Mi madre nada és una excavació metafòrica a la memòria d'una mare que oblida. Aquesta arqueologia neix en 2019 quan la filla troba el diari de vida que la seva mare va escriure en els inicis de la malaltia d'Alzheimer, on estan els últims vestigis, traços i records abans de començar a oblidar.

L'última entrada del diari és una lletra A. Davant el misteri d'aquella vocal, la filla comença un viatge impossible per a trobar aquesta paraula perduda, en cerca d'una resposta al dolor, a l'amor enorme, a la fi, a aquesta A.

És un viatge a llocs que ja no existeixen, on la mare adolescent es va exiliar durant la dictadura. Un lloc entre el gel congelat en el temps on es poden trobar dues persones que s'estimen, una filla i una mare, i en llenguatge quotidià no existeix manera de fer-ho real, més que la imaginació.