Som a la rulot de Caribaldi, director d'una companyia de circ. Imagineu un temps mític en què les companyies de circ, arreu d'Europa, encara presentaven espectacles amb equilibristes, pallassos, malabaristes i domadors que pretenien ensinistrar animals salvatges i perillosos. Caribaldi, però, vol ensinistrar persones. No es conforma amb oferir als seus espectadors les habilitats dels seus artistes. Vol anar més lluny, vol arribar a la perfecció, al virtuosisme i arrossegar el públic a bellesa. És per això que somia un espectacle particular: més enllà del circ, fa vint-i-dos anys que obliga els seus artistes a assajar amb ell el quintet La truita, de F. Schubert. No ho aconseguirà.

La força del costum és una comèdia. Caribaldi és l'encarnació grotesca del geni, il·luminat i fracassat. Defensa l'art i la perfecció tècnica i moral amb discursos delirants farcits de grans veritats filosòfiques, algunes de les quals, sens dubte, podríem compartir. Ell, l'amo del circ, s'ha fet també l'amo del discurs. Condemnant els altres a una mediocritat que estaria per demostrar, vigilant-los pel seu bé, amenaçant-los amb l'acomiadament, s'ha fet amo de les seves vides. La paraula és només l'apèndix de la tralla. I riem, és clar, d'aquest reflex deformat de la vida, de l'admiració, d'aquest deixar-nos portar, d'aquest no arribar mai a revoltar-nos, per més grotescs que siguin aquells que ens manen. Del costum.

Ramon Simó

La força del costum

de Thomas Bernhard

Per obtenir el codi de descompte cal iniciar sessió al web