PROMOCIÓ: Entrades amb un 50% de descompte per les funcions de dimecres i dijous.*   ***** Planeta Impro presenta la seva creació més aclamada: Impro Show, el format de teatre improvisat que ja suma més de 8.000 funcions i 2.500.000 espectadors, posicionant-se com el 2n espectacle més vist a Catalunya la temporada 2022-2023 i el 4t espectacle més vist la temporada 2023-2024. A Impro Show tu ets guionista i protagonista: a través de les teves frases i suggeriments a l'atzar els  improvisadors construeixen personatges, històries i entorns que et faran sortir de la rutina. Posa a prova la teva imaginació i creativitat en aquest espectacle d'humor, original i interactiu en el qual explorar el compromís amb el teu riure. Una experiència única i diferent en cada funció on pot passar qualsevol cosa. Planeta Impro és la companyia resident al Teatreneu de Barcelona. Neix al 2001 de la mà de Jose L. Adserías i després de més de 20 anys en actiu s'han posicionat com els reis de l'art del viure el moment. Prepara't per a divertir-te, sorprendre't i emocionar-te en 3, 2, 1 impro!  

Després de la creació de Calidoscòpica, el duo performatiu, musical i de dansa que vol escenificar la trobada de dues dones tenint en compte la salut mental, la creativitat, l'humor i el benestar, la coreògrafa Sònia Gómez ha convidat diferents col·lectius de la ciutat a compartir els exercicis escènics emprats en el procés de recerca i muntatge de l'espectacle Calidoscòpica. En aquest cas, les persones participants són usuàries del Centre d'Higiene Mental del barri de les Corts. Campament Alzines és un treball de cocreació comunitària que neix com a continuació de l'espectacle matriu Calidoscòpica, dirigit a col·lectius que conviuen amb malalties de salut mental cròniques o temporals. Des de l'any 2004, Sònia Gómez posa en escena projectes que tenen en comú l'eix temàtic de la construcció identitària, però també el descobriment de certes impostures socials a través de l'art, i de les impostures de l'art a través del cos i la performance.

A Noche Cañón, Sofia Asencio col·labora amb Beatriz Lobo, Jorge Nieto i Tomàs Aragay per trobar una nova manera de treballar el text dins del gènere del monòleg còmic. Una obra que interactua directament amb el públic i on es desplacen els límits típics de l'humor, treballant els ritmes, els silencis, les paradoxes, les absurditats, la sobreactuació i la fraseologia. La societat Doctor Alonso, dirigida per Tomàs Aragay (director de teatre i dramaturg) i Sofia Asencio (ballarina i coreògrafa), ha construït un llenguatge propi per estudiar aquests límits de l'humor des d'un lloc personal i de recerca. Aquesta maniobra d'estudi del llenguatge s'ha revelat com una eina eficaç per promoure un espai de discurs poètic que posi en qüestió l'statu quo de la nostra comprensió de la realitat.

Pop és un retrat mil·lennista presentat en forma de monòleg de dansa que explora històries d'amor i passió que condueixen fins a l'autodestrucció. Una dona que intenta arribar a tot, i que alhora no arriba a res, ens convida a reflexionar sobre la supervivència, la fragilitat, wannabes, obsessions, frustracions i el fet de morir. ¿Sabíeu que, els flamencs fan això de posar-se sobre una pota per estalviar energia? Ho sabies? Jo tampoc. Però, des que ho sé, la vida em va de puta mare." Aquest solo és el resultat de la col·laboració entre Laura Alcalà Freudenthal, artista independent, i Irene Vicente Salas, directora i dramaturga, que connecten des de l'enamorament artístic i un desig creatiu compartit. Inspirades per experiències compartides i per l'espiritualitat quotidiana, es pregunten per què són aquí, què volien ser, i parlen de txakres, frustracions i contradiccions, com comprar olis essencials per internet.

'Txalaparta' és el títol de la creació que neix de la trobada entre Kukai Dantza i Jesús Rubio Gamo. Com diu el gran mestre Juan Mari Beltrán, ¿la txalaparta no té límits, els límits els posem nosaltres". En aquest cas la txalaparta ens ha ofert un espai de llibertat, on relacionar-nos i compartir espais de temps i lloc, on podem construir un nou univers en comú, sense renunciar a la identitat pròpia de cada unx de nosaltres. Set intèrprets desenvolupen aquesta peça a l'espai emocional que proposa el diàleg entre la dansa d'arrel i una visió contemporània. Un ritme que neix de la terra, que percuteix al present i plou en forma de veu, sobre els cossos construïts entre la memòria i el futur.  

Una bellissima giornata és un viatge tragicòmic que reflexiona sobre l'herència, la memòria i l'amor. Un camí d'anada i tornada que aborda i recorre les imperfeccions la relació de l'Alma Steiner i en Piero Steiner. Un mirall invers dels rols de cura i protecció on pare i filla emprenen un camí d'aprenentatge mutu. Un ritual de poesia escènica que ens trasllada, a través de la dansa i el teatre, a aquell punt vital de transició on el pas del temps és inevitable. ¿Què queda de tu quan marxes? Què queda de mi quan marxes?"

Before We Say Goodbye és la quarta producció de llarga durada de la companyia taiwanesa B.Dance, amb coreografia del director artístic Po-Cheng Tsai. Aquesta entreteixeix les històries de vida de deu ballarins amb les dels seus majors per a crear una trama poblada pels seus records més íntims. Les emocions de les intèrprets es canalitzen a través de moviments físics, traient a la llum i a l'escenari els racons foscos i lluminosos de les seves ànimes i ments. L'obra, motivada per la transmissió de valors i records, es converteix en una delicada cerimònia de rememoració i reminiscència; en una celebració de la indestructible voluntat humana enfront de la impermanencia de tot.

