Gernot Winischhofer ens proposa un programa que celebra la riquesa i la varietat del vals com a fil conductor, combinant-lo amb altres danses, com les danses eslaves o la jota. Des dels elegants valsos de Brahms fins a l'exquisidesa tècnica de Saint-Saëns i Chopin, la dansa pren protagonisme amb un caràcter íntim i vibrant. Alhora, peces com el Caprice viennois de Kreisler i la Serenata de Zemlinski enriqueixen l'experiència amb altres valsos d'aire romàntic i evocador. L'estructura del programa connecta el lirisme melòdic amb l'esperit rítmic del vals, il·luminant el seu paper central com a forma musical que transcendeix èpoques i estils. El Festival Internacional de Música Clàssics l'Escala-Empúries s'inicia, així, l'any 1993 i, gràcies a l'entusiasta resposta per part del públic, es va consolidar immediatament com a lloc de trobada de grans intèrprets reconeguts internacionalment, tant de a solistes com a l'entorn de la música de cambra, sense oblidar la participació dels artistes locals i joves talents, dignes d'aportar el seu propi prestigi al del festival.

La jove pianista de dinou anys que continua essent un autèntic prodigi Des del seu aclamat recital al Festival de Salzburg, Alexandra Dogvan ha meravellat la crítica i el públic amb una impressionant sèrie de concerts internacionals, des del seu debut amb la Kioi Sinfonietta i Trevor Pinnock , amb  Gustavo Dudamel i la Mahler Chamber Orchestra, con la Orquestra Tonhalle de Zurich i Paavo Järvi, i amb la Filharmònica d' Estocolm i Ton Koopman,  entre molts altres. Las característiques que defineixen l'Alexandra com a excepcional pianista son la seva espontània profunditat acompanyada d'un so de rara bellesa i precisió. No hi trobareu cap element superflu o de mera demostració tècnica en la seva manera de tocar el piano sinó més aviat, una gran concentració combinada amb puresa d'expressió i imaginació creativa, juntament a una presència carismàtica a l'escenari i una personalitat única.

Estrena del nou disc del lluçanenc Ferran Orriols amb convidats molt especials El nou disc del cantant del grup Nyandú és el més ambiciós de tota la seva carrera, segons afirma ell mateix. Conté 24 cançons i, per fer-lo, s'ha envoltat d'uns col·laboradors de luxe: Mar Pujol, Jaume Guerra, Roser Reixach, Clàudia Pijoan, Roger Orriols, Steve Jones, Jaume Grau, Xumari Roca, Edu Vergés, Àlex Pujols, Tom Sora, Bernat Conill, Eva Ventura, Jordi Blanqué i Jordi Ginesta.¿ La major part d'aquests col·laboradors seran presents¿en aquest concert de presentació.¿¿ Les cançons de Darrere els horts han estat gravades de forma independent. Això fa que cada una tingui el seu propi món i resulti un disc heterogeni i ambiciós. Gravat amb la porta oberta, dona molt valor a l'entorn, La Torre d'Oristà, i fa que els sons del poble formin part de l'obra d'una manera molt present. El directe vol portar aquesta festa de la llibertat musical i creativa als escenaris i encomanar a la gent la bellesa de la natura, l'amor per compartir i la connexió entre música i entorn.¿

¿Llum blanca que s'ha de descompondre en un arc iris de mil colors... i nosaltres som el prisma", així defineix Arvo Pärt la sonoritat de les seves composicions. La nau central de la Catedral serà l'escenari d'aquesta música hipnòtica, minimalisme sacre, una reflexió per retornar a l'encant de la simplicitat. Pärt, un dels compositors contemporanis més interpretats del món, va desenvolupar un mètode de composició propi per vestir les melodies, tintinnambuli, o campanetes, després de les seves experiències místiques a través del cant, i la seva Passio n'és l'exemple més genuí. Un concert emmarcat en les celebracions del 90è aniversari del naixement del compositor.

Concert especial 20è aniversari ¿Una veu entre un milió" (The Telegraph), i és que aquesta soprano noruega que ja forma part de la constel·lació d'estrelles de la lírica actual ens porta a Girona la seva personal selecció dels lied de F. Schubert. Emmarcat en la celebració del 20è aniversari de l'Auditori de Girona, el públic podrà gaudir d'una de les veus més impactants del moment i més admirades en els circuits operístics. Acompanyada de James Baillieu aprofundirà en la relació íntima entre veu i piano, entre poesia i drama musical. Un recital extraordinari, per submergir-se en moments únics de sensibilitat i expressió sense precedents.

