Al carrer Nou passen cinc minuts. A alguns veïns els semblaran molt curts, mentre que a d'altres se'ls faran llargs. Quant duren cinc minuts? Cinc minuts són 300 segons. I també són mig metre del recorregut d'un cargol, dues cançons o un trosset de simfonia. Cinc minuts és tota una vida d'un floc de neu. I en canvi, en cinc minuts, l'olivera no pot acabar de desplegar una flor.

La tortuga Joan té mal de closca. Ni les visites, ni els regals, ni les herbetes aconsegueixen alleugerir-li el dolor. L'hauran de dur al metge. Però al Joan, això li fa més por que gràcia, perquè... qui no té por d'anar al metge? Un espectacle que ofereix als infants estratègies per afrontar la por i els dona eines per expressar les seves emocions. La Cabuda recupera aquest meravellós espectacle dels Farrés Brothers, que sorprèn per l'expressivitat dels objectes i la musicalitat de les paraules. *13 de febrer, 17:30 h: Funció relaxada amb tonalitats de so i il·luminació suavitzades i regles més tolerants pel que fa al moviment del públic.

Dues amigues que viuen en un poble de la costa surten una nit a veure el mar. No s'imaginen que aquesta escapada, aparentment innocent, les portarà a descobrir una criatura insòlita. Quan el Sereno se n'assabenta, dona el crit d'alerta i activa tot el poble per a capturar-la. Aquesta decisió col·lectiva transformarà la vida de les dues noies i també la dels seus veïns i veïnes. *23 de gener, 17.30 h: Funció accessible en llengua de signes catalana i subtitulació. Servei d'audiodescripció disponible sol·licitant-ho fins al dia 8 de gener.

Amb Un Tal Quixot, convertim la immortal obra de Cervantes en una aventura escènica delirant. Un conferenciant i un operari acaben atrapats en l'univers del cavaller de la Trista Figura i, gairebé sense voler, es transformen en Don Quixot i Sanxo Panza. Molins gegants, presoners alliberats, cavalleries absurdes i una Dulcinea idealitzada desfilen en un viatge ple de tendresa i despropòsits, on l'amistat i la llibertat brillen per damunt de tot. L'humor gestual, l'energia de Marcel Tomàs i la participació del públic conviuen amb la literatura universal més mítica. Una comèdia fresca i esbojarrada, pensada per a tots els públics, que celebra el poder de la imaginació i ens recorda que, a vegades, només cal creure en els somnis per tenir raó.

El col·lectiu de música Soul i Funk Nación Funk All-Stars presenta un espectacle nadalenc per a tots els públics en què, acompanyats per la veu i la presència captivadora de la cantant Koko Jean-Davis, proposen un acostament ple de ritme i groove al Nadal. Un xou que recupera cançons de grans figures del Soul com Otis Redding, James Brown, Carla Thomas, Darlene Love o Rufus Thomas, dedicades a aquestes dates tan entranyables, però amb l'inconfusible sabor i ànima de la música afroamericana. Una banda dirigida per Lalo López (Fundación Tony Manero) i formada per Marc Benaiges (Fundación Tony Manero, Copa Lotus), Àlex Badia (FTM), Roger Martínez (Original Jazz Orchestra del Taller de Músics), Guilliam Sons (Brodas Bros) i Hector Moras (Chocadelia Internacional, Marina BBFace), i amb Koko Jean-Davis com a estrella principal.

L'equilibri entre el te matcha i el carquinyoli Tres germanes hereten una fleca al bell mig de Barcelona. En l'intent d'adaptar-se als nous temps i fer sobreviure el negoci familiar, iniciaran una lluita contra la gentrificació i contra una tradició familiar menys amable del que recordaven. Buscant l'equilibri entre el matcha i el carquinyoli, sorgiran desavinences que les duran al límit. L'última Magdalena de Barcelona és una distopia imminent. Vivim en una ciutat que s'està desdibuixant: els barris canvien de cara, els carrers perden la memòria, i allò que era casa nostra es converteix, de mica en mica, en un parc temàtic per a guiris. Aquesta obra neix de l'angoixa. L'última magdalena de Barcelona, ens convida a reflexionar, a través de la comèdia, sobre la realitat actual de la nostra ciutat. Text seleccionat de la Convocatòria de Textos 2025 On el Teatre Batega.

La nova creació de La Tresca i la Verdesca és un àlbum de sorolls. Una col·lecció dels sons que pot fer el cos (perquè en fem, vulguem o no): plors, crits, ossos, gasos, badalls, batecs, xarrups, esternuts... Estem vius i, per tant, sonem. Respirar, caminar, pensar¿ tot sona! Escoltem-nos el cos i a veure què sentim. *Diumenge 31 de gener, 17:30 h. Funció relaxada amb tonalitats de so i il·luminació suavitzades i regles més tolerants pel que fa al moviment del públic.

