Maika Makovski i la seva banda al complet protagonitzarà el concert de clausura de l'Accents 2025. La mallorquina ho farà amb Bunker Rococó, un nou capítol en una trajectòria plena d'obres singulars, èxits i inquietuds creatives. El disc, produït per Ali Chant (Perfume Genius, Yard Act, Aldous Harding) als estudis The Playpen de Bristol, combina moments de senzillesa sonora amb grans arranjaments de corda i vent, sintetitzadors i guitarres elèctriques amb instruments clàssics. És un disc compost i produït de forma exquisida i gairebé obsessiva. Amb una producció cuidada fins al detall, el disc transita entre la improvisació i l'elaboració minuciosa, integrant ritmes balcànics i estructures pop amb desenvolupaments clàssics. Les lletres ¿a vegades críptiques, a vegades incòmodes¿ són una declaració d'intencions. Bunker Rococó és un acte de resistència: una aposta per la complexitat i la sensibilitat en una època que tendeix a simplificar-ho tot. Maika no només busca desafiar-se a ella mateixa, sinó també confiar en la intel·ligència del públic.

Complement ideal del seu primer disc en directe Si plou, ho farem al Pavelló (Live in Cincinnati) ¿que també actua com a primer recopilatori de grans èxits¿, Quimi Portet publica aquest març Cançons en bell llemosí (1987-2020), un llibre que recull les lletres de les 130 cançons que ha compost al llarg de la seva trajectòria en solitari. El poeta que, com ell mateix admet a la solapa, a vegades nega ser, ens ofereix un nou testimoni incontestable de la seva contribució monumental a la música en català dels darrers trenta anys. Un llegat farcit d'himnes inoblidables que han enriquit l'imaginari col·lectiu de diverses generacions. Més enllà dels milions de discos venuts amb Los Burros, Los Rápidos i El Último de la Fila, Quimi Portet ha estat sempre fidel al seu propi univers creatiu: un espai on el rock'n'roll esdevé vehicle de reflexió, dinamitzador d'ironia i transmissor d'un llenguatge que, com va fer Dylan, frega la gran literatura. Sobre l'escenari, el seu hàbitat natural, es transforma en una bèstia escènica, únic i inclassificable. Acompanyat per Albert Lax (guitarra), Txell Rovira (baix) i Ángel Celada (bateria), Quimi Portet no només fa música: crea un gènere propi.

En el marc de l'assemblea de l'European Choral Association, l'Auditori de Girona acull un concert impulsat pel Secretariat de Corals Infantils de Catalunya que reuneix dues de les formacions corals més destacades del país en els àmbits infantil i juvenil. D'una banda, Veus - Cor Infantil Amics de la Unió, una formació multipremiada i amb gran projecció internacional, dirigida des de la seva fundació per Josep Vila i Jover. De l'altra, el Cor Jove Nacional de Catalunya, un projecte coral de caràcter formatiu i d'alt nivell artístic, nascut el 2013 i actualment dirigit per Mireia Barrera.

Filla, neta, besnéta i rebesnéta de forners, Anna Ferrer ha crescut entre sacs de farina i màquines de pastar, però ha decidit no seguir el camí del forn. En canvi, converteix aquest llegat en art, i ho fa dalt d'un escenari sota el títol de Pa. Un espectacle que combina música, llum, moviment i masses de pa manipulades en directe, en una proposta visual i sonora dirigida per Ernesto Artillo. El repertori parteix de la recerca oral i popular menorquina, peces internacionals i composicions pròpies.

Huun-Huur-Tu és el grup referent mundial del Khoomei, l'estil de cant tradicional de Tuvà, que es caracteritza per fer dues o més notes a la vegada i per una sonoritat gutural i profunda, declarat per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. UNA OCASIÓ ÚNICA PER VEURE EN DIRECTE ELS REFERENTS MUNDIALS DEL CANT GUTURAL DE TUVÀ Amb un directe molt cuidat i amb les vestimentes i els instruments tradicionals de Tuvà, Huun-Huur-Tu ofereix un espectacle únic, en què la màgia del cants harmònics recreen moments de la vida quotidiana del seu poble, d'un món on les persones, els cavalls, l'aigua, la terra i el cel s'uneixen per elaborar una música misteriosa i captivadora.

