països i ha entrat al llibre dels rècords Guinness com el film que té més remakes en la història del cinema mundial. La situació que planteja la pel·lícula és molt universal: una reunió de parelles d'amics d'edats diverses. La vetllada promet quan algú proposa un joc que tots els assistents accepten: deixar els mòbils en el centre de la taula i permetre a la resta seguir qualsevol incidència (trucades, whatsapps, converses, missatges, xats i notificacions a les xarxes socials) per, d'aquesta manera, en una exhibició impúdica a mig camí entre la morbositat i la tafaneria, saber coses dels altres. El que a priori sembla un divertiment lúdic i entretingut, gairebé innocent, esdevé capciós i pervers, perquè resulta que ningú és qui sembla, no tot el que es mostra és legal, i moltes parcel·les de la intimitat surten a la llum sense la immaculada pàtina que ofereixen a primera vista. El cas és que, durant el sopar, els secrets que semblaven més ben guardats empal·lideixen i fan bona l'expressió anglesa que diu que Everyone has a skeleton in the cupboard. La conclusió que podem extreure és que poques persones són realment honestes amb els altres (ni tan sols amb si mateixes, cosa que és més preocupant) i que el mòbil el carrega el diable. Allò que ens pot alliberar, desinhibir-nos, permetre escriure protegits per una pantalla, pot convertir-se en el nostre pitjor enemic, perquè ja se sap que un és amo dels seus silencis, però esclau de les seves paraules (i de les seves imatges a internet).

¿¿elles només estan enamorades de les paraules, aquests xiuxiueigs d'aire sense consistència que són les paraules, encara millor si sonen estrangeres¿"Rondò, 1988 Enzo Moscato ha estat un gran autor del teatre napolità, mort l'any 2024. Per a tota una generació ha representat, al costat d'Annibale Ruccello i Manlio Santanelli, una possibilitat de narració de la gran ciutat de Nàpols després d'Eduardo De Filippo i Raffaele Viviani: una ciutat ¿nova", plena de les runes del terratrèmol del 1980 (Scannasúrece, Mataratones), on un femmeniéllo ¿categoria de travesti exclusivament napolitana¿ es converteix en justicier (Luparella), i la promesa d'anar a la presó pot arribar a semblar una gran fortuna (Rondò); perquè l'únic que importa, en una ciutat com aquesta, són les paraules, aquells sciuscie d'aria senza cunsistenza. El Teatre Akadèmia ret homenatge a aquest gran autor amb la lectura dramatitzada del text Luparella i la projecció de Rasoi, pel·lícula de Mario Martone que retrata l'espectacle d'èxit ¿dirigit per ell i Toni Servillo, amb el mateix Enzo Moscato en escena¿ representat a Itàlia, Veneçuela, Guyana, Colòmbia, França, Bèlgica, Suïssa, Portugal i Alemanya.