La historia de 'La traviata' gira entorn de Violetta Valéry, una cortesana parisenca que s'enamora del jove Alfredo Germont. Malgrat el seu amor sincer, la relació es veu afectada per les convencions socials i les pressions familiars. Una estreta moral burgesa i extremadament hipòcrita l'allunya de la felicitat i l'obliga a fer la gran renúncia per la por del què diran. Tot plegat un retrat d'una societat podrida i corrupta sota una aparença meravellosa, que en la seva estrena el públic no va acceptar, per veure-s'hi retratat massa cruelment. UNA PRODUCCIÓ DE LA FUNDACIÓ ÒPERA A CATALUNYA AMB EL COR AMICS DE L'ÒPERA DE SABADELL I L'ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS Una òpera romàntica, però també clarament precursora del verisme, que ens explica una història commovedora de redempció per amor d'una cortesana, amb una música molt expressiva que reflecteix els sentiments dels personatges i transmet el seu drama interior. Juntament amb 'Rigoletto' i 'Il trovatore', 'La traviata' forma l'anomenada `trilogia popular' de Verdi i és una de les òperes més representades arreu, malgrat el fracàs de la seva estrena.

Novament, la banda de la Unió Musical del Bages donarà la benvinguda de l'any nou amb el tradicional Concert de Cap d'Any. DONEM LA BENVINGUDA AL 2026 AMB EL CONCERT DE LA UNIÓ MUSICAL DEL BAGES Per aquesta ocasió, la Unió Musical del Bages ha preparat un repertori on es combinaran les músiques descriptives amb les més tradicionals, pròpies dels concerts de Cap d'Any, i dels autors més prestigiosos d'aquests temes.

Un concert de gran format i de caràcter participatiu: veus gironines, amateurs i professionals, que conformen aquesta rica i àmplia representació de músics del nostre territori, interpreten una de les partitures més conegudes de la literatura musical i segurament la més popular del compositor. Un cant a la vida, a l'amor, una invitació a l'hedonisme, una partitura basada en 24 poemes llatins medievals que es transforma en una potent cantata per a cor, orquestra i solistes.

Històries d'ahir i d'avui que ens toquen de prop: Fetus presenta a Girona un nou projecte on revisa en clau contemporània el format tradicional del romanço. Després de la bona acollida dels recents Càntir nou fa aigua fresca (2024), La Serra dels Perduts (2022) o l'homenatge a Jaume Arnella Sota, cavall i rei (2021), els empordanesos segueixen bastint el seu singular pont entre punk-rock garatger, sons d'arrel i cançó de taverna, sempre posant el dit a l'ull que calgui i clamant contra el mal govern.

L'Orquestra Rosaleda celebra 80 anys de trajectòria! La formació, que ha actuat per tot Catalunya i part de l'estranger, ha esdevingut tot un referent de les orquestres de la Catalunya Central. Nascuda a Sallent, compta amb una majoria de bagencs entre els seus components i ara tornarà al Kursaal per fer-nos gaudir d'una autèntica tarda de festa! UN VIATGE MUSICAL AMB UNA DE LES ORQUESTRES DE REFERÈNCIA DE LA CATALUNYA CENTRAL En aquesta ocasió l'Orquestra Rosaleda, en formació de concert, ens delectarà amb un viatge fresc i engrescador a través de la música. Interpretarà diversos estils i gèneres musicals per recordar la música d'ahir i d'avui, els grans clàssics del teatre musical o del cinema, sense oblidar tampoc la música de casa nostra amb picades d'ull als tradicionals concerts de Festa Major.

Himno vertical Cantaora inquieta, Rocío Márquez desafia els límits del flamenc des de la tradició, l'experimentació i el pensament crític. En el seu últim projecte, Himno vertical, l'artista qüestiona el concepte d'autoria i es posa a l'escolta del dictat interior, com suggeria el poeta Roberto Juarroz. El resultat és una obra radicalment honesta, amb onze peces que beuen de diversos pals flamencs -seguiriya, fandangos, soleá, guajira, buleria, entre d'altres- i amb lletres escrites per ella mateixa, excepte tres poemes de Shakespeare, Juan de la Encina i Schiller. Una ofrena a la creació com a acte vital, una travessa cap a allò desconegut des del cos i la veu.