El Mag Stigman presenta "El Circ dels Impossibles" un espectacle 100% dinàmic, ple de bon rotllo, colorisme, i participació activa del públic. Màgia, malabars, coreografies, grans il·lusions, molta música i energia. Una barreja explosiva per a tota la família! En aquesta nova aventura, el Mag Stigman ens parlarà del Circ dels Impossibles, un famós circ que antigament va ser considerat un dels majors espectacles del món. Amb dossis de màgia, il·lusió i sobretot, amb molt bon rotllo, Stigman intentarà que la màgia de la pista resorgeixi com anys enrere. Després del seu últim treball, "Més que Màgia", l'espectacle en que l'il·lusionisme s'unia amb coreografies de dansa moderna, el Mag Stigman s'endinsa ara en el fabulòs món del circ per fer una festa escènica. Una autèntica experiència multidisciplinar que tothom recordarà.

PROMOCIÓ: Entrades amb un 20% de dte. per les funcions de dimarts a dijous.   ***** Una comèdia sobre l'educació i els límits de la infància signada per Marta Buchaca. L'avi d'un nen de vuit anys, després d'una rebequeria del seu net, li clava una bufetada. L'escola convoca la família a una reunió i anuncia la intenció de presentar una denúncia contra l'avi. I aquesta és l'espurna que fa que tot esclati. Ramon Madaula i Montse Guallar protagonitzen aquesta comèdia que retrata amb sentit de l'humor i ironia com n'és de difícil educar un infant. Un debat de tremenda vigència sobre els models d'educació i les eines disciplinàries que podríem considerar acceptables.

Quatre desconeguts es desperten en una habitació tancada. No poden sortir, no saben que hi fan allà dins ni recorden com hi han arribat. De sobte, una veu en off els ordena que confessin el pitjor que hagin fet mai, ja que tres d'ells podran salvar-se, però n'hi haurà un que no sortirà de l'habitació mai més...

PROMOCIÓ PER A SOCIS BÀSIC I PLUS:Entrades a 14€ per les funcions del 6 al 15 de febrer amb el codi TR3SCBERENGUERA. Es demanarà carnet i codi TRESC a l'entrada del recinte.   Què en sabem de la literatura medieval? I de les trobairitz? Maria Jover i Gerard Franch ens descobreixen la figura de Berenguera de Vilamur, poetessa del segle XIII. El novembre del 2021, els artistes Franch i Jover queden commoguts quan, per casualitat, llegeixen un poema anònim recollit dins una antologia publicada fa més d'un segle. Decideixen descobrir-ne l'autor i després d'una exhaustiva investigació, topen finalment amb la trobadora, mística i científica Berenguera de Vilamur, nascuda al s. XIII a Vilamur, comtat de Girona. L'espectacle de Berenguera és doncs, una posada en escena de l'obra i vida d'aquest personatge tan especial tot fent ús de diversos llenguatges, com el cant, la dansa o la poesia. Amb aquest relat, les creadores també qüestionen la credibilitat del llenguatge amb què podem explicar la història. I és que com bé diu Vilamur: Adissiu mai, a profunda abistança.

PROMOCIÓ: Entrades amb un 20% de dte. per les funcions de dimarts a dijous.   ***** Una tragicomèdia apocalíptica al més estil de Jordi Oriol. El present ha imposat un ultimàtum a la humanitat, si de veritat vol tenir futur. Mentre un gabinet científic convocat d'urgència dissenya un pla per respondre a la desintegració de la matèria que permet la vida humana, dos germans s'enfronten a la pèrdua del llenguatge que pateix el seu pare, amb la convicció que tot allò que deixa d'anomenar-se, deixa d'existir. Una història de números, explicada amb lletres. Terrenal, però amb el cap als núvols.   Espectacle recomanat a partir de 14 anys.

PROMOCIÓ: Entrades amb un 20% de dte. per les funcions de dimarts a dijous.   ***** Una comèdia sobre l'educació i els límits de la infància signada per Marta Buchaca. L'avi d'un nen de vuit anys, després d'una rebequeria del seu net, li clava una bufetada. L'escola convoca la família a una reunió i anuncia la intenció de presentar una denúncia contra l'avi. I aquesta és l'espurna que fa que tot esclati. Ramon Madaula i Montse Guallar protagonitzen aquesta comèdia que retrata amb sentit de l'humor i ironia com n'és de difícil educar un infant. Un debat de tremenda vigència sobre els models d'educació i les eines disciplinàries que podríem considerar acceptables.

I si en Pinocchio no hagués sortit mai d'aquella cambra freda i solitària on en Geppetto, mogut per un moment de profunda solitud, el va esculpir per a donar forma al seu món i tenir una mica de companyia? I si totes les trobades, les situacions i les decisions que el titella es veu abocat a viure -fins i tot al preu d'haver de dir alguna mentida per poder sobreviure en aquella realitat aparent i imprevisible, sense cap eina ni guia- no fossin altra cosa que fragments d'un espectacle vital imaginat pel seu pare? Només per jugar, potser, amb els seus propis sentiments i els d'aquell tros de fusta que ha cobrat vida, en un joc delicat de projeccions i miralls? I si la Fada, el Grill, el Gat i la Guineu, en Llucet o l'Home de Mantega no fossin més que personatges d'un petit teatre domèstic, representats per un Geppetto excèntric i apassionat, decidit a educar, corregir o -fins i tot- moralitzar a través del joc teatral? Al cap i a la fi, en Pinocchio és un titella. I si volem ser coherents, no pot moure's sol. El seu titellaire l'haurà de guiar tot estirant-ne els fils ¿uns fils que li donen moviment, li permeten fer camí, i que també l'orienten i el defineixen. I qui sap?: quan aquest tros de fusta descobreixi que s'ha convertit en un nen de carn i ossos en el moment exacte en què veu la primera gota de sang, potser no sabrà ben bé cap on anar- només tindrà a les seves mans -i als seus peus- dues cametes fràgils i valentes d'una criatura que comença a caminar, finalment, pel seu propi compte.   Ajudantia de direcció: Montse VellvehíEscenografia: Sergi Corbera Gaju

Les parelles de la Tessa Harry i la Montse Clotet van morir fa 7 anys, quan l'una tenia 30 anys i l'altra 42.Es van conèixer a un grup de dol per persones que les seves parelles havien mort, van connectar, es van fer amigues i van crear al Club de las vi(u)das.Perquè vídua és una paraula difícil, que costa. Li van posar aquest nom perquè volien mostrar aquesta realitat. Donar visibilitat a allò invisible i trencar tabús. Reivindicar el dol i el dret a viure'l. Com es pugui, com es vulgui.El Club de las vi(u)das: el Club de las Vidas.El Club de las vi(u)das neix com un  espai, a Instagram, on hi publiquen textos, il·lustracions, fotografies i històries d'altres vídues que volen compartir les seves vivències. Perquè precisament el Club és un lloc que sorgeix amb aquesta voluntat: compartir en un moment que pot ser tan íntim i solitari. Els objectes flotants és una història de sororitat. El muntatge es basa en un recull de textos de la Tessa i la Montse. A escena, tres intèrprets donen vida a aquest testimoniatge per transmetre al públic la seva experiència utilitzant la força evocadora de l'escena. Poesia, dansa, música i teatre es fonen per parlar de la pèrdua i del buit que deixen les persones estimades. Per parlar de com la nostra societat es planteja la mort i, sobretot, per transmetre el valor de la vida.

En aquest menjador hi han passat coses, però no sabem el què. L'esfera del temps o algunes històries esparses volen intentar buscar la resposta del no-saber i mostrar-nos-la amb cura: són paraules sàvies o és tot un deliri? Petita mort proposa una recerca de la ingravidesa: deixar caure el pes i imaginar una explosió interna, natural i inevitable. Si el cos esclatés, què en sorgiria? Què seria expulsat: objectes, paraules, records, dolors? Tanmateix, alliberar-se té un cost. Desprendre's del dolor implica una pèrdua, i tota pèrdua exigeix una decisió. Aquest és, doncs, un espai de trànsit, on el cos determina què pot deixar anar i què encara no, i n'intenta assumir les conseqüències.

David Domínguez és un oncle feliç (però no feliç perquè sigui feliç, sinó perquè s'entrena tots els dies per a ser-ho). «El RAR dels 90» és un espectacle d'humor en el qual David Domínguez dona un repàs en to irònic, simpàtic i disbauxat a les seves vivències en la meravellosa dècada dels 90. Amb aquest do que el caracteritza per a fer riure compta situacions iròniques i divertides. Un espectacle on saca a la llum els seus millors textos que porta escrivint i provant 15 anys i ara es fan realitat en aquest espectacle. Encara no coneixes a Vicent? I a les `tribus urbanes' dels '90? Coneixes com es lligava llavors? Descobreix tots aquests personatges i gaudeix d'un gran espectacle de comèdia.

PROMOCIÓ BLACK FRIDAY:  Entrades a 17€ per a les funcions del 5, 6 i 7 de desembre.*   ***** El parc, una comèdia sobre pares, fills i altres drames. Cada tarda, el Raül i l'Eduard porten els fills al parc després de l'escola. Entre gronxadors, entrepans de xocolata i discussions al xat del cole, aquests dos pares converteixen el banc d'un parc infantil en un autèntic escenari de comèdia. L'obra retrata, amb humor i tendresa, la relació entre dos homes molt diferents, un psicòleg divorciat i un pare novell d'esperit ¿eco-conscient" que comparteixen confidències, frustracions i moments delirants. El parc explora els nous models de família, les vulnerabilitats masculines, les contradiccions de la criança moderna i la necessitat de trobar companyia i sentit enmig del caos quotidià. El parc és una comèdia lleugera i de situació que evoluciona fins a interpel·lar l'espectador, convidant-lo a reconèixer-se en les seves pròpies contradiccions. *Promoció activa fins a l'1 de desembre.

PROMOCIÓ: Entrades a 10€ per les funcions del 4 i 5 de febrer  Entrades a 16€ per la resta de funcions ********* És poc probable, però no impossible que una obra de teatre pugui parlar de les lleis de la física creuades amb les relacions de tres amics, però Caos ho fa. El caos adverteix que la teva experiència canviarà molt respecte al que canvien les teves condicions inicials. La relativitat ens diu que hi ha dues qüestions que modifiquen el pas de temps: la velocitat a la qual vas i la gravetat que t'afecta. I l'entropia que després d'un temps suficient, tot tendeix al desordre. Viki es fa un embolic i encara no sap diferenciar una constel·lació d'una galàxia, però té molt clar amb qui vol compartir de la seva vida. Ramon orbita en el seu univers incapaç de prendre decisions per ell mateix i sentint-se a la deriva. I Lucía necessita tenir-ho tot controlat davall d'un cel ple d'estels. Són els seus desitjos, les seves dèries, manies, pors i anhels que els porten a qüestionar-se si està tot predeterminat o potser són capaços de conduir les seves pròpies vides. Caos ens ensenya la grandesa de les nostres vides i la petitesa de la nostra existència. Una comèdia nostàlgica amb una proposta de teatre físic i multidisciplinari on el cos i l'espai desdoblen diferents dimensions narratives, dirigida per Putxa de la companyia Zero en Conducta i escrita per Juli Disla.