¿Dissociació" és un terme que s'utilitza per descriure la desconnexió entre coses generalment associades entre si. Sovint respon a l'experiència de sentir-se un ¿fantasma" en el propi cos, més que el conductor. Com si per moments una pogués observar-se a si mateixa com si es tractés del seu propi doble. You Are Not A Ghost ens parla de l'experiència dissociativa i desdoblament a escala conceptual i a escala física. Un projecte escènic híbrid, sota la direcció de les dues ballarines i coreògrafes que integren We Are Novias (WAN). La peça ha estat nominada als Premis de la Crítica 2023 com a millor `Solo de Dansa' i guardonada en la categoria `Millor Ballarina' per la interpretació d'Aina Lanas. *Al finalitzar la representació hi haurà una conversa - post funció amb les creadores, conduïda per un periodista especialitzat del grup Recomana.

PROMOCIÓ: Entrades a 15€ per la funció del 22 de març a les 20h. Prevenda en funcions seleccionades per a compres realitzades fins al 02/03. Entrades amb un 20% de descompte per les funcions de dimarts a dijous.   ***** La Rosa, de cinquanta-cinc anys, lidera un programa de ràdio de màxima audiència, és una dona irònica i amb caràcter. L'Àgata, que ronda els quaranta, treballa d'infermera en un hospital, és discreta i sensible. La Carol, que encara no ha fet els trenta, no està gaire centrada professionalment, i és directa i desinhibida. Tres vides que no tenen res en comú, fins al dia que cadascuna d'elles es troba... un bony al pit. Les tres vides faran un gir de 180 graus. Tres grans actrius del nostre país: l'Àngels Gonyalons, la Sara Espígul i la Sara Diego, es posen a la pell d'aquestes tres dones per explicar-nos amb tendresa, amb sensibilitat, però també amb molt sentit de l'humor, la seva vivència a partir de l'aparició de la malaltia.

Després d'un temps hivernant com ho fa el xota cabres Pachuca -aquest tendre ocellet-, el duet còmic Kuentaké torna als escenaris amb Humor Absolut. Un espectacle en què -mentre narren les seves inversemblants aventures posthibernació- donen curs a la seva verborrea àgil i absurda jugant a barrejar els cànons clàssics de l'humor amb la comèdia contemporània, parodiant des de múltiples punts de vista el panorama còmic actual. Tot plegat amb el segell particular i genuí dels biòlegs de l'humor.

PROMOCIÓ: Entrades amb un 15% de descompte per la comunitat TRESC   ***** De la coreògrafa argentina Marina Otero arriba la tercera entrega del projecte Recordar para vivir. Una peça terriblement commovedora sobre la bogeria per amor, en el marc de Dansa Metropolitana 2025. Quatre ballarines amb trastorns mentals, la gràcia de Vàtslav Nijinski i la pròpia vida com a història punk. Parlem de la bogeria per amor? Kill me (2024) és la continuacio¿ de Love me (2022) i Fuck me (2020), i alhora forma part del projecte Recordar para vivir, en el qual em proposo presentar diferents versions d'obres fins al dia de la meva mort. Entrant en el clixe¿ de la crisi dels quaranta, vaig començar a filmar cada cosa que feia: amb el cor obert les vint-i-quatre hores ho registrava tot. Fins que un dia vaig col·lapsar, em van fer un diagnòstic psiquiàtric i vaig decidir fer d'això la meva pròxima obra. Vaig convocar quatre ballarines amb trastorns mentals i en Nijinski, per fer una obra que parlés de la bogeria per amor. Però direm que el tema és la salut mental perquè entri a l'agenda inclusiva del mercat de l'art. Perquè aquesta és la meva condemna, haver de fer obres que es venguin i aixi¿ mantenir-me viva al món (del teatre).Marina Otero

En una coproducció entre Tolouse i el Liceu, somniada per Jordi Savall, el Ballet du Capitole de Toulouse torna a l'escenari del Gran Teatre del Liceu per recrear, des del gest, el món sensible i ple de matisos de la música de Gluck. L'aclamat coreògraf Edward Clug es posa al capdavant de la companyia per posar color a aquestes impressionants partitures. Nascut a Romania (Beius, 1973), Clug va escapar de la repressió comunista del dictador Nicolae Ceaucescu inscrivint-se a una escola de dansa. Convertit en solista del Teatre Dramàtic Nacional de Maribor (Eslovènia), va crear la seva primera coreografia l'any 1996. Ja nomenat director de la companyia de ballet, ha creat coreografies per a les companyies més prestigioses del món: Ballet de Zurich, Royal Ballet de Flandes, Aalto Ballet d'Essen, Ballet Nacional d'Ucraïna o NDT, entre d'altres. Jordi Savall, el més prestigiós violagambista i un dels directors que ha revolucionat la interpretació de la música, ha desitjat durant molt de temps fer una incursió en el món de la dansa a partir de la música que Gluck va escriure per al seu Don Juan. Escrita un any abans d'Orfeo et Euridice, el compositor renovava el ballet adaptant l'any 1761 una obra de Molière per al públic vienès. L'any següent seguiria Sémiramis. Aquestes dues obres són innovadores perquè ofereixen, per primera vegada, una narració coherent on tots els recursos de l'orquestra es posen al servei de l'expressivitat. Jordi Savall i Le Concert des Nations, Edward Clug i el Ballet du Capitole de Toulouse sumen les seves energies per recuperar tots els colors d'aquestes partitures i ens recorden que, un quart de segle abans de Mozart, una altra destacada personalitat passava pels escenaris d'Europa amb tot el poder evocador del que és capaç la música: C. W. Gluck.