Atrapades com cada dia en el mateix bar, tres noies comparteixen els desitjos frustrats que les travessen. Tot i l'entesa i la compassió que acaba apareixent entre elles per primera vegada després d'haverse compartit els seus anhels, no son capaces de sortir del cercle desidiós al qual es veuen evocades. La frustració ha esdevingut la seva rutina i, per mirar d'apaivagar-la, beuen i es lamenten en va. Com sortir d'això? Feta en clau híbrida, la peça pretén ser en el fons una oda irònica i poètica als petits moments que ens passen per davant, però que no sempre estem obertes i disponibles per copsar.

L'obra parla de les insatisfaccions que ens travessen i que sovint ens porten a experimentar el que anomenem nostàlgia de tot allò que no ha passat. Encallats en aquesta sensació que s'enquista, acceptem la desesperança que actua com a mecanisme dia rere dia per mantenir-nos aturats en l'espera d'aquestes coses que no arriben, tot cegant-nos de les possibilitats que hi ha en tot allò que sí que hi és però no veiem.

https://www.google.com/maps/place/Carrer+de+Salv%C3%A0,+86,+08004+Barcelona/@41.3713708,2.1641808,19z/data=!3m1!4b1!4m5!3m4!1s0x12a4a267f8602a49:0x5666c599a2d91b6f!8m2!3d41.3713708!4d2.164728