Un dia la Jana i en Pau tot jugant troben un pot petit, un pot molt especial, ben original i no gaire alt. El que hi descobreixen després a dins potser molts ja ho sabeu: aventures, alegries i mil cançons! Avui fa quinze anys que junts van fer el gran salt cap a dins d'aquell pot petit i des d'aleshores el nombre d'aventures que han viscut no ha parat de créixer; com la seva amistat i les seves ganes de sortir aquí fora per explicar-vos-ho tot. VINE A CELEBRAR ELS 15 ANYS D'EL POT PETIT AL TEATRE KURSAAL! Noves històries, nous personatges i vells amics ens acompanyaran en aquest viatge amb El Pot Petit que volem que tothom gaudeixicom si fos l'últim! A partir de 2 anys

PROMOCIÓ: Entrades a 15€ disponibles a partir del dimecres 14 de maig a les 12h aplicant el codi: TRESC15* - FINALITZADA Entrades amb un 20% de descompte disponibles a partir del dimecres 7 de maig a les 15h.   ***** Una dotzena d'artistes, reunits en un gran espectacle intergeneracional que celebra els 55 anys de la publicació d'un disc mític en la història del rock en català. En l'univers sonor de Pau Riba s'hi reconeixen molts dels qui van créixer a finals del segle passat escoltant Taxista, L'home estàtic o Noia de porcel·lana, però també molts joves músics d'avui que van veure en el mestre Pau Riba una influència sense la qual la música del país no hauria estat la mateixa. Totes les esmentades són cançons de Dioptria, un disc doble ¿o potser una capsa de sorpreses lisèrgiques per a les orelles de l'any 1970¿ que comença amb Kithou. La cançó descriu la dansa a la platja de la noia d'aquest nom mentre ¿Nosaltres miràvem sense fer brogit / Era com un somni d'una nit d'estiu". I aquest ¿somni d'una nit d'estiu" és, precisament, el que vol fer realitat Pau Riba: Dioptria, 55, un espectacle intergeneracional en el qual dotze músics del present i veterans revisen, reinterpreten i recreen tots i cadascun dels temes de Dioptria. Tot això ambientat en una escenografia que evoca la Formentera dels anys setanta. Un escenari clau en la maduració de l'artista durant el període de transició entre el primer i el segon volum de Dioptria, així com en el naixement ¿de part natural a la llar de la Mola¿ del també llegendari Jo, la donya i el gripau. Aquest viatge emocional pels primers anys de la carrera del músic té la implicació directa de Caïm Riba, també músic i fill de l'artista. Acompanyats dels indispensables De Mortimers, un variat conjunt de músics deutors i admiradors reviuran el mític doble àlbum en una nit d'estiu que sí, promet ser un somni fet realitat.  Una coproducció del Grec 2025 Festival de Barcelona i TRESC. *Promoció limitada

La cantadora Alba Carmona continua construint, a poc a poc però sense aturar-se, una sòlida carrera en solitari que l'està portant pels millors escenaris d'arreu del món. Ara ens presenta Ofrenda, un nou projecte i treball discogràfic que veurà la llum el mes d'octubre, on les arrels flamenques de l'Alba i també de Jesús Guerrero, guitarrista que l'acompanya habitualment, seran al centre. En aquesta ocasió, la veu i interpretació de l'Alba i la magistral guitarra d'en Jesús seran pràcticament els únics elements d'aquesta fantàstica nova obra de la cantant catalana establerta a Andalusia. Serà una oportunitat únic per descobrir quasi en primícia aquest nou projecte d'Alba Carmona a la programació flamenca del Festival Accents.

Sens dubte, aquest és un dels concerts més esperats de la programació de Fires de Girona. La Cobla Principal de la Bisbal, consolidada com la cobla catalana de més prestigi (Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya), ha obtingut un gran nombre de guardons -entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi- i ha estat una autèntica ambaixadora de la cultura catalana. Tornem a gaudir del seu art!

Pianista d'amplis registres, devot intèrpret de compositors i estils diversos que orbiten des de Bach a la música contemporània o l'electrònica. De formació clàssica, aquest pianista Luxemburguès, torna a Girona amb un programa íntegrament dedicat a Bach, i és precisament la seva fascinació per l'obra del compositor alemany que l'ha portat a l'ambiciós projecte d'enregistrar el repertori complert per a piano, un projecte vital que aviat veurà l'horitzó. Un recital en format proper i amb el públic a l'escenari que viurà una experiència clàssica de la mà d'un intèrpret virtuós, amb una il·luminació creada especialment per a l'ocasió.

El pianista manresà Xavier Ricarte torna al Teatre Conservatori per presentar un repertori marcat pel folklore de diferents països, des d'un punt de vista de l'evolució del nacionalisme musical i centrat en la transformació dels seus estils. UN CONCERT AMB OBRES DE BEETHOVEN, ALBÉNIZ, GINASTERA, CHOPIN I RAKHMÀNINOV El concert constarà de dues parts. En la primera, escoltarem una de les sonates de la tercera etapa de Beethoven, quan el compositor alemany ja estava completament sord. També ens endinsarem en l'essència del flamenc i el cante jondo a través de la música del compositor català Isaac Albéniz i viatjarem fins a l'Argentina a través del compositor Alberto Ginastera. A la segona part, Ricarte ens capbussarà en el lirisme i la riquesa harmònica del romanticisme a través de Frédéric Chopin, i acabarà amb una de les obres més exigents del repertori pianístic, la 2a Sonata de Serguei Rakhmàninov.

Un temple de l'any 1921 situat a l'avinguda de la Diagonal amb Roger de Llúria acull tota una experiència musical i espiritual. Busqueu la transcendència? Veniu a escoltar aquesta obra coral i deixeu que el temps s'aturi mentre gaudiu de les veus. El compositor britànic John Tavener (1944-2013) va considerar que havia creat amb The Veil of the Temple (2002) la seva obra mestra. Aquesta obra coral és una peça de gran complexitat que al·ludeix amb el títol al moment precís en què Jesús mor. El vel que hi ha al temple i que simbolitza la separació entre Déu i la humanitat queda esquinçat en travessar-lo el fill de Déu per accedir al món dels morts. La composició va ser creada per a quatre cors, diverses orquestres i solistes. Inicialment, estava pensada per a ser interpretada durant almenys set hores, tot i que la versió que es podrà veure al Grec Festival de Barcelona té una durada reduïda de dues hores i mitja. La peça està dividida en cicles de complexitat creixent que cada vegada requereixen una interpretació més llarga. El text es basa en textos de religions diferents i, en un entorn recollit i apartat del brogit de la ciutat, convida a viure una experiència detinguda, no tant religiosa com espiritual i de contemplació, protagonitzada per la veu humana. L'escenari és la Mare de Déu del Carme de l'Eixample, un edifici historicista, tan inspirat en l'art romànic com en el bizantí, l'islàmic o el modernisme, cosa que es traduí en una construcció ben eclèctica inaugurada. L'església va ser dissenyada pels arquitectes Josep Domènech i Estapà (el de la presó Model i l'Observatori Fabra) i el seu fill Josep Domènech Mansana, i va ser construïda entre els anys 1910 i 1921. Els més grans potser trobaran a faltar la torre d'estil mudèjar que va ser enderrocada l'any 1973, però l'interior continua estant profusament guarnit amb pintures i mosaics del ceramista i escenògraf modernista Lluís Bru. Aquest muntatge es va estrenar en la versió completa l'any 2003 a la Temple Church de Londres, i es va tornar a recrear l'any 2007 a Berlín, a l'interior de l'Hamburger Bahnhof, el museu d'art contemporani de Berlín. No és estrany perquè, tot i que està pensat per a espais religiosos, l'obra pot ser representada també en espais d'art. Perquè tant l'art com la religió exploren, com aquesta obra, l'experiència de la transcendència, i es pregunten quin és el paper de les diferents tradicions religioses en la seva recerca. Dirigeix aquesta difícil composició el britànic Simon Halsey, director artístic dels cors de l'Orfeó Català des de la temporada 2016-2017 i assessor artístic del Palau. És considerat un dels millors directors del món en el repertori coral. Entre molts altres, ha dirigit el cor de la London Symphony Orchestra. De la posada en escena d'un concert pensat com un esdeveniment in situ, se'n fa càrrec Pau Masaló, director i dramaturg. Ha creat i dirigit muntatges com Utopia, The National Body i Ciutat dormitori, aclamada proposta itinerant pel cementiri de Montjuïc amb la qual va guanyar el Premi MAX i el Premi de la Crítica 2021 al Millor espectacle d'arts de carrer i el Premi El Temps de les Arts en Arts escèniques. Una producció del Palau de la Música Catalana i el Grec 2025 Festival de Barcelona.