La família Martin està preocupada perquè el seu fill, en Joan, no sap què és la por. Perquè s'hi pugui enfrontar directament, la família contracta una agència d'aventures que els organitzarà un fantàstic cap de setmana en una casa encantada. Acabarà en Joan coneixent la por? Amb 25 anys a sobre dels escenaris i 18 espectacles produïts, la Roda és un dels referents del teatre musical familiar català.

Un homenatge a una figura cabdal de la història del teatre musical americà i a totes les dones que han obert portes. L'obra presenta la història d'una dona singular, inspirada en la figura de Chita Rivera, llegenda del teatre musical, però narrada a través de múltiples miralls i veus. Passarem per la infantesa dins d'una família porto - riquenya, l'accident que la va portar a la dansa, l'esclat a Broadway amb títols com West Side Story, Chicago o Kiss of the Spider Woman. Però també els obstacles, la invisibilització, la maternitat, la lluita, la soledat. Els personatges que Chita va interpretar esdevenen veus interiors: Anita, Velma, Aurora... àngels i dimonis d'una identitat construïda a l'escenari. La història porta l'espectador a endinsar - se en una experiència on els límits entre realitat i ficció, entre biografia i ficció teatral, es dilueixen. El que es construeix, en el fons, és la història de qualsevol dona. Un equip format íntegrament per dones, ple d'energia i passió per l'escenari. Cada escena s'acompanya de música en directe que ho fa tot més intens i vibrant. Les coreografies plenes de força i moviment omplen l'espai d'emoció. Una narrativa pròpia dóna fil conductor a tot l'espectacle, unificant cada escena. Vibreu amb temes coneguts i d'altres per descobrir.

És lícit fer trampes, quan el sistema és injust? Un institut d'alta complexitat, recentment premiat pel seu projecte educatiu, es veu sacsejat per un conflicte que posa en crisi el seu discurs d'oportunitats. A pocs dies del claustre final, es descobreix que l'Izan, un alumne a punt de graduar-se, ha copiat sistemàticament els exàmens d'una assignatura. La tensió augmenta quan la mare de l'Izan es presenta a l'institut per demanar un certificat que garanteixi que el seu fill obtindrà el títol de l'ESO, al mateix temps que l'institut rep la vista d'una jove periodista interessada en la historia d'èxit del centre. La urgència dels mestres, la pressió de la mare del noi i la presencia de la jove periodista posarà a tothom contra les cordes. És lícit fer trampes, quan el sistema és injust? O és precisament així, que es perpetua la injustícia?

PROMOCIÓ Entrades amb 25% de dte per les funcions del 9 a l'11 d'octubre Entrades a 15€ per la funció del 14 d'octubre **** "M'he tornat una mica invisible. Ningú em mira. No com abans. Arribes a una edat, i la gent deixa de mirar-te. Deixen d'observar-te." La ciutat és viva. Joni Mitchell canta, els amics i els amants van i venen, i els clients habituals del bar de sempre canvien. A mesura que passen els anys, la vida d'una dona es revela en tota la seva complexitat, misteri i possibilitat en aquest apassionant text sobre mares i filles, inicis i finals a la ciutat de Nova York. Morning sun presenta tres dones, tres vides que es despleguen amb les seves alegries i misèries, amb els seus triomfs i fracassos.

PROMOCIÓ Entrades a 17€ per la funció del 2 de setembre Entrades al 20% del 3 al 6 de setembre **** Si l'escriptor Delibes em va ensenyar a mirar, el còmic Fernán-Gómez, a escoltar. Durant uns quants anys vaig tenir el privilegi d'estar a prop seu i escoltar-lo. Escoltar-lo, entre altres coses, la història de Fernanda López, "la rossa", la seva besàvia, de qui va heretar el color de cabell i que era de Valdelaguna, un poble al costat de Chinchón, el meu. I de Carolina Gómez, modista, l'àvia que va cuidar la seva infantesa com Natividad López, amb les seves feines, va cuidar la meva. Vam intercanviar i compartir coincidències en tantes altres històries. Històries de supervivència, d'absències, pors, esperances, somnis: de llibertat, de ¿arribar a ser algú", de ser -per què no?- Jackie Cooper, "el de La isla del tesoro", i també "escriptor de novel·les de Salgari". Ferma, orgullosament resolta en la seva melangia, sonava la veu de Fernando en recordar aquells temps, en recordar-se. Ecos de Baroja, Galdós, Barea... rondaven per aquella memòria. També, a través de la de Fernando, se m'apareixien les veus de la seva àvia i de la meva, la llunyana de Carola, la seva mare, la de María, la criada analfabeta aficionada a la poesia, la de Florentina i el "joder que piernas" del seu nòvio. La veu del nen somiador, la del meritori amb el seu grapat de castanyes pilongues a la butxaca, la del jove enamorat i amb pressa, amb molta pressa... Veus en una sola veu. Confio que m'escolteu amb la mateixa o semblant emoció amb què jo l'escoltava a ell, el nét de la modista, el fill de la còmica. José Sacristán