Totes les vides comencen abans de néixer. I totes, d'una manera o altra, han tingut una mare. Però què hi ha darrere d'aquesta paraula?
Quan en Nau es fa gran, comença a descobrir -ho. I ho fa a través de la seva història però, sobretot, a través de les seves amigues, una amistat que ha sobreviscut al pas del temps. Una amistat feta de complicitats, silencis i lluites compartides. Una amistat que ha estat refugi i trinxera. Una amistat feta, sovint, de paraules callades i de paraules no dites.

Aquesta és una història sobre la maternitat vista des d'un lloc íntim i honest. Però també és una història sobre dones, sobre les amigues, sobre la necessitat de resignificar-se més enllà dels rols que la vida ¿o la societat¿ imposa. Sobre el valor de mirar-se amb ulls nous. De tornar a conèixer. De tornar a estimar.

És possible tornar a mirar la nostra mare ¿o la que un dia vam tenir¿ més enllà d'aquestes quatre lletres?
I és possible entendre l'amistat com un acte de resistència?

https://www.google.com/maps/place/Carrer+de+Salv%C3%A0,+86,+08004+Barcelona/@41.3713708,2.1641808,19z/data=!3m1!4b1!4m5!3m4!1s0x12a4a267f8602a49:0x5666c599a2d91b6f!8m2!3d41.3713708!4d